diumenge, 23 de setembre de 2012

TORNAR A AGONITZAR.... QUIN PLAER!!

Per la majoria de gent, els caps de setmana serveixen per desconnectar, descansar, relaxar-se i carregar piles. Pels ciclistes (i soposo que pels amants d'altres esports) no sol ser així. Aprofitem per gaudir de la nostra afició i ens és igual haver de matinar o d'arribar a casa treient la llengua i saludar al veí fent un moviment amb el cap, advertirnt que l'hem vist i evitant cap conversa....

Així doncs, aquest cap de setmana, com a bona ciclista, no he descansat....

Ahir vaig atrevir-me a deixar la N-II i provar d'enfilar cap amunt. Desprès de fer 20 minutets d'escalfament per la costa, vaig tornar cap a Sant Cebrià - Sant Iscle - Arenys de Munt i vaig pujar Collsacreu. Feia més d'uny any que no arribava fins allà. Vaig posar tot el desarrotllo possible, per tal de no sobrecarregar les cames i va anar bé. Un cop a dalt vaig baixar fins a Vallvorguina i vaig tornar a pujar per l'altre costat, un coast to coast. Quin plaer baixar!!! No té preu....


Desprès de menjar i beure, vaig arribar a Arenys de Mar, on els dissabtes pel matí fan mercat i és un merder passar per la Riera... Vaig tornar a agafar la N-II i vaig anar fins a Mataró amb vent de cul.... un altre plaer!! Allà vaig girar i cap a casa, amb les cames una mica pesades i amb alguna punxada inoportuna però contenta. 
Avui diumenge els llençols s'han enganxat i m'he llevat més tard de lo habitual... Desprès d'esmorzar, l'Iván s'ha ofert a fer un tros amb mi..... un plaer més !! (o no.....). Hem preparat les bicis i desprès d'omplir bidons i agafar tiberi per si de cas, hem començat a pedalar.



Hem anat fins a Mataró amb vent de cara... que pesat que es fa... Avui el tenia de gregari i m'anava de fàbula però els nivells són tan diferents que ja he notat de seguida que anava revolucionada... no hi havia manera de baixar pulsacions... entre el vent, la música, el molinillo-power i el sofocón... buffff... 
Arribem a Mataró i descansem a la gasolinera de l'entrada. Allà xerrem amb el Miguel una estoneta. Donem la volta i, amb el vent de cul, em poso davant, en plan exhibició.... acostumada al plat mitjà, quan poso el gran em falta força per arrossegar-lo però, tossuda com sóc i amb la pressió del soci darrera meu..... Quan començava a agonitzar, apareixia el salvador per l'esquerra i m'acabava de rematar.....Volare, ohhooo... !!! Total, que hem arribat a Sant Pol amb una mitjana per mi molt alta i amb la cara vermella com un pebrot...  Diuen que l'esport és bó... no sé, no sé.....


Allà els nostres camins s'han separat... la nostra relació ja no donava més de si, jejejej ....jo necessitava carregar dipòsit i recuperar l'alé i ell acabar de suar el mallot;  així que he parat i ell ha seguit sol.  Un cop tot al seu lloc, he tornat a fondre'm amb l'Scott i he anat fins a Santa Susana. Allà he donat la volta i cap a casa, amb mal de cames..... quin plaer !!!!!


Menys mal que demà som a dilluns i podré descansar..... ;-)
Bona setmana!!!!