dimarts, 23 d’octubre de 2012

NO LANCE, NO !!


Moltes de les entrades a aquest blog han sigut per admirar, aplaudir, felicitar i defensar al Lance Armstrong.


L'he seguit per la tele, quan ha vingut aqui, l'he anat a veure a Paris,  als Alps i als Pirineus. Ha estat i segueix sent un lluitador tant sobre la bici com de peus a terra. L'he defensat a mort. He portat el seu maillot amb orgull i el seu bracelet groc.

 I ara ve el pal més gros. No seria just passar per alt aquest esdeveniment i fer cas omís al terratrèmol que fa tremolar el món del ciclisme, no puc deixar d'expressar la meva decepció i la meva tristesa.
Per mi no ha mort un mite, segueix sent un espectacular ciclista i un gran lluitador però, i ho dic amb el cor engongit, ha fet trampa. D'acord, com molts d'altres (tots van al limit) però jo creia en ell. Incrèdula?? Potser sí...

Em sap molt greu.

Estic molt trista perquè em creia que ell era diferent i que, tot i que els francesos li tenien moltes ganes, mai va arribar a donar positiu. No hi havia proves!! Ara, desprès de tot el que ha anat sortint aquests darrers mesos i que companys seus l'hagin acabat delatant, veig que ja no és tant diferent.

No li trec culpa però que no s'oblidin de mirar al seu voltant. Tota aquesta sofisticació no ho fa una persona sola.

I senyors de la UCI : o són uns incompetents o esteu emmerdats tant o més que ell.

Ho volem tot. Volem etapes inhumanes durant 3 setmanes ; volem veure com es recargolen en una rampa del 25%, volem mitjanes estratosfèriques.... i volem tot aixó amb un plat de pasta i 4 bidons de beguda isotònica. Masses interessos darrera, masses diners, masses pressions pels corredors....

Tenim dos opcions : o permetem que es dopin i legalitzem EPOs & Company  i ens oblidem dels controls i de les sancions o convertim les proves ciclistes en carreres més "humanes" intentant no perdre l'espectacularitat.

Jo em quedo amb els grans moments que m'ha fet viure. Necessito pensar que, ara per ara, els títols només són títols.

VISCA EL CICLISME 

4 comentaris:

  1. El títols són com el trofeus. Quants aparadors hi ha plens de copes i trofeus? moltíssims. Potser fa gràcia el primer però a mesura que s'acumulen, no deixen de ser un munt de ferralla apilada. El que realment emplena de l'esport són les emocions que ens aporta, tant al moment de fer-ho, com aquell regust a posteriori, aquell regust que ens genera una forta adicció, Malauradament, quan tot esdevé negoci, perd la seva esència.

    ResponElimina
  2. Espera que ara es veu que no...
    GO Lance !!

    ResponElimina
  3. Jo crec que tot això es una manipulació per no pensar amb la crisis i ens distreuen amb notícies incohorents

    ResponElimina
  4. Doncs jo crec que tot això es per tapar quelcom mes gros , penseu que son moltes coses incorrectes ,val mes una paraula acusadora que una prova delatora?Com es que es poden treure tìtols si la vigencia per fer-ho va caducar?Tot plegat fa pudor , inclós el seu silenci,tindrem que esperar que estirin de llençol i surti la veritat.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.