
També he pogut començar a fer exercicis a casa, isomètrics i excèntrics. Tot i que encara els faig sense pes, són durs per la musculatura, doncs em fan treballar tots els músculs de la cama i el quàdriceps es carrega. No són gaire "apassionants", la veritat, però algu és algu. Aquest n'és un d'ells:
Amb el Sergi la cosa també avança. Ja estic a prop dels 110º (apretant ell). A casa sola arribo als 90º.
Aquest primer vídeo és de quan em van treure la fèrula, abans d'iniciar la rehabilitació.
I aquest segon és desprès de 6 sessions de rehabilitació amb el Sergi:
Va, tatxem:
1.-
2.-
3.-
4.-
5.-
6.-
7.- començar exercicis a casa amb pes
8.- rodillo
9.- acabar rehabilitació
10.- PEDALAR
11.- tornar a ser la Nikabike
Ja vaig de baixada. He passat l'equador dels 11 passos i, la veritat, és que motiva moltíssim veure que vaig avançant i que la cosa va bé, que no ha sorgit cap entrebanc inesperat ni he hagut de fer cap pas enrere. Sóc conscient que els propers passos seran més lents, doncs el treball que em resta és progressiu, gradual i requereix paciència, tenacitat i il·lusió. Per si de cas faig curt, en demanaré una mica de cada als Reis que, com que són molt generosos, estaran a l'alçada de la petició. Però per escriure la carta encara tinc uns dies de marge, per anar pensant en més cosetes... no escatimarem.
Aprofito per desitjar-vos unes fantàstiques festes, que els Reis siguin molt generosos amb vosaltres, al tanto amb els turrons, no ens passessim pas.... que tingueu molta salut i, sobretot sobretot sobretot, que pedaleu MOOOOOLTS KILÒMETRES !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.