KEDADA 11 SETEMBRE : LA CRÒNICA

Quina sortida més xula que ens havien preparat el Raúl i el Guillem !! La cosa ja prometia des del principi però un cop coronat tot el que s'havia previst, ha superat les expectatives.

Ens hem trobat a les 8:30 a Guardiola de Berguedà (he matinat MOLT : 5:30) i desprès de les oportunes presentacions, hem començat ha enfilar cap al Coll de la Trapa, passant abans per l'Alt de Sant Gregori. La pujada era durilla però estavem frescos i anavem fent, "reservant" pel crack del dia.
Desprès de coronar Sant Gregori, hem baixat una mica, sí, només una mica i ja hem enfilat cap al Coll de Pradell. El tema ja s'ha anat complicant. El dia semblava que aguantava i tot i uns ruixadets al principi de la ruta, ja no ens havia plogut més. Tot i aixó es podia preveure que en cauria una de grossa perquè feia molta calor. Aquest Coll m'ha agradat molt, perquè he pogut anar disfrutant durant tota l'ascensió d'unes vistes espectaculars del massís del Pedraforca. Que wapo !!


Així que s'ha coronat el coll, foto d'autocar i "mentalització" pel que ens quedava...


Els primers kilòmetres del Coll de Pal ja s'han enganxat. Em trobava les cames ja cansades i el desnivell acumulat es notava.... però como si nada, xerrant amb en Guillem s'han anat fent kilòmetres. Cada vegada les cames em pesaven més, la carretera no deixava respirar i, per acabar-ho d'adobar, el sol anava treient el cap, fet que la calor es fes bastant insoportable. Hem parat a una font, on la resta del grup ens estava esperant i hem seguit cap amunt. S'han començat a sentir alguns trons que ja avisaven del que ens estava esperant... Mentre pujavem, el Guillem m'ha fet un reportatge esplèndid. Mireu quin perfil !!!


La veritat és que els últims 3 kilòmetres se m'han enganxat i he tingut algun moment de crisi, on fins i tot em pensava que tenia la roda frenada (qui no ho ha pensat mai ???). Però res, seguint la tàctica que amb en Guillem anavem duent a terme (siempre positivo) he coronat el Coll de Pal. Vistes esplèndides.

Desprès de la foto de rigor, ràpid el cangur i cap abaix, que encara ens en faltaven 20 de baixada. I, efectivament, ha començat a ploure de valent. Em pensava que eren pedres perquè les gotes eren tan grosses que em feien mal a la cara. He arribat a Bagà xopa, amb les botes negades d'aigua i les ulleres totalment entelades. Ràpid cap a Guardiola per treuren's la roba mullada.
En resum, 91 km, 2560 de desnivell acumulat i 5,30 hores sobre la bicicleta.
Comiat ràpid, agraïments i satisfacció.
Gràcies un altre cop a tots pel companyerisme i per esperar-me ;-)
Repetiré !!