Ahir, a l'alçada d'Arenys, vaig haver de girar cua. En un moment se'm va acumular la feina : em sona el mòbil, l'agafo i començo a parlar sense baixar de la bici, se'm posa el Miguel al costat, jo amb el cap abaixat perquè estava agafada al manillar , provant de frenar en una posició una mica absurda i a una velocitat estúpida... per fi aconsegueixo parar !!! La trucada era per dir-me que la Mireia, la meva cunyada estava de part i que el Víctor ja venia!!
Doncs res, mitja volta i tornada rapideta cap a Mataró, xerrant amb el Miguel.
Dutxa ràpida i cap a la Teknon.
Desprès d'un parell d'hores d'espera, vam poder veure al nostre nebodet. Tot ha anat bé, mare i fill estan en perfecte estat i els tiets, nosaltres, desitjant que el Víctor creixi per comprar-li la seva primera bicicleta!!
Moníssim!!!
ResponEliminaJa li voleu comprar una bici??? Què viciats!! jajaja
Felicitats!!!!
ResponEliminaJa podeu anant mirant models, que de seguit creixen, i lo de les rodetes... res, tres dies!!!
Gràcies!!! La veritat és que és super emocionant ;-)
ResponEliminaBiem querida Tia
ResponEliminaMooooooooooltes felcititats !!!