Ahir no les coses no van sortir bé del tot i avui s'havia de fer net, així que he agafat la bicicleta (ja estava ab càmeres noves llestes per rebentar!!) i aprofitant que feia bon dia, he sortit una estoneta.
He anat fins a Malgrat i allà he girat. Però he hagut de parar 3 vegades durant el camí, convençuda que havia punxat!! Quina paranoia!!!!
Parava, tocava la roda i respirava pensant buffff! La noticia avui és que NO HE PUNXAT
Passo moltes vegades pel far de Calella i sempre penso en pujar fins a dalt i com que avui tenia temps, ho he fet. Quina decepció!! Desprès de passar sota d'una cadena i fer la pujadeta, m'he trobat amb una porta immensa i un cartell que avisava que anés al tanto amb el gos. No m'hi he acostat ni per fer la foto... res, decepció. Giro cua i cap a Mataró.
Tornant m'he creuat amb l'Iván que havia sortit més tard perquè s'havia quedat a casa fent feina. Jo no portava claus i me les ha tirat a "través" de la NII.
Hem quedat que jo anava cap a casa. Tornant, m'he afegit a un grup de Granollers i he apretat el ritme. Hem enganxat als de Badabici i he anat amb ells fins Mataró. Allà m'ha trucat l'Iván dient que tornava per dalt i jo, per fer-li una sorpresa i trobar-nos a mig camí, he començat a pujar per la Carretera de Mata. Anava fent km i no el trobava... que extrany... he pensat que potser havia anat fins Collsacreu.. he seguit pedalant i quan he arribat a Torrentbó l'he trucat. Estava davant de casa!! I sense claus!!! Quin desastre... havia baixat per Arenys de Munt fins Arenys de Mar, on havia agafat la NII...
Quin cap de setmana, mare meva... així que a pedalar amb vent en contra, per 30.000 "repetxons" d'aquells que s'enganxen.
Per fi he arribat a casa, amb 85 km a les cames i 600 m de desnivell....
Allà estava l'Iván esperant a les escales....
Decidit, cap a casa, ben tancadeta que allà no em passaran aquestes coses (i si me'n passen, no us les explicaré!!!)
I ànim !!
He anat fins a Malgrat i allà he girat. Però he hagut de parar 3 vegades durant el camí, convençuda que havia punxat!! Quina paranoia!!!!
Parava, tocava la roda i respirava pensant buffff! La noticia avui és que NO HE PUNXAT
Passo moltes vegades pel far de Calella i sempre penso en pujar fins a dalt i com que avui tenia temps, ho he fet. Quina decepció!! Desprès de passar sota d'una cadena i fer la pujadeta, m'he trobat amb una porta immensa i un cartell que avisava que anés al tanto amb el gos. No m'hi he acostat ni per fer la foto... res, decepció. Giro cua i cap a Mataró.
Tornant m'he creuat amb l'Iván que havia sortit més tard perquè s'havia quedat a casa fent feina. Jo no portava claus i me les ha tirat a "través" de la NII.
Hem quedat que jo anava cap a casa. Tornant, m'he afegit a un grup de Granollers i he apretat el ritme. Hem enganxat als de Badabici i he anat amb ells fins Mataró. Allà m'ha trucat l'Iván dient que tornava per dalt i jo, per fer-li una sorpresa i trobar-nos a mig camí, he començat a pujar per la Carretera de Mata. Anava fent km i no el trobava... que extrany... he pensat que potser havia anat fins Collsacreu.. he seguit pedalant i quan he arribat a Torrentbó l'he trucat. Estava davant de casa!! I sense claus!!! Quin desastre... havia baixat per Arenys de Munt fins Arenys de Mar, on havia agafat la NII...
Quin cap de setmana, mare meva... així que a pedalar amb vent en contra, per 30.000 "repetxons" d'aquells que s'enganxen.
Per fi he arribat a casa, amb 85 km a les cames i 600 m de desnivell....
Allà estava l'Iván esperant a les escales....
Decidit, cap a casa, ben tancadeta que allà no em passaran aquestes coses (i si me'n passen, no us les explicaré!!!)
I ànim !!
Així m'agrada!!
ResponEliminaLa millor manera de passar el disgust: bici, solet i km!!!