KEDADA COLLET DE BARRAQUES-COLL DE JOU

Aquest dissabte ha sigut dels especials. En Guillem, un "loco de las cumbres", ens va proposar fer una excursioneta desde Ribes de Freser, en la qual es pujaven 2 colls dels xulos. Ha sigut especial pels paisatges que hem vist, per la duresa dels colls i perquè hem compartit unes quantes hores amb la Maria i la Merche, 2 cicloturistes que ens han explicat les seves experiències sobre la bicicleta i de les quals n'hem aprés molt.


El perfil de la ruta és aquest :

Tot i que les previsions durant la setmana no és que haguessin sigut gaire encoratjadores, el matí del dissabte va decidir col.laborar i escalfar-nos una mica, ja que a les 9:30 del matí, a Ribes de Freser, estavem a 6,5 Cº. Quina rasca !!!!!! Cafeté ràpid per escalfar-nos i acabar-nos de despertar i presentacions oficials.



Em vaig abrigar..... massa, sí, ja m'ho deien però és que sóc fredolica i pateixo molt de fred, tot i que de seguida el terreny s'inclinava i em va començar a sobrar tot. Durant tota la ruta els paisatges eren espléndits. Un cop a Barraques, ens vam fer aquesta foto, amb el Puigmal de fons. Mireu quines vistes!!

















Desprès d'aquest primer "collet", vam seguir la ruta. Vam baixar cap a Planoles i vam tornar a pujar cap a Campelles : "Res, 4 km d'anar fent..." Segons en Guillem, no era res ; segons la resta del pelotón, era duríssim... carretera molt estreta i unes rampes que feien patir de valent les cames. Descansem un moment i tornem a baixar, per atacar l'últim dels reptes del dia.
El Coll de Jou és molt maco. És dur, bastant constant, però com que la vista és impressionant, et permet anar-la gaudint durant l'ascenció, fet que t'ajuda a que sigui més amena.



Desde dalt, ja amb vent i força fred, podem gaudir d'una paisatge de postal, amb el Pedraforca al fons. Ha valgut la pena.





Baixada "complicada", amb molt fred a les mans (els guants llargs es van quedar a Mataró...) i les cervicals a ple rendiment.
Dinar de germanor, una mica de sobretaula i cap a casa falta gent.
En resum, dia molt ben aprofitat, noves amistats, una ruta molt xula i un reportatge fotogràfic esplèndid del Guillem.
Gràcies a tots !!

Marxa Cicloturista Pineda de Mar : la crònica

Doncs ja està! Una altra marxa de les xules al bote. La previsió del temps ens feia patir a tots una mica però ens ha deixat pedalar amb tranquilitat, amb una temperatura molt agradable.
A la sortida salutacions ràpides a coneguts, com en Xavi (felicitats massai!!) i en Miquel, entre d'altres i a pedalar!!
Fins a Riells i Viabrea el grup ha anat neutralitzat, fet que m'ha servit per no despenjar-me i anar guardant algunes forces per la pujada. Quan s'ha obert el tram lliure.... nyiioouuu !!! Tothom hem posat la cinquena i a tope. Han sigut uns 9km de pujada, passant pels carrers de Breda i encarant la pujada a Riells.
Un cop a dalt, un bon entrepà i beguda i cap a casa falta gent. Encara faltaven uns 50 km però aquests es fan molt ràpid (40-45 km/h) tot i que les cames comencen a queixar-se.
Arribada, entrega de trofeus i recollida de l'obsequi.
Felicitats als organitzadors (sobretot al Joan, la Pili i en Jordi) i gràcies per fer que el dia hagi sigut un éxit.
Fins l'any vinent.
Per cert, m'he oblidat la càmera de fotos però provaré d'aconseguir alguna foto per penjar-la.

KEDADA 11 SETEMBRE : LA CRÒNICA

Quina sortida més xula que ens havien preparat el Raúl i el Guillem !! La cosa ja prometia des del principi però un cop coronat tot el que s'havia previst, ha superat les expectatives.

Ens hem trobat a les 8:30 a Guardiola de Berguedà (he matinat MOLT : 5:30) i desprès de les oportunes presentacions, hem començat ha enfilar cap al Coll de la Trapa, passant abans per l'Alt de Sant Gregori. La pujada era durilla però estavem frescos i anavem fent, "reservant" pel crack del dia.
Desprès de coronar Sant Gregori, hem baixat una mica, sí, només una mica i ja hem enfilat cap al Coll de Pradell. El tema ja s'ha anat complicant. El dia semblava que aguantava i tot i uns ruixadets al principi de la ruta, ja no ens havia plogut més. Tot i aixó es podia preveure que en cauria una de grossa perquè feia molta calor. Aquest Coll m'ha agradat molt, perquè he pogut anar disfrutant durant tota l'ascensió d'unes vistes espectaculars del massís del Pedraforca. Que wapo !!


Així que s'ha coronat el coll, foto d'autocar i "mentalització" pel que ens quedava...


Els primers kilòmetres del Coll de Pal ja s'han enganxat. Em trobava les cames ja cansades i el desnivell acumulat es notava.... però como si nada, xerrant amb en Guillem s'han anat fent kilòmetres. Cada vegada les cames em pesaven més, la carretera no deixava respirar i, per acabar-ho d'adobar, el sol anava treient el cap, fet que la calor es fes bastant insoportable. Hem parat a una font, on la resta del grup ens estava esperant i hem seguit cap amunt. S'han començat a sentir alguns trons que ja avisaven del que ens estava esperant... Mentre pujavem, el Guillem m'ha fet un reportatge esplèndid. Mireu quin perfil !!!


La veritat és que els últims 3 kilòmetres se m'han enganxat i he tingut algun moment de crisi, on fins i tot em pensava que tenia la roda frenada (qui no ho ha pensat mai ???). Però res, seguint la tàctica que amb en Guillem anavem duent a terme (siempre positivo) he coronat el Coll de Pal. Vistes esplèndides.

Desprès de la foto de rigor, ràpid el cangur i cap abaix, que encara ens en faltaven 20 de baixada. I, efectivament, ha començat a ploure de valent. Em pensava que eren pedres perquè les gotes eren tan grosses que em feien mal a la cara. He arribat a Bagà xopa, amb les botes negades d'aigua i les ulleres totalment entelades. Ràpid cap a Guardiola per treuren's la roba mullada.
En resum, 91 km, 2560 de desnivell acumulat i 5,30 hores sobre la bicicleta.
Comiat ràpid, agraïments i satisfacció.
Gràcies un altre cop a tots pel companyerisme i per esperar-me ;-)
Repetiré !!

LA DIADA

INDEPENDÈNCIA

Ja el tornem a tenir aqui : Lance is back

Durant tot el dia va ser un rumor que havia alterat les redaccions de tot el món, però a última hora de la nit va esdevenir una realitat que sacseja el món de l’esport. Lance Armstrong, l’heptacampió del Tour de França, un dels millors esportistes de tots els temps, torna al ciclisme professional tres anys després de la seva retirada i quan ja en té 36 a punt dels 37 (dia 18).

Ell mateix ho va confirmar en un comunicat a la seva web. No a l’esportiva (lancearmstrong.com) sinó a la social (livestrong.com). I no és un detall més. “He decidit tornar al ciclisme professional per cridar l’atenció sobre la lluita contra el càncer. Després d’aconseguir situar en l’agenda nacional dels Estats Units el debat sobre la investigació de la malaltia, ara és el moment a nivell global”. Motius contundents; cal recordar que el nord-americà va superar un càncer de testicle amb metàstasi.

Com es traduirà això? Armstrong té com a objectiu córrer el Tour de França del 2009, així com el Tour de Califòrnia, la París-Niça, el Tour de Geòrgia i la Dauphiné Libéré. En quin equip? No ho ha confirmat el texà, però tot apunta que serà l’Astana del Kazakhstan, que dirigeix el seu íntim amic Johan Bruyneel, que l’ha dirigit en tots set Tours que ha guanyat.

El mateix holandès, quan a la tarda tot plegat era un rumor, havia indicat: “Haig de parlar amb ell, no sé res, però si passa no me l’imagino amb el mallot del CSC o el Rabobank”. Pel que fa a l’estat de forma, cal dir que Armstrong ha corregut dues maratons (en una va baixar de tres hores) i recentment va ser segon en la prova de bicicleta de muntanya més dura dels Estats Units, de 160 km.
El moviment va començar dimarts a la matinada, quan la web nord-americana VeloNews va donar la notícia assegurant que la revista Vanity Fair en tenia l’exclusiva per al número del mes que ve. La pressió informativa va ser extrema, i al final, ahir passades les onze de la nit, Armstrong es va veure obligat a fer oficial la notícia.

GO LANCE GO !!

Quedada amb els de l'APM

El dijous 11 de setembre "he quedat".
M'han convidat a passar el dia sobre la bicicleta, descobrint ports que no conec i fent país, que sempre és interessant. Els de Altimetrias y Puertos de Montaña (APM) han organitzat una sortideta que començarà a Guardiola de Berguedà i en la que es pujaran dos colls per mi desconeguts : Coll de Pradell i Coll de Pal. Seran al voltant d'uns 100 km i el desnivell acumulat sobrepassarà els 2.900 metres.


Aquesta excursió em permetrà conéixer "en persona" al Guillem i al Raúl, dos amants del ciclisme i dels ports com jo. Segur que ens ho passem molt bé mentres patim sobre la bicicleta (que raros que som els ciclistes, eh??) .
Prometo fotos xules.
Espero que el temps ens acompanyi. Jo, per si de cas, començo a resar ... ;-)

Sortida amb la Laura i el Marc

Us presento a la Laura i al Marc. La Laura és companya meva de la universitat i el Marc és el seu marit. Han vingut a Mataró perquè s'estan entrenant per una futura Ironman i hem aprofitat i hem fet una sortideta junts. El dia ha acompanyat i ens ho hem passat bé.
Marc, molt wapo amb el maillot, eh ? ;-)

Record de Mitics Ports Pirineus

Hola !
Estic molt contenta perquè ahir vaig rebre el diploma acredidatiu per haver fet la primera Ports Mítics Pirineus. Es tracta de tres dies a tope pels Pirineus, pujant ports com Plateau de Beille, Pailhères, Envalira i Bonaigua, entre d'altres, amb un total de 9.000 metres de desnivell. Aquesta experiència es va dur a terme entre els dies 4 i 6 de juliol. El grup de gent va estar format per espanyols, vascos i catalans i jo en guardo un molt bon record. Allà, per exemple, vaig conèixer al Xavi Novell, un crack dels bons.
Bé, us poso la foto "d'autocar" i aprofito per agraïr a l'Àlex i als seus col.laboradors l'esforç i les ganes que hi van posar perquè tot sortís super bé. Animo a tothom a provar-ho !!

El Tour 2009 a Barcelona

Imagino que heu sentit la notícia, però per si de cas a algú se li ha passat per alt ....

El Tour de França podria tornar a passar per Barcelona!!!!

La propera edició del Tour de França podria tornar a passar per Barcelona quaranta-quatre anys després de fer-ho per última vegada. És una notícia que a la ciutat feia molt temps que s'esperava i tot i que l'acord encara no està definitivament tancat, el cert és que les negociacions entre l'Ajuntament i direcció de la cursa estan molt avançades. Encara no s'han concretat ni dates ni recorregut. El Tour 2009 començarà el 4 de juliol amb un pròleg contrarellotge a Mònaco.

El Tour 2009 començarà el 4 de juliol.

Només falta la firma perquè el Tour parli català per tercera vegada. L'any 1957, amb dos sectors i victòries de René Privat i Anquetil, i el 1965, en què va guanyar Pérez-Francés, el Tour ja va passar per Barcelona, que ara aspira a tornar-se a convertir, l'any que ve, en la ciutat catalana de pas de la volta ciclista a França. Una intenció que no és d'ara, ja fa unes quantes temporades que hi batallava, però que no s'havia concretat perquè aquest itinerari obligava a afrontar els Pirineus massa aviat. Ara sembla més factible pel fet que el Tour 2009 començarà per primera vegada a Mònaco.

Els organitzadors del Tour són molt curosos, i no faran oficial el recorregut fins al dia de la presentació a París, que serà el 22 d'octubre. Aleshores se sabran els detalls que ara es desconeixen. Per exemple, si Barcelona consta com a sortida o arribada d'etapa, i en cas de ser arribada, la confirmació que l'endemà el Tour es reprendria directament a carreteres gironines.
Així doncs, pels amants del Tour, el dia 22 toca estar atents !