BPB : Bestial Pedalada Brevetera

Començo a escriure sense saber el nom d'aquesta entrada. Ahir, mentre pedalava, ja hi pensava... si l'acabo, jugaré amb les inicials BPB i faré un tìtol currat, que l'ocasió s'ho val. A hores d'ara, encara no l'he trobat.

Tot comença desprès de finalitzar la brevet de 200 km. Em quedo amb ganes de més i ens apuntem a la de 300. No va sortir bé i amb l'espineta clavada, cap a Manresa a embarcar-me en una experiència per mi totalment desconeguda : la de 400. Surt bé i aqui s'em disparen les alarmes.... i la BPB?? M'ho vaig pensar força, calculant hores sobre la bici, mals, crisis... i amb l'empenta de gent experimentada com en Julià i l'Alex.... hi vaig caure (un altre cop) de 4 potes.

El gran dia s'acostava i els nervis de moment els tenia controlats....

El divendres per la tarda vaig anar al velòdrom d'Horta a passar la "ITV" de llums. Allà ens vàrem retrobar amb l'Àlex, en Julià, la Maria i la Merche (enohorabona, més endavant us felicitaré com us mereixeu), al Ricard i altres cicloturistes que ens coneixem del blog (gràcies Sant Celoni!!). Desprès de xerrar una bona estona, passat la revisió i recollit el carnet de ruta i el maillot, ens acomiadem amb una rialla que amaga nervis, il.lusió i optimisme.

En Ricard i en Julià :

L'Àlex i en Ricard :

En Julià :
I l'Àlex i jo :

La nit anterior a una gran ocasió sempre costa dormir, així que no fa falta que us expliqui com la vaig passar... A les 4 el despertador em recorda que m'he d'aixecar, faig el café amb llet i el poso al termo, un parell de Donuts i, amb l'ajuda de l'Iván, baixen els equipatges (el de davant i el de darrera), i l'esmorzar, ja que la bicicleta estava ja dins del cotxe.

En 20 minuts ens plantem al Velòdrom, esmorzo dins del cotxe i com que no fa fred, surto fora i preparo les coses :
Un cop tot al seu lloc, mirada de complicitat a l'Iván i cap a la sortida. Allà em vaig trobar a l'Àlex, a la Noe ( a mirar endavant, eh??), al Jose (Senyalaire al foro), al Julià, al Ricard, a la Núria i Frederic, als del Bonavista, a la Maria (al final ens vas fer tu la foto!!)... i a molts altres ciclistes contents i neguitosos pel gran repte que estavem a punt d'encarar :

L'Iván i l'Àlex :
Petard al canto i com sempre, m'espanto... Buahh!! Que aixó ja va!!!

Comencem a pedalar, aguanto una mica amb gent però al cap de poquet, com sempre, em quedo amb menys gent. Al meu costat el Jose, company amb qui haviem fet plans d'anar junts i va funcionar.
Pujant el Coll de la Ventosa, una primera foto sobre rodes :


Només sortir, el Jose i jo, emocionats amb els nostres porta-equipatges sentim a un tiu que diu "Joer, algunos parece que vayan a hacer el Camino de Santiago". Ens mirem i no em puc aguantar el riure... però nosaltres, molt dignes, seguim pedalant...

Els primers km, entre l'emoció i les salutacions passen ràpid. Anem bé, escalfant motors i xerrant. A l'alçada de Cardedeu ens trobem una boira que ens fa una mica més difícil la visió però som 4 i anem controlant el tema.


Amb aquests 3 companys de ruta començaré i acabaré la brevet : el Jose (Senyalaire), el Julià i el Joan, un home de 67 anys amb una força i unes ganes envejables.

Desprès la visibilitat millora i agafem una carretera més tranquilets que ens porta a Caldes :




Anem fent i ens plantem al km 96, a Cassà de la Selva, al control 1 :

aquest tros de cara d'aquest tros d'home és del Jose... fa 3 com jo i el braç no donava per més...
quedeu-vos amb el maillot que porta... va causar furor a Le France...



Allà mengem (jo un plàtan, el primer de no sé quants...) xerrem una mica, ens treiem roba i a seguir, que només acabava de començar.

Comencem a passar per carreteres poc transitades, que ens permeten anar xerrant i rient, gaudint del paisatge i ajudant a passar els km. Pssem per Monells, Madremanya, Flaçà, Garrigàs... molts, tants que ja no recordo on vaig fer fotos... aixó sí, abans del control 2 a Vilajuiga, on vam parar a menjar :

Desprès de segellar, menjar i beure, ja que la calor apretava, amb en Joan ens vam embatumar de crema pel sol i vam seguir pedalant.

El cul ja feia una mica de mal, més que res la pose.... Les cames me les trobava bé, amb ganes de més km, ja que estavem al 178 i estavem a punt de fer una tercera part !!
Vaig mirar la ruta i vaig veure que el control 3 estava només 60 km i em vaig animar.... pero aquest ànim va trontollar per moments.... era com una mena de contradicció perquè per un costat estavem gaudint d'un paisatge esplèndid, vorejant el mar per Llançà, Colera, Port Bou.. però per un altre la carretera es feia dura, pujavem i baixavem, amb una calor .....






Xulo eh??? I hi havia gent a les platges!!! Cada km d'aqui hauria de valdre el doble !!! Calor, pujada i amb temptacions tan properes.... però vam resistir!!!



a vam haver de parar a beure a la mateixa gasolinera que va parar la Noe, una estona abans... per cert, el tiu estava molt ben informat de la brevet...

Passem la frontera i deixem Catalunya enrera (toma rodolí...)


Faltava menys!!



Vam aconseguir arribar al control 3, on només arribar ja ens van agafar les bicicletes i ens van convidar a entrar al pavelló i menjar. Com viuen els francesos el ciclisme, es desvivien per nosaltres.
Vam menjar, reposar, xerrar i desprès del reportatge que li van fer al Jose amb el seu maillot Trés élegant... vam seguir tirant.



Estava contenta i animada. Portava 2 nits amb mal de queixal i m'estava prenent antibiòtics i em temia el pitjor però tot i que el dolor estava present, m'hi vaig acostumar i poques vegades hi pensava. Estava vivint emocions massa fortes com per deixar-me-les perdre!!

Vam passar per Théza, Bages, Fourques, per carreteres molt xules que em permetien fer alguna foto :
Com podeu comprovar, el pilot seguia compacte i no hi havia cap escapat.... ens estavem reservant les forces...
Seguim pedalant cap a Amelie-les-Bains. Ens trobem amb els del Bonavista i fem un trosset junts, perquè fa molt vent lateral i el cansanci es comença a notar. A mi em costa molt seguir el grup, he de fer molta força amb les mans per aguantar el manillar i els cops de vent em fan passar algun moment dolent..



Es comença a fer fosc, així que toquen xalecos, llums i guardar ulleres ..


Desprès de pujat el Coll de Llauró, vam passar per Céret i vam arribar al control 4. Allà vam tornar a menjar arrós, pollastre o pasta, amb pastís i café inclós :

Les 2 llums tan lluents és el Jose, amb la seva tira super-mega-brillant...

A partir d'aqui poques fotos... Anar xerrant amb els companys de ruta mentre pujavem el Coll d'Horts. Algun moment d'espant al sentir porcs senglars (ens sembla...) corrent i trencant braques al costat de la carretera però pujada tranquileta.

Devien ser vora la 1 quan vam arribar al control de Maçanet de Cabrenys, el número 5. Ja eren 334 km a les cames... allà vem fer un caldo que va entrar de fàbula, més plàtan, of course i ens vam abrigar. Feia fred i ara tocava baixar... ai les meves manetes....

Aquest és el control....
Va, va, va!!! Que ja faltava menys per Banyoles, on havien decidit parar a descansar. Ens faltaven 60 km però era anar fent. No hi havia cotxes i la carretera era bona. A més a més, com que l'Àlex té tractes amb la mestressa de la nit, la lluna, aquesta li va fer cas i es va deixar veure i va fer la visió una mica més fàcil.

Per fi Banyoles !!! Es va fer una mica pesat perquè hi havia trams durets, que venies d'una baixada i les cames, al tornar a fer força, ja patien.... Buufff!!
Que bé... vora les 4 arribem al control. Segell al canto i jo menjo un plat de pasta molt ràpid, tenia gana.... plàtan i fruits secs.

El Jose es posa a dormir... eren quarts de 5 i em trobo al Joan que m'ha preparat el matalàs a la pista del pavelló perquè m'hi estiri una estoneta. Aleshores, desprès de rentar-me les dents i canviar-me, em trobo al Julià, que ja havia arribat (havia parat a fer una becaina). Diem d'aixecar-nos cap a les 6, quan clareja. Bona nit..... ??? impossible, mare meva quina manera de roncar... doncs res, estirada, fent estiraments i provant de relaxar la musculatura.

A les 6:15 ens tornem a posar en marxa. Esmorzem, saludem a la Núria i al Ràfols i just abans de marxar veiem a l'Àlex, que ens diu que ha dormit al control 5 i que va tirant, que ja l'enganxarem.

Doncs som-hi... fa fresqueta però de seguida agafo calor i ja em quedo amb màniga curta. El proper control és a només 40 km però són durs... Mieres, Santa Pau, Olot....


La carretera està preciosa, d'un verd esplèndid i a les 7 del matí, poca gent conduint...
Pujant, pujant, enganxem a l'Àlex i anem xerrant...

Aqui hi ha molta experiència..... en Joan i l'Àlex que junts, sumen mooooooooooolts km sobre la bicicleta




Arribem a Sant Esteve d'en Bas, on tenim una paradeta molt xula, amb toldo per estar a l'ombra. Mengem, ens posem cremeta del sol, xerrem una mica i agafem ànims per encara el Condreu, un dels plats forts del dia.




Condreu no és un port massa dur, però és llarg i amb 440 km a les cames.... sembla que estiguis pujant el Galibier. La pujada la faig xerrant amb el Julià, de tranquis...

Feia estona que pensava... óstia, aquest km no passa mai.... i no passava!! El comptakm s'em va parar !! A les 19h 59 m i 59 s, el meu super Mavic amb altimetres i no sé quantes "merdes" més, va i s'atreveix a parar i deixar-me tirada!!! Quina ràbia!! Apa, tornem a començar....

Coronem Condreu!!!



Rupit, Cantonigros (on parem en una gasolinera a carregar aigua), baixada ràpida i cap al control 8, a Folgueroles.


Aqui ens trobem amb la Maria i la Merche, amb la maquinaria a tota gardela. El control està a la Plaça de l'esglèsia i és època de comunions.... així que mentre em menjava la pasta, gaudia d'un "pase de modelus" alguns amb més gràcia que altres... però distret. Ja estava farta de veure homes amb coulottes!! Per cert, aqui tenien Nespresso... what else?? Quin nivell!!!

Ja no queda res... ens treiem de sobre Taradell i comencem a pujar Collsuspina... ai Jose que et perdia.... tots estavem cansats, morts però no es podia abandonar, ja ho teniem!!!!

A partir d'aqui no tinc més fotos... la bateria es va acabar i estava a tope!!

Res, coronem, ens trobem al Pere Martí repartint aigua (ànims Pere!!) i cap a Calders, control 9, l'últim!!!!

Fins a Castellà del Vallés anava bé, cansada però animada però quan vam entrar a Polinyà, entre poligons industrials, rampes infinites i ventet.... els ànims van començar a trontollar. No arribavem mai a l'inici del Forat del Vent... quien me pone la pierna encima!!

Per fi!!!! L'Àlex ens diu que són 7 km i els compto com si fossin els últims. Pujo sola, el Julià i el Joan estan a davant i el Jose i l'Àlex venen darrera. Aquest és el meu moment. M'emociono perquè ja ho tinc, ja està, m'animo i s'em neguen els ulls. Penso en l'Iván que m'està esperant amb la càmera. Penso en els que m'han animat a fer-ho i amb els que m'han encoratjat durant la ruta amb sms (Guillem!!!!!). Penso en el queixal que m'ha permés poder-la acabar. Penso amb els genolls que m'han aguantat. No vull pensar en el cul.... ni amb els dits... ni l'esquena... ni les cames... tot m'és igual, vull arribar !!!!!

Ens esperem a dalt del Forat i demanem a l'Àlex que baixi ell primer, així entrem tots junts. Just abans d'entrar a la carretera, a 100 m del velòdrom hi ha un semàfor. Ens parem perquè està vermell i abans d'arrencar dic..."A veure si passarà algu i no arribem..." i patapam!! El Joan trenca la cadena. Quin atac de riure!!! Pobre home... no ens posem nerviosos... i si entrem caminant, i si anem a buscar ajuda... quin moment... en Jose treu el tronchacadenas i solucionat. Amb les presses, l'Àlex s'entrebanca, posa la bici dins del forat de l'arbre i pica amb el cap al tronc.... quin desastre.... comencem a pujar la rampa del velòdrom i en Julià no sé què fa i cau de la bici, allà al terra, al mig de la carretera... jo no podia ni pedalar.... no sé què semblavem..... per fi entrem al velòdrom!!!!!!

Segell, fotos, medalla, diploma, felicitacions... buahhh!!! Masses emocions juntes, masses i molt fortes....

Ens acomiadem de tots, alguns es queden a menjar pastís amb l'Àlex, que feia 30 anys (o 62???) nosaltres marxem perquè l'endemà toca matinar.

Un 10. Un 10 a l'experiència. Un 10 a la duresa tant mental com física. Un 10 a la organització (jo no m'hgués perdut... i és molt). Un 10 a la companyia : Julià, Jose, Joan i Àlex. Un 10 pels animadors. Un 10 pels voluntaris dels controls. Un 10 per la Mònica. Un 10 per la seva bike. Un 10 per la Nikabike ;-)



NOTA DE REDACCIÓ : falten fotos de l'arribada i la sortida que pesen molt i no hi ha manera de penjar-los..... estoy en ello