EL QUE NO ET MATA ET FA MÉS FORT

Sabia que tocava patir, que era un repte dur, dels que m'agraden i he encertat. 18 hores sobre la bici, és dur, pesat i "dolorós" i si hi afegim pluja, peus en remull, mitjons empapats i foscor, la recompensa és immensa

Desprès del "madrugón" que toca en les grans ocasions, al qual mai t'hi acostumes, preparo el café en llet que poso dins del termo, agafo les coses mentre l'Iván esmorza una mica, em canvio (amb els dubtes habituals.. de curt?? pirates?? jaqueta??) El xubasquero estava preparat des del dia anterior, sabia que el necessitaria...

Posem la bici dins dels cotxe i cap a Manresa :


Arribem a les 5:10. Esmorzo dins del cotxe, encara dormida...


Quan obren el local de la Penya, vaig a buscar el carnet de ruta, mentre l'Iván treu la bici del cotxe. Ja està preparada per la guerra !!!



Abans de sortir, xerrem amb alguns breveters experimentats, donant consells i animant-me a encarar la prova amb ganes i cap : "Sobretot nena, ves al teu ritme":


5 minuts abans del tret de sortida (que no n'hi ha) comença a ploure.... amb pressa, nervis, no sé si posar-me el xubasquero.... si, no, si, no... me'l poso. Em trec l'armilla paravent i me'l poso. Segueix plovent... buahhh!! Sento "Som-hi nois??" i la gent comença a pedalar. Un adéu ràpid a l'Iván (gràcies x acompanyar-me i venir-me a buscar, estic molt mal acostumada.....) i a pedalar.

No fa gaire fred, 12ºC. Vaig amb el xubasquero i xerro amb diferents persones, un dels quals és un senyor de sa Pobla, amb barba blanca, que el veiem a totes les marxes i brevets. "Coi, tu ets la Nikabike!! Nena, tu deixa't estar de tonteries, ni Red-Bulls, ni vaselines...". Havia llegit els consells del foro cicloturismecatala.mforos.com/ i reia.

El grup va bastant compacte, no arribem a un centenar de ciclistes, entre els quals puc distingir 2 noies més. Sortim de manresa direcció Maians - Ódena. Estem una estona més pedalant sense llum i té la seva gràcia...

Al cap de poca estona es comença a fer de dia. Segueixo anant sola però vaig xerrant amb uns i altres que ens coneixem del blog o del foro de la Penya Ciclista Bonavista. Entre xerrada i xerrada veig a un home amb un retrovisor petit al casc : era el Julià. No ens coneixiem personalment però a través d'algun missatge em feia recomanacions. I de fet me'l podia creure, perquè entre les seves bogeries, portava a l'esquena 4 Paris-Brest-Paris i per fer aquestes bestieses, has de tenir un coco fortíssim i a prova de bombes. Estem xerrant una mica i ens tornem a separar.

El sol semblava que volgués sortir i la temperatura era agradable :


Seguim direcció Ódena, amb la boita com a companya en alguns trams de la suau ascenció. Allà torno a connectar amb gent :



El sol decideix treure el cap i paro per treure'm el xubasquero i menjar un plàtan, que tenia gana. Paro uns minutets segueixo el camí sola.


Al cap d'un parell de km m'adelanten la grupeta de la P.C BOnavista i el Pere em reconeix : "Vinga Mònica, vine amb nosaltres!!". La veritat és que no tenia gaires ganes de començar a córrer però la carretera feia pendent i 'hi vaig afegir. Al cap de poc s'hi acopla el Julià, que havia parat a beure aigua. I...... massa bé anava tot..... què em feia més por???? Punxar. I què em va passar???? Poz zí. Óstia!!!! Menys mal que el Julià estava allà, en 10 minuts vaig tenir la roda arreglada. Gràcies Julià !!!!

Vam seguir pedalant fins a Igualada, on hi havia el primer control.


Allà ens estaven esperant els del Bonavista : en Pere, en Manel .... Aprofito per agraïr l'atenció que en Pere Martí va tenir amb mi, sabent que anava sola i oferit-me el seu recolzament durant totes les hores que vam compartir.

Vam entrar a que ens possessin el segell i a seguir pedalant cap a Santa Coloma de Queralt, passant pel Coll de Goda.

Mireu quin breveter més autèntic... el maillot que porta és el de la Paris-Brest-Paris 2007.. no sé si també la va fer amb xancles..


Anavem un grupet d'uns 10 que es va trencar perquè uns es van parar a una gasolinera, esperant a un company que s'estava dormint. Ens va quedar en Julià, el Pere, el Ramón i un altre ciclista. Vam anar tirant i abans d'arribar al segon control vam parar a menjar un entrepà casolà :



Vam seguir una mica més i abans d'arribar a Estadilla (Km 199), vam parar a un benzinera on van comprar una mica de menjar i beguda. Jo portava menjar però, x si de cas, em vaig comprar un entrepà de gall d'indi i un Aquarius :


Allà ens vam trobar amb un altre ciclista i vam seguir tots 5 junts, per una carretereta molt solitaria que ens portaria cap a Estadilla, on hi havia el segon control :

El dia anava aguantant però anavem direcció la tempesta. Sabiem que ens mullariem, no sabien quan ni on ens enganxaria, però que acabariem xops ho haviem assumit feia estona.



Mireu el cel.... tenia un canguelis a sobre...


Per fi arribem al control. La benzinera estava tancada (1 de maig...) i vam acabar a un hotel on ens van posar el segell. Vam esperar que vingués la resta del grup i al cap d'uns 20 minuts llargs, vam seguir la marxa, direcció Benabarre

Sortint de d'Estadilla vam agafar la N-123 i vam passar per costat de l'embassamet de Barasona. No vaig poder fer foto però n'he buscat un x Internet perquè és molt xulo :


Vam anar seguint la carretera repartits en petits grups. Només sortir del control, ja ens va començar a ploure.... vam parar a posar-nos els xubasqueros, tapar equipatges i protegir-nos al màxim de la pluja. La zona era enganxosa, molt de túnel i pendent suau, d'anar fent fins a l'embassament. Durant una estona la pluja va ser intensa, peus i mitjons xops, aigua que queia del casc, ulleres plenes de gotes.... bé, el que té pedalar sota la pluja.

Benabarre al fons :


Vam arribar a Benabarre, al tercer control (Km 227). Allà vam menjar entrepans (jo em vaig cruspir el segon dels 3 que portava) i vaig saludar a 2 ciclistes d'Arenys de Munt, que tenim companys comuns.

Aqui teniu als de la Penya Ciclista Bonavista, organitzadora del brevet :


Ens van posar el segell i cap a Algerri, passant per Purroy, Andani i Alfarrás.

Ja començava a fer cara de cansada i el fet que la carretera estigués empapada d'aigua, feia augmentar el per de l'equipatge que portava..


Desprès d'una baixada trepidant, fent relleus amb varis companys, vam arribar a Balaguer (Km 290), on vam menjar algu ràpid (un gel) i ens vam preparar per la nit, ja que el dia començava a enforsquir-se.

Aqui tenim al Julià, a tope per enfrontar la nit :


I som-hi, que no aixó només acabava de començar !!



Vam passar per Cubells, Artesa de Segre i al Km 329, vam trobar-nos amb el quart control, a Pons. En Julià i jo vam arribar-hi sols, vam anar directament a un restaurant que ell coneixia i allà ens van segellar el carnet de ruta. Vam menjar-nos l'últim entrepà que portavem, vam fer un cafetó, trucada a la family dient que encara estavem vius, visita al senyor Roca i preparats per enfrontar els últims 75 km de foscor.

La temperatura era agradable i anavem per feina, xerrant però pedalant amb ganes. Vam passar per Sanaüja, Biosca, Torà i per fi vam arribar a Calaf!!!

Desprès d'un tram una mica més dur, vam baixar fins Aguilar de Segarra, per deixar enrera Rajadell. Allà vam parar 5 minuts, ja que el Julià s'estava adormint i el César (un company que s'havia afegit al tram final) va aprofitar per menjar. Desprès vam seguir, ja cansats, on cada vegada que et posaves de peu sobre la bici ja paties pel moment en que t'havies de tornar a seure.. kin mal de cul!!!

Per fi veiem llum al final (del túnel, jejeje) : era Sant Joan de Villatorrada!!! Aqui ja t'agafen tots els mals, se't fa etern, travessar Manresa per arribar al local de la Penya era un altre brevet.... i mira que en Julià coneixia una drecera.

Per fi!!!! Vaig veure a l'Iván que m'estava esperant (gràcies, ets un sol!!), vaig tornar a veure els d'Arenys de Munt i mentre l'Iván agafava la bici, vaig anar a posar l'últim segell!!!


Acomiadament ràpid del Julià. T'estic molt agraïda, em vas ajudar molt i si he pogut acabar aquesta primera bogeria, ha estat gràcies a tu. Espero poder tornar a compartir mals de cul i d'esquenes amb tu!!!

Merci també als sms de suport durant la ruta, especialment els de l'Iván, els del Guillem i la Miriam i el de la Noe. Gràcies per les felicitacions i "patiment", sobretot als sogres i cunyats. Ja sé que només és un prova esportiva per molts, però els que coneixem què és anar en bici, sabem que el repte és esportiu però sobretot, mental.

Resum :
405,65 Km
18h 17 m de bici
3770 m desnivell acumulat
Tiberi : 3 plàtans, 2 gels, 2 Donuts, 1 barreta cereals i coco, 3 entrepans de gall d'indi, 1 Coca-Cola, 1 Aquarius, 1 suc de pinya, 2 tallats, 1 bidó d'aigua i moooooooooolt bon humor !!!

Que us pensaveu que deixaria la meva companya bruta????


Si home, ni pensar-ho!!! Desprès de dinar, l'he anat a rentar. Li he tret la cadena (ja portava masses km) i l'he deixat preparada per tornar-hi ;-)


Apa, tornem-hi que no ha estat res !!!