dimarts, 4 de maig de 2010

I ARA QUÈ???

Els limits ens els hem de posar nosaltres.
Els objectius a aconseguir també.
Si aquests disten molt de les teves possibilitats (posades al limit) és molt fàcil el fracàs i la frustració i aquestes emocions són difícils de gestionar.

Em considero una persona conscient de les meves capacitats i limitacions i sempre m'he estimat més no temptar a la sort i perdre el cap en voler fer coses que estaven per sobre les meves possibilitats.

Amb els brevets em passa al contrari. El de 200 sabia que no seria cap problema, potser una mica pesada al final però factible. El de 300 ja em feia més respecte, però hi havia alguna cosa dins meu que m'animava a fer-la. No va sortir bé i el cuquet es va quedar dins. Per treure-me'l, vaig provar el de 400. Vaig patir, és dur i el temps ho va fer encara més complicat, però em va sortir bé.

Aleshores és quan dius... si faig 400, per què no 600?? Per què no provar la BPB, un esdeveniment que feia uns mesos (o setmanes) me'l plantejava a llarg termini?? Ostres, és que són 10 h més en bici... fosc... he de parar a dormir.... sola.... buffffff !!!!!! Molts contres... I pros???? Només amb un ja en tinc prou : atrevir-me a viure l'experiència. No tinc res assegurat, no sé si ni físicament ni si mentalment ho aguantaré, però em llenço a la piscina.

Sé que tinc el recolzament de l'Iván i de tots els que em coneixeu i compartiu aquesta afició amb mi i aixó també em dona forces per enfrontar-ho. Que surt malament??? Doncs sí, pot passar. I si passa?? Doncs res, a seguir entrenant i gaudint, que no sempre tot és de color rosa, oi???
Així que.... estic molt contenta de poder dir que .... m'he apuntat a la ....

BARCELONA-PERPINYÀ-BARCELONA 2010 !!


15 comentaris:

  1. Gracias Nika, por ser un ejemplo de ciclista, de mujer y sobretodo de persona, muchisima suerte en tu nuevo reto, es imposible que fracases porqué solo el hecho de apuntarse ya es todo un éxito. Si la acabas habrá que pensarse en hacerte un monumento en la nacional II que tanto transitas. Ánimo, y no cambies nunca.

    ResponElimina
  2. Clar que sí!!!

    Molt ànims i endavant que està clar que pots superar aquest repte..

    ResponElimina
  3. Collons Monica, no m’has deixat temps per felicitar-te pel repte de la Brevet i ja estàs buscant un altre nou objectiu ja ja.
    Dons nomes puc felicitar-te i dir-te que per mi es tot un orgull poder compartir blog amb una noia tan trempada com tu, que estic segura ets admirada per moltísim gent, així que ànims pel proper repte..

    ResponElimina
  4. Vàrem compartir molts quilòmetres al brevet de 400 i ja et vaig avisar que això enganxa.... i ja ho veus!, de quatre potes!, benvinguda al club. I l'any que ve Paris-Brest-Paris. Veien-te als 400 sé que ho pots aconseguir. Per cert, quina lluna hi ha el 29?.

    ResponElimina
  5. "tot està per fer i tot és possible", no?? De cap a la piscina! I si al final no sortís bé, q te quiten lo bailao!

    ResponElimina
  6. Què vol dir "si surt malament"?.
    Què pot sortir malament? que no acabis, això és malament?
    No hi ha res que no puguis fer. Crec que és molt important el recolzament de l'Ivan en aquestes llargues distàncies, perquè no pots estar patint per ningú.
    Has de fer la teva i dormir si creus que has de dormir, manjar si creus que has de menjar i pedalar com una boja encara que no ho creguis.
    Tú ho pots fer, de sobres, però si ho comences i no ho acabes, seguiràs sent una campiona, un model a seguir i segur que et piques i et trobem a la Paris-Brest-Paris del 2011.
    Endevant, a per el proper repte, sense por!!!!!!!!!
    Nosaltres hi sarem per donar-te suport, i moltíssims anònims també, ja ho saps.
    Salut
    David

    ResponElimina
  7. Després de com te vas prendre la de 300 (xapò), inscriure't a la BPB és tot un èxit!!!

    Força als pedals!!!

    ResponElimina
  8. Je je, vaig compartir kms al 400 i vaig veure com controlaves la gent, ruta, quan menjar, temps de pas. No et perdies cap detall. Es veia una gran il.lusió per assolir 400 kms. O sento però t'has enganxat com una randonneur. Ara a pel teu objectiu real que t'ha permès fer aquets brevets, la BPB!!!. Tal i com anaves el dissabte, de segur que t'anirà molt be.
    Bona sort.

    ResponElimina
  9. Gràcies a tots pels ànims!! Tots tenim el mateix mèrit, des del que fa 40 km perquè ja en té prou, com el que va a tope tota l'estona, com el que s'hi passa tantes hores com té el dia (i la nit..). A tots la bicicleta ens fa vibrar, ens fa matinar i ens fa crèixer. Crèixer com a ciclistes i, per què no, com a persones ;-)

    ResponElimina
  10. Admirable!!!!
    Molts ànims i recorda...

    "Por que sólo aquellos que se ARRIESGAN a ir muy LEJOS...pueden llegar a saber lo LEJOS que pueden ir..." (T.S. Eliot)

    ResponElimina
  11. Jaaaaa, ya sabia yo que con lo guerrera que eres, no tardarias mucho en caer en la tentacion de la batalla, jajajajjaa
    Ayer, antes que dijieras nada, estaba mirando la lista de inscritos y te vi, y pensé: Ha decidido hacerla!!! Ya se ha apuntado!!!
    Muy bien! Como tu dices, es un desafio, llegaremos al limite, sufriremos, disfrutaremos... y viviremos muchas emociones contradictorias al mismo tiempo.
    Allí nos veremos, el dia 29 de mayo, a las 6 de la mañana...uffff....que pereeeza,jajajajja

    ResponElimina
  12. Nika, gràcies per donar-me el teu blog.
    Quin fart de ports que has fet. Felicitats.
    No et preocupis per si la BPB és més forta o no.
    Si has fet el 400 el 600 és una mica més, però amb coco, i en tens, ho conseguiras.
    I com ja t'he anat dient, si jo, que sóc un patata, ho he conseguit, tu que ets més jove i més forta que jo també ho conseguiras.
    Felicitats i ànims.

    En Julia preguntava com seria la lluna el dia 29. Doncs bé, a la 1 de la matinada del dia 28 serà plena. Si no està núvol ens acompanyarà amb la seva llum tota la nit.
    Quina companyia més bona és la lluna.

    Àlex

    ResponElimina
  13. Nika, si em permets citar de memòria a en Theodore Roosevelt crec que diu si fa o no fa: "es millor atrevir-se a emprendre grans gestes ni que sigui esberlades per un fracàs que alinear-se amb aquells pobres esperits que mai no gaudeixin ni pateixen massa doncs viuen en un món gris i sense il·lusions"

    Ens veiem en algun control.

    ResponElimina
  14. So we're going for a bit of a ride?

    Com un vell randonneur francés va dir ja fa temps: "nano, no deixis que la teva por et domini. Pensa que el 20% és físic, el 80% restant és mental"

    Aquest home sabia molt bé el que es deia, creu-me...

    ResponElimina
  15. Caram, Mònica, fa tant temps que no sé res de tu que no coneixia aquesta faceta teva. Estàs superforta i m'alegra saber que hi ha noies que conec que també pedalen. A mi la carretera em fa massa respecte i vaig només per muntanya, però no m'atreviria pas a sortir a fer una volta amb tu, em deixaries massa enrere.
    Felicitats i molts ànims en aquesta volta a BCN-Perpinyà-BCN.
    Rut Graupera i Roca

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.