MY BIKE & MY FRIEND

Avui ha sigut un dia tan diferent com especial. Avui he compartit una bona estona de pedals amb la meva millor amiga, l'Àngels (Pica pels amics, jejeje). Fa dies ja vem fer una sortida, aquella vegada en els seus territoris (els btteros) i avui tocava asfalt....

L'Iván s'ha llevat a les 6 : tenia Terra de l'Aigua. Jo m'he quedat una estoneta més al llit fent el ronso i quan ell ha marxat (6:30) jo m'he llevat, he esmorzat i a les 7:15 ja rodava per la N II. Quin plaer, no hi havia ningú!! Algun cotxe conduït per algun sord, amb la música a tota gardela, que venia de marxa i algun ciclista matiner com jo.

Com que haviem quedat amb la Pica a les 9 a Arenys, he anat fins a Pineda, molt suau, calentant motors i gaudint d'una sortida de sol esplèndida. A Pineda he donat la volta i desprès de deixar enrera Calella, Sant Pol i Canet, he entrat a la riera d'Arenys. Ella m'estava esperant a dalt de tot, preparada per la ruta !!
Desprès dels 5 minuts de xerrera, hem baixat per la riera (en contra direcció...) i hem anat per la N II (ara ja amb més cotxes...) fins a Cabrera, on l'hem deixat i hem anat fins Argentona. Hem passat pel desviament de Órrius i hem començat a pujar Parpers.


No totes queden bé, jajaja...


"Pica, tu tranquila que desde que hi ha el túnel, no hi passa cap cotxe, de veritat" .... no sé perquè no estic calladeta.... de cop i volta comencen a aparèixer motos dels Mossos amb banderetes grogues, cotxes amb cartells que posa "Organització" o "Àrbitre" i ens criden l'atenció, dient-nos que ve una carrera (Memorial....) i que parem. Quin stress !! Quatre motos ens ho han dit, feien cua!! Nosaltres en una corba que feia pujada, amb lo tranquiletes que anavem xerrant i fent fotos... doncs res, a parar... Parem i sentim "Ep!" vaja, un fotògraf a qui també molestavem... és que voliem sortir a les fotos!!! Res, al final hem deixat les bicis a un costat de la carretera i hem esperat als ciclistes :

Amb els nervis, el mòbil se m'ha quedat tonto i només he pogut fer una foto quan el pilot ja havia passat... quin desastre, com perquè m'encarreguin un reportatge..... de fet, ara només sé fer fotos des de sobre la bici..


Quan han passat tots, desprès d'animar-los, hem tornat a agafar les bicis i hem coronat Parpers.


Allà hem parat a menjar una mica. La Pica portava una barreta i jo un plàtan que quan l'he obert, se m'ha pensit... bé, he dubtat en posar la foto però crec que una mica d'erotisme, de tant en tant va bé, no ????
Desprès de menjar i beure, hem tornat a baixar Parpers i hem atravessat Mataró. Hem anat fins a la Carretera de Mata i hem pujat cap a Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt (on ens hem trobat als d'Arenys de Munt) i cap a les 4 carreteres.


Allà ens hem acomiadat amb la Pica. Li han sortit 60 km, que ja està bé, ja que fa poquet que pedala per les carreteres (i ho fa moooolt bé!!!).


Com que l'Iván encara no havia acabat la marxa, he pensat en fer una mica més de km. He baixat cap a Sant Pol, però pel camí m'he parat a la font que hi ha a Sant Iscle, ja que portava el bidó buit. L'he omplert i a seguir pedalant.


Al cap de res m'ha adelantat un ciclista, en Joan. No ens coneixiem però de seguida hem començat a xerrar. A mesura que ens acostavem al mar, la temperatura anava refrescant i hi havia una mica de boira que, segons m'ha explicat ell, durant el matí estava a la costa, per allò de les diferències de temperatures... Hem agafat la N II i hem anat junts fins a Pineda. Allà hem girat, hi havia massa cotxe i començava a ser perillós (bé, sempre ho és...). Hem seguit rodant junts fins a Arenys, on ell ha girat (tenia fideuà familiar). Joan, un plaer haver-te conegut i xerrat amb tu. Compartim l'afició pel ciclisme i la forma de viure'l. Espero que et vagin molt bé els estudis i que acabis sent un bon professional de la fisioteràpia !! Ah, i espero veure't a alguna brevet l'any que ve !!! Per cert, veus com has quedat bé a la foto.... ;-) Merci!!


Un cop ens hem acomiadat, he seguit fins a casa. Tenia una gana.... i eren les 2 !!! M'ha passat el matí volant i portava des de les 7:15 del matí sobre la bicicleta, amb casi 140 km a les cames...

La veritat és que rodar amb una amiga és un luxe perquè t'ho passes bé, rius, et canses, fas salut i comparteixes afició. Comparteixo afició amb l'Iván, la meva parella, el meu pare, la meva millor amiga i gent molt maca com el Guillem, l'Àlex, la Noe.... això no és ser afortunada???

No vull acabar d'escriure sense enviar a la Noe molts ànims. El seu gosset Pistón li està fent passar uns moments amargs que tots aquells que estimem a les bestioles podem entendre. Noe wapa, ànims. Una abraçada ben forta.