Ei!! Hola!! Torno a estar per aqui....
La majoria de gent espera els caps de setmana amb moltes ganes : es relaxa, desconnecta el despertador, canvia horaris i carrega piles. Aixó la majoria de gent. D'altres, com jo, acabem les energies que ens quedaven divendres al vespre : matinem, ens passem hores sobre la bici, patim i arribem a casa morts... però infinitament satisfets per haver pogut coronar tal port o per haver compartit amb altres "sonats" una ruta organitzada amb molta il.lusió.
Us sona alló del "más dificil todavia..." doncs ara toca una "bogeria" nova, totalment desconeguda per mi. Un repte tant esportiu com personal. Una barreja d'emocions que costen de gestionar : excitació, por a lo desconegut, dubtes, nervis....
Molts de vosaltres sabeu que el dia 1 de maig estaré molt enfeinada... fent hores extres sobre l'Scott... m'he apuntat al
BREVET DE 400 KM!!!
Espero tenir un bon dia. Que tantes hores sobre la bici no em provoquin cap tipus de crisi, ni mental, ni emocional i, en aquests casos... ni espiritual (no crec en res però no sé si en algun moment hauré de recòrrer a alguna mena d'oració improvisada...). I si la crisi apareix, doncs a lluitar contra ella, sempre podem una mica més del que ens pensem i aquests reptes llargs i durs ens ho demostren, perquè és realment quan ens posem a prova... i aixó ens agrada i ens fa més feliços !!!
Cada vegada tinc més clar que el ciclisme és un esport que comparteixes amb altra gent però que el pateixes en solitari. Ets tu i ella ; ella i tu. I res més. La parella perfecte. És un esport on t'acaba fent mal des de la primera vértebea fins al dit del peu, sempre i quan encara te'l notis i no el tinguis ni gelat ni enrampat... les mans, el cul, l'esquena, les cames.... els seients seran la bomba, els manillars ergonòmics, el que volgueu, però amb les hores, tot et fa mal.... I tot i així hi estem enganxats... per què??!!
Espero que el dia 1 faci un dia esplèndid, que la pluja no vulgui sortir a les fotos, que no em passi per alt cap cartell ni que el cap em faci cap mala passada. Tant si és així com si no, us garanteixo una crònica ben xula, plena d'emocions, d'esforç i d'il.lusió.
Ja us explicaré com m'ha anat.... si aconsegueixo sobreviure .....
Aprofito per agraïr a tots els que m'heu donat consells, explicat experiències i enviat ànims, especialment a l'Iván, al Guillem, al pierremartin, al senyalaire, a l'stumpi, als del foro de http://cicloturismecatala.mforos.com/, a la Penya Ciclista Bonavista per la seva tasca i a tots els que m'animeu a través del blog. Per mi és un repte important i, com tots els reptes, vull que sorti bé i amb l'ajuda de tots vosaltres, em serà més fàcil!!! Segur!!!Per si de cas.... començo a tirar cap a Manresa...
Quan ens marquem un repte sempre ens passa per el cap, quin temps faré? quina mitja de velocitat? en quina posició quederé?
ResponEliminaAixó no te cap mena d'importancia, el repte es acabar i la resta només pot fer que s'en vagi tot en norris.
Endevant Nika.
Pd: De fet, aixó que et dic ja se que ho saps.
Ànims!!!
ResponEliminaEstarem tots amb tu... d'esperit, perquè en bici jo encara no m'atreveixo a fer aquestes coses. jeje
Eso eso, estaremos todos contigo. Recibiras oleadas de energia positiva, que ter levantaran la moral en los momentos dificiles. Con la fuerza de voluntad que tienes, los superaras con creces.
ResponEliminaÁnimo y a por ellos.
Nika reto importante,muchos animos y seguro que lo consigues.
ResponEliminaBonito escrito sobre el ciclismo Nika, lo has definido a la perfección.
ResponEliminaMucha suerte en la brevet, seguro que la acabas sin problemas.
No crec ni molt menys que estiguis sonada, nomes que, els ciclistes estem fets d’un altre pasta i tal com expliques, la nostre satisfacció es coronar un port, acabar una ruta llarga i per que no fer 400 brevet…Buf no se jo si vull sortir en tu, deus estar molt forta j aja..Ànims
ResponEliminaMenja be, beu be, que comença la caloreta, un bon coixí al cul i gaudeix... així el cap ni s'entera!!!
ResponEliminaCanya!!!!
MOLTES GRÀCIES A TOTS PELS ÀNIMS!!!! Segur que els necessito ;-)
ResponEliminaBoja en la justa mesura, algo que aporta la força de voluntat i les ganes d'enfrontarse a reptes importants com aquest.
ResponEliminaEndavant i molts ànims, segur que ho aconseguiràs!
:-))
Fácil no será, jo porto dos 400 i una 600, i acabarás fins els nassos de la bici i amb mal per tot arreu però amb les ganes que portes a sobre segur que aconseguirás el teu repte que tant ilusió et fá. Sobre tot, quan caigui la nit procura anar en un grup perque anar sola per aquestes carreteres es super perillós....Sort ¡¡¡
ResponEliminaEts Una boja amb seny!!! patidora, constant, tosuda,.... tu pots!!!
ResponEliminaSuerte Nika!!!
ResponEliminaHoy precisamente he estado hablando con un miembro de la Organización, (asuntos laborales) y me ha comentado que el recorrido es de una belleza considerable.
Ánimo y acuerdate de nosotros en los momentos de crisis.
Te deseo lo mejor, disfrutalo en la medida de lo posible.
P.D.: Obligatorio reportage + cronica.