PRE-REMENCES : TOT UN ÉXIT

Hem estrenat els túnels de Bracons. N'hi ha uns quants, tots amb el seu nom. Haviem d'estar a les 8:15 al pavelló de Sant Esteve d'en Bas. Hem sortit amb sol de casa (bé, encara era fosc) però al arribar a l'alçada de Torelló, passat Vic, ens hem trobat amb forces km amb una boira força espesa...


Desprès hem arribat a un dels túnels, anomenat Bracons (el més llarg de tots)




Quan hem arribat, cap a 3/4 de 8, elfarell ja estava allà, dins del cotxe. Hem tret les bicis del portabicicletes i ha anat arribant la resta de gent : en Guillem, en Xavi, en Ramón i en Pere, l'Albert, l'Anna, el Luis Miguel, el Roger i la Noe. Salutacions, presentacions i a pedalar, que tot i que no feia molt fred, si et quedaves quiet perillaves....


L'Iván preparant-se :

La ruta era la mateixa que es fa a Terra de Remences. Hem deixat Sant Esteve d'en Bas i hem anat baixant fins a Olot, pedalant amb rapidesa. Des d'Olot hem començat a pujar Capsacosta, cadascú al seu ritme i amb més caloreta al cos . Hem coronat Capsacosta, una pujada d'anar fent, sense rampes dures i molt xulo. Jo l'he pujat amb el Luis Miguel i elFarell, fet que ha ajudat a passar-lo més ràpid, de xerremeca però amb ritmillo.

Una mica de xerremeca a dalt...



Desprès d'una baixada força ràpida, hem arribat a Sant Pau de Segúries i des d'allà hem anat pedalant fins a Sant Joan de les Abadesses, on hem fet una parada a una font per omplir bidons i agafar una mica d'aire (vaja... jo...)


Alguns han passat per sobre del pont empedrat, rotllo Paris-Robaux...

Des d'aqui hem agafat el carril bici del Carrilet i hem fat uns quants km, creuant-nos amb molta gent caminant, pedalant i corrent. El Carrilet ens ha portat fins a Ripoll, on hem agafat la carretera del Coll de Canes, una altra xulada. Aquest ja s'ha enganxat una mica més. L'he pujat amb l'Anna, xerrant. Quan hem arribat a dalt, m'he menjat un plàtan perquè l'estòmac ja s'estava queixant...




ElFarell, més content que unes pasqües...


La baixada fins a Joanetes ha sigut molt ràpida, amb un vent punyeter que no em permetia estar gaire estona sense pedalar... la baixada l'hem fet elFarell, en Xavi, l'Iván, el Luismi i jo i hem arribat junt a la cruïlla. Ens hem tret els manguitos, mentre esperavem a la resta del grup... s'acostava el moment.... de tornar a patir.... una mica més


El cel s'estava començant a tapar però de moment no incordiava..


Hem agafat una carretera que ens ha portat als peus de Bracons. Allà hem begut-menjat una mica i ens hem acomiadat de la Noe (molta sort i a pel pernil!!) :

en miwi abans d'arribar a Bracons, amb la sonrisa profident...

L'Anna :


Ai, ai, ai.... més núvols... aquesta una mica més amenaçadors...

En miwi preparant les cames per les rampes del sr. Bracons...


Les nostres nenes descansant...



I comena l'espectacle!! Bracons és dur però no és d'aquells ports que se't fan eterns... vaja, depén de com vagis, es clar. Jo l'he començat pujant sola i al cap de poc m'he trobat amb el meu incondicional company de ports-colls-rampes-bestieses.... en Miwi!! Hem anat fent, xino-xano, 9-10 m/h. Feia una calda.... De cop el sol ha marxat i ho hem agraït.

Aqui hem parat per fer-nos algunes fotos (el que baixa és el Guillem, que va anar a rescatar a l'Iván que no pujava...)

Gentilesa d'en Guillem...


Mireu quin equip..

Desprès d'estar una estoneta parats amb l'Iván, que estava al limit de la "pájara" i que gràcies al Aquarius del Guillem ha pogut seguir fins dalt (clar,... aquests excessos pujant es paguen!! s'ha de regular com fem el Guillem i jo!!!). Allà elfarell m'estava esperant per fer la foto "promesa" amb el cartell :


De seguida ha començat a ploure i cap als cotxes falta gent!!! Baixada ràpida i fresca. Allà hem decidit no pujar Falgars, el temps no era el més idoni. Però en tots els grups hi ha algú més "agosarat" (el Luismi, of course) i ell ha anat cap a Falgars. Espero que t'hagi anat bé!!

Aqui em teniu amb el crack :

Guardem les coses al cotxe, ens canviem i treiem els nostres super-tuppers amb unes amanides exquisites de pasta. les Cokes i el pot del Carrefour d'olives rellenas de anchova... vaja, tot un banquet...

Mireu el cel... i el Luismi... con dos...

I per acabar un dia fantàstic, que havia començat amb una rosa d'en Pere, què millor que un pastís sorpresa per cel.lebrar el meu aniversari??? He repartit piruletes i tots cap a casa, amb una altra experiència per explicar. Gràcies a tots, especialment al Guillem, a l'Anna i al Pere.