AHIR SOL, AVUI NÚVOLS, PLUJA I "LA MANO DE DIOS"

Com que no les tenia totes i dels "homes del temps" no me'n refio, a les 7:10 he obert el portàtil i he mirat la web del meteocat. Hi havia tquetes de precipitació per tota Catalunya i la zona del Maresme no s'escapava. Tot i la possibilitat de poder-me mullar, he decidit sortir.

A les 8 en punt posava les rodes sobre la NII i cap a Malgrat, a rodar. Feia fresca, 13ºC segons el meu termòmetre, però s'hi estava bé. No havia arribat a Arenys quan m'hen enxampat els del Club Ciclista Iluro. Eren forces, ja que hi havia 2 sub-grups junts. No els podia seguir però ha aparegut la "mano de Dios", la de l'Alfonso, i m'ha emputxat el suficient com per poder-me enganxar al grup. El ritme era altet, 30-35 i aen alguns trossos 40.
Hem anat xerrant i una part del grup (els dels més grans) s'han quedat. La veritat és que tot i el ritme i la xerremeca, anava còmode i quan vas en grup els km sembla que costin menys de passar.

A l'alçada de Calella, un dels nostres ha punxat i tots ens hem aturat per esperar-lo :


Hem seguit i a la gasolinera de Pineda hem hagut de tornar a parar, havia tornat a punxar!


L'hem esperat l'Alfonso, 3 ciclistes més i jo. Els altres han seguit. L'han arreglat i hem seguit. Ens ha començat a ploure, parava, hi tornava, parava... no era una pluja que mullés, només les ulleres però res més, no calava.
A l'alçada de Malgrat, hem donat la volta. Hem tornat a un ritme alt, que a mi em costava de seguir i a la mínima em quedava tallada. Alesores ha tornat a aparèixer la "mano de Dios"

i em regalava alguna emputxada que feia que pogués recuperar terreny fins que els tornava a enganxar... bufff, quin esforç... amb vent de cara, a més de 35 km/h i amb el pulsòmetre a punt d'explotar...
Hem anat junts fins a Mataró. Allà ens hem acomiadat i he parat un moment. Mare meva, portava 2 h sobre la bici amb una mitjana de més de 29km/h, que per mi és molt :


Com que no plovia, he decidit seguir una mica més i he anat tirant cap a Cabrera, Vilassar, Premià... allà he agafat el desviament cap a Teià i he anat fins a l'entrada del poble. Ostres, quina pujadeta...




Ui,ui,ui... ja m'estava liant i sóc propensa a perdre'm... així que he girat cua i m'he plantat al semàfor de la NII. M'havia de decidir :


He optat per anar direcció Barcelona i he arribat a la rotonda del Masnou. Allà he donat la volta i amb vent favorable i velocitat alegre he tornat cap a Mataró. Quan he passat per davant de casa, he decidit tirar una mica més i arribar a Arenys però a l'alçada de Llavaneres m'ha començat a ploure i la cosa s'animava... així que he donat la volta i cap a casa, que teniem compromís familiar i no em podia distreure....

100km justos al bote. Bones sensacions. Estic contenta.

Bona setmana a tothom !!