diumenge, 18 d’abril de 2010

AHIR SOL, AVUI NÚVOLS, PLUJA I "LA MANO DE DIOS"


Com que no les tenia totes i dels "homes del temps" no me'n refio, a les 7:10 he obert el portàtil i he mirat la web del meteocat. Hi havia tquetes de precipitació per tota Catalunya i la zona del Maresme no s'escapava. Tot i la possibilitat de poder-me mullar, he decidit sortir.

A les 8 en punt posava les rodes sobre la NII i cap a Malgrat, a rodar. Feia fresca, 13ºC segons el meu termòmetre, però s'hi estava bé. No havia arribat a Arenys quan m'hen enxampat els del Club Ciclista Iluro. Eren forces, ja que hi havia 2 sub-grups junts. No els podia seguir però ha aparegut la "mano de Dios", la de l'Alfonso, i m'ha emputxat el suficient com per poder-me enganxar al grup. El ritme era altet, 30-35 i aen alguns trossos 40.
Hem anat xerrant i una part del grup (els dels més grans) s'han quedat. La veritat és que tot i el ritme i la xerremeca, anava còmode i quan vas en grup els km sembla que costin menys de passar.

A l'alçada de Calella, un dels nostres ha punxat i tots ens hem aturat per esperar-lo :


Hem seguit i a la gasolinera de Pineda hem hagut de tornar a parar, havia tornat a punxar!


L'hem esperat l'Alfonso, 3 ciclistes més i jo. Els altres han seguit. L'han arreglat i hem seguit. Ens ha començat a ploure, parava, hi tornava, parava... no era una pluja que mullés, només les ulleres però res més, no calava.
A l'alçada de Malgrat, hem donat la volta. Hem tornat a un ritme alt, que a mi em costava de seguir i a la mínima em quedava tallada. Alesores ha tornat a aparèixer la "mano de Dios"

i em regalava alguna emputxada que feia que pogués recuperar terreny fins que els tornava a enganxar... bufff, quin esforç... amb vent de cara, a més de 35 km/h i amb el pulsòmetre a punt d'explotar...
Hem anat junts fins a Mataró. Allà ens hem acomiadat i he parat un moment. Mare meva, portava 2 h sobre la bici amb una mitjana de més de 29km/h, que per mi és molt :


Com que no plovia, he decidit seguir una mica més i he anat tirant cap a Cabrera, Vilassar, Premià... allà he agafat el desviament cap a Teià i he anat fins a l'entrada del poble. Ostres, quina pujadeta...




Ui,ui,ui... ja m'estava liant i sóc propensa a perdre'm... així que he girat cua i m'he plantat al semàfor de la NII. M'havia de decidir :


He optat per anar direcció Barcelona i he arribat a la rotonda del Masnou. Allà he donat la volta i amb vent favorable i velocitat alegre he tornat cap a Mataró. Quan he passat per davant de casa, he decidit tirar una mica més i arribar a Arenys però a l'alçada de Llavaneres m'ha començat a ploure i la cosa s'animava... així que he donat la volta i cap a casa, que teniem compromís familiar i no em podia distreure....

100km justos al bote. Bones sensacions. Estic contenta.

Bona setmana a tothom !!

5 comentaris:

  1. En distreuen molt las tevas aventures sobre la bici,jo he preferit sortir aquesta tarda,quin solet més bo!!!salu2 desde Calella..

    ResponElimina
  2. Gràcies per llegir-me anònim!! A veure si algun dia ens creuem, em reconeixes i ens saludem. Cuida't. Per cert, tu has tingut més bon dia que jo.... el sol s'ha decidit sortir per la tarda i s'havia d'aprofitar, ben fet!!

    ResponElimina
  3. Insisteixo... no pares!!!!

    Juas, juas, juas!!!

    ResponElimina
  4. Para jaaaaaaaa

    Que no hi haurà que t'enganxi després!!!!!!

    ResponElimina
  5. ja ja ja una bona ruta! ja es veu que t'agrada investigar i buscar bones rampes :-))
    ahir definitivament van trionfar els que van sortir a la tarde.

    a seguir donant li canya!!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.