dissabte, 10 d’abril del 2010

BREVET 300 KM... PASAPALABRA


Avui no ha sigut un bon dia, no hem pogut acabar la brevet. La veritat és que estic disgustada perquè em feia molta il.lusió poder-la fer i feia dies que ja estava nerviosa, però quan no es pot... no es pot i no passa res.

Ahir al vespre, mentre feia els entrepans, l'Iván acabava de posar el meu portaequipatges i les llums. Ho vam deixar tot ben preparadet i a dormir, que mireu a quina hora teniem l'alarma posada:

A més a més, teniem companyia (la Duna, la gata dels meus pares que estan de viatge) :

Mireu qué xula estava la meva bicicleta, amb la llum i el portaequipatges preparat per omplir-se d'entrepans i plàtans :




Aixi que un cop el despartador ha sonat, hem acabat d'agafar les 4 coses, els entrepans de la nevera, he fet un termo de café amb llet i he agafat uns Donuts per esmorzar allà, perquè a les 3:30 del matí poca cosa entra...
Montem les bicis com sempre...


I cap a Manresa, amb una son..... però amb ganes d'arribar!!
Un cop hem arribat al Pavelló, l'Iván ha anat a buscar els carnets de ruta mentre jo preparava "l'esmorzar"... i hem esmorzat com uns senyors !!!



Desprès hem montat les bicis i a posar-nos a la sortida. Feia molt fred, 5ºC i m'he enrecordat del fred que vaig passar a la de 200km... Salutació ràpida a la Noe (espero que t'hagi anat molt bé, i a tu també Senyalaire, que feia temps que no ens veiem!!) i a passar fred!!!!


A la sortida, tots amb llums, feia goig... jo no havia anat mai amb llums a la bicicleta i ho he trobat divertit. No hi havia cotxes i sen's veia molt. Molt xulo, de veritat, té la seva gràcia :





Aixó de l'esperit randoneur em pensava que era unalatra cosa... o potser és que hi ha molt triatleta... total, que el ritme de sortida ha sigut ràpid i al km 3 ja ens hem despenjat dels grups principals. Teniem els 2 les mans gelades però anavem fet, com que el terreny pujava una mica, t'anaves escalfant.

Hem anat fent a 20-22 km/h i en una cruïlla, un cciclista que venia darrera nostre ens ha adelantat. Hem seguit al nostre ritme i l'anavem seguint fins que, quan portaven 2 h pedalant, l'hem vist que havia parat i ens ha dit que anavem malament (ell tenia les mans massa fredes x mirar el mapa...). Seguiem els cartells que hi havia, però era pel tram final de la brevet...Total, que haviem de tornar a pujar cap a Fonollosa i tirar enrera fins a Aguilar de Segarra...

Quan et passa una cosa així tens 2 opcions : o t'ho prens amb resignació i intentes mirar el costat positiu i recuperar una mica de temps o plegues. L'Iván feia estona que s'havia adonat que la bici li feia un soroll i ja estava una mica amoïnat... i si a aixó li sumem l'error en la ruta i el temps que haviem perdut, els ànims se'n ressenten. En fí, que ha arribat un moment en el qual hem decidit deixar-ho estar, amb molta pena perquè a mi em feia molta gràcia, em trobava bé i ja haviem passat la primera prova del dia : el "madrugón" i el fred a les mans...

Tenia l'opció de seguir sola, l'Iván hi ha insistit, però no era plan que s'estés esperant dins del cotxe fins les quinientas (hora que jo hagués arribat).

Així que.... cap a casa. Hem avisat al Pere Martí del nostre abandonament, hem menjat un parell dels entrepans que portavem i hem recollit.



Hem fet 82 km amb casi 900 metres de desnivell.... i contents perquè estem bé i amb ganes de tornar-hi (l'Iván no sé.... li hauré de preguntar...).
Aquesta foto l'he fet a les 7:30, a l'alt de Fonollosa, quan ja anavem malament.... però no ho sabiem


Positiu.... segur que veiem el partit del segle... o del mil.leni????
Negatiu.... demà em toquen 218 km... així acabaré la brevet... no m'agrada deixar les coses a mig fer ;-)

11 comentaris:

  1. Anims pels dos en la propera que crec que la il-lusió no es perd,,
    salut i kms.

    ResponElimina
  2. Enhorabona per l'actitud!!! No és fàcil veure el cantó positiu de les coses quan te passa alguna cosa així...

    Demà... canya!!!

    ResponElimina
  3. Joer noia, aixo es una gran putada.
    De debo, si m´arriba a pasar aixó, tampoc hagues seguit.
    Si et retires per falta de forçes, per pajara o coses asi, s´accepta millor, però per un error aixi, dona molta rabia.
    Ánims. Si vols, organitzen una altre brevet de 300, i repetim l´oportunitat.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Siento mucho lo que os paso. Animos y a por la próxima.

    Con tu permiso te robo dos fotos para mi blog.

    Saludos cordiales

    ResponElimina
  5. Nika, entiendo Vuestra situación, hay veces que cuando no puede ser, pues eso, no puede ser.
    No va a ser siempre salir airoso de todo lo que nos dignemos a hacer, te lo digo por experiencia.

    Un saludo y hasta la próxima.

    ResponElimina
  6. Merci a tothom pels ànims!! La veritat és que segueixo estant trista i emprenyada, perquè no dir la veritat... però tots podem tenir un mai dia i el dissabte no va ser el dia de l'Iván...i ja se sap, en coses de parella, avui x tu, demà x mi.... oi??? jejejeje

    ResponElimina
  7. Ànims nois i no us desinfleu per una errada. Com més brevets feu més errades fareu, així que a base de cagarla ......... anireu com tothom.
    Espero que hagi anat bé els 220km d'avui.
    Salut i fins la propera (...400??, 600??)
    Segueix així, que vas bé!!!!

    ResponElimina
  8. Hi ha dies que es millor quedar-se al llit, però els que practiquem aquest esport sabem petir molt i en poques hores ens oblidem i tornem amb nous reptes, ànims!

    ResponElimina
  9. Eii quina llàstima que les coses no sortisin com volieu. Sigui quin sigui el motiu fa molta rabia.
    Ara ja teniu una experiencia mes que de ben segur us ajudarà per properes ocasions.
    MOLTS ÀNIMS i a per una altre!!!!

    ResponElimina
  10. Hola Monica, per fi us vaig poder saludar. Em va estranyar de no tornar-vos a veure mes. Al final el Pere Martí m'ho va dir.
    Em sap molt de greu per tots dos.
    Ara a pensar en el 400!
    Adeu

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.