Avui he tornat a visitar al traumatòleg.
Desprès de 22 sessions de fisio ja he arribat a un estat de saturació, de col.lapse tant físic com psíquic. És molt angoixant veure que no avances, que el tema s'allarga i que els dies, les setmanes i els mesos et passen a tota pastilla.... Et vas posant dates, tirant llarg, i la sobrepasses... tornes a allargar la data ... i et trobes girant la pàgina de l'agenda sense marcar la casella del SI....
El metge em fa fer més proves. 2 ressonàncies al peu i turmell i 2 ecografíes també als 2 llocs. Demà me les faig totes. A primera hora del mati a Mataró i per la tarda a la Teknon, aixi dimecres, que he tornat a demanar hora amb el metge, ja tindré els resultats.
Mentrestant... segueixo esperant.... segueixo desesperant.....
Ànims als que esteu lesionats com jo, que no m'oblido dels vostres patiments... ànims a l'Oscar amb les "patuchas" i el dit, el Pere i el Bruno amb el genoll, el Txarly amb la "muñeca", l'Oscar i el Pirri amb l'esquena, en Quel també amb el genoll.... (Àlex, a tu no et poso perquè tu no ho estàs !!!!, a tu Guillem, el coll sembla que et deixa dormir, i a tu Marc, que ja estàs al curro!!!) i a tots aquells que no ho dieu i que ho patiu en silenci, com les "almorranas"... segur que ens en sortim més ràpid amb els ànims que ens anem enviant.Per cert... quan estiguem tots a tope, podriem fer una quedada "Post-Lesionats"..... ja ho organitzarem.
De moment ...
Dimecres us explico.
Gràcies
Ep Nika !!! Acostumo a llegir el teu blog, tot i que no escrigui gaires comentaris (moltes vegades perque no em deixa enviar, no sé perque no em deixa veure la "clau" aquesta que s´ha d´escriure per enviar, grrrrr). La qüestió és que des de casa els MaCa t´enviem molts d´ànims. Un abraçada del Raül i la Dora...i un somriure de la Carla i l´Arnau espereo que et serveixen per aixecar una mica l´ànim ;-)
ResponEliminaJo també he estat més d´un mes "fotut", lesionat sense gairebé poder sortir (el genoll, la banda iliotibial ha donat "guerra). I "nomès" un mes es va fer "etern" !!! M´imagino com deus estar d´ànims, però pensa que en sortiràs i tornaràs a gaudir de la bici, això no ho dubtis.
Tu ets forta, ànims i endavant !!!!
No desesperes Mónica, que ya verás como tendras buenas noticias y ese largo descanso, te habrá servido de mucho. Si has esperado tanto, por un poquito más no importa. Sé como te sientes y te comprendo (yo a veces tambien me siento impotente), pero hay que ser fuerte psicologicamente y tu lo eres.
ResponEliminaSobre esa quedada de "EX-lesionados", me apunto!!!!
Ya nos queda menos para estar al pie del cañon.
Y grácias por tu apoyo también, se agradece.
Mucha suerte y a tope de ánimos!!!!
Vaya panda de lesionados que seguimos tu blog... Pero como dices, entre todos nos vamos animando.
ResponEliminaA veces lesiones son más importantes, a veces menos. Pero todas fastidian. Y desesperan cuando no se acaban de curar.
Esperemos que con estas nuevas pruebas que te han de hacer lleguen ya a un diagnóstico claro que les permita darte una solución a tu problema.
Muchos ánimos desde el otro lado de tu pantalla, aunque eso no te va a aliviar los dolores. Pero al menos sabes que hay mucha gente que te apoya y que espera que ya mismo puedas volver a dar pedales.
Cuando eso ocurra, sería gracioso hacer una quedada de lisiados, jajajá! Si es que estamos todos palarrastre...
Gracias por acordarte de todos nosotros.
Un abrazo
Aquest ivern esta pasant factura no nomes pel fred a tothom !!!
ResponEliminacoooollons, menys mal que el Barça guanya....hehehe
Be, poc mes que dir, eh? anims i nomes anims i paciencia!
La quedada post lesionats ON THE ROAD JA!!!!!!!!!!!!!!!!!
i botifarra al acabar!
Una abraçada i gracies per el post!
Sort amb la visita.Crec que això de les lesions es una cosa que si no es avui,serà aviat quan puguis organitzar la "kdd del Voltarén"
ResponEliminaJo m'apunto, a lo de la buti sobre tot. Ànims a tu i a la resta.
Gràcies Raül, per llegir el blog i pels ànims que m'emvieu. Em van de fàbula perquè el coco comença a "flaquejar". Cuida't també que els genolls són molt punyeters...
ResponEliminaTxarly... sé que m'entens.... provaré de no "desesperar". Cuida't i a seguir millorant la muñeca.
Sí, Bruno... estem tots ben arreglats... però s'ha de seguir endavant i, tot i que els ànims via "blog" no treuen els dolors, ajuden a fer un somriure i animen, de veritat. Gràcies !!!
Oscar, "mecaguen" lo puto hivern..... però s'acabarà, segur!! I tu podràs fer les teves bestieses amb les patuchas i jo les meves amb els pedals. N'estic segura... i sinó, me la tallo i e faig monja !!!
JAJAJAJA Jose, la trobada del Voltarén, nom fantàstic !!! La farem i hi haurà botifarra... per lo de la fase del volumen, no??
Vinga, a seguir pedalant els que podeu i els que no, ànim !!!!! Moltes gràcies.
Bien Querida prima
ResponEliminapon día y hora....
jajaja jo soc com la morena que dius que ho pateixo amb silenci.
ResponEliminaUn hurra pels lesionats! Entre tots ho superarem
Ànims!!