FAMILY, FRIENDS AND BIKES

El que havia de ser una sortideta "de café amb llet" amb el meu pare, s'ha convertit en alguna cosa més. He passat a buscar el meu pare x Arenys i de seguida ens han enganxat un grupet, en el qual hi anava la Noe, l'Obitos, la Clara (per fi ens hem conegut!!!) en Pep, entre d'altres. Ens han adelantat i, tot i que al principi els hem deixat passar, hem apretat una mica i ens hi hem pogut enganxar.

Primer de tot he felicitat a la Noe per la bestiesa del SS a la Selènika... que bruta que ets !!! Desprès he estat xerrant amb la Clara. Mare meva que forta que estàs també nena... entre tu, la Noe i la Mariona btt.... em fotrieu una repassada....

Direcció Sant Pol...El meu pare i l'Obitos ....

La Noe, la Clara i el Carlos...

Hem arribat a Malgrat i allà el grup s'ha dividit. Uns han seguit direcció Girona i l'Obitos, la Clara, el meu pare, el Pep i jo ens hem quedat a Malgrat, a fer-la petar una estoneta mentre carregavem piles i gaudiem d'un solet molt agradable.

Aqui la Noe i la Clara :
Les vedettes....
Aqui l'Obitos, la Noe...
La Clara amb en Pep :

Desprès d'una estoneta movent la llengua i descansant les cames, hem tornat a pujar als nostres cavalls. La Clara ens ha convidat : recorda que tens 2 sessions de psicoteràpia i un esmorzar a compte ;-)

Com que tots anavem en la mateixa direcció, hem anat fent... els primers km de xerrera amb l'Obitos. A l'alçada de Canet ja ens hem posat en fila índia i a tirar... la Clara ha imposat el seu ritmet i jo he començat a patir....

El meu pare s'ha quedat a Arenys i els 4 hem seguit. S'ha afegit un altre ciclista i ja ens hem posat a 40km/h. Mentre anava darrera el Pep anava fent, però a la que m'he desenganxat una miqueta en una rotonda, ja m'he despenjat del grup.. grrrrr!! La Clara i l'Obitos han baixat el ritme i m'han esperat (gràcies...).

Acomiadament ràpid a l'entrada de Mataró i super contenta de la sortida, d'haver conegut a la Clara, d'haver-me retrobat amb l'Obitos, d'haver pogut felicitar personalment a la Noe i d'haver-ho pogut compartir amb el meu pare. D'haver-me relaxat fent un cafetó mentre xerravem i d'haver arribat a casa més cansada del previst.

Ara a treballar, que jo el dia de vaga treballo el doble : pel matí a la carretera suant la gota gorda i per la tarda a la feina... i que no falti !!!

Per cert Obitos, un plaer haver estat xerrant amb tu, gràcies. I a seguir gaudint de la family i de la bici. Espero tornar-te a trobar aviat.;-)

KM I ALGUNA COSETA MÉS

Viure davant del mar és tot un espectacle. Cada dia és diferent : els colors, la lluminositat, els reflexes ... és un plaer per la vista. Aquests dies, amb les tempestes he fet algunes fotos i no puc estar-me'n d'ensenyar-les. Algun "privilegiat" ja les ha vist abans, oi Àlex???

Aquesta és del divendres al vespre :

Aquesta d'ahir dissabte pel matí :

I aquestes d'avui desprès d'esmorzar :


Com que el cel estava molt tapat, he agafat el xubasquero (un de l'Iván que em ve gran però m'hi cap a la butxaca), el plàtan, 4 euros i el mòbil, of course :

Ahir vaig fer 75 km, pujant Parpers i la Font de la Cera i amunt i avall per la NII. Avui em venia de gust fer una ruta que em va comentar el Fèlix a través del blog, que arribava a Sant Celoni i des d'allà es pujava fins a Olzinelles, però com que no tenia gaire clar el tema meteorològic, he optat per ajornar l'excursió i quedar-me per aqui.

He sortit i feia fresca, 17 ºC, així que de seguida m'he posat el xubasquero, per abrigar-me. El cel seguia molt wapo :
Tenia claríssim que em mullaria...

La veritat és que de seguida m'he agobiat una mica.... he anat pedalant direcció Girona, a veure si passava algun grupet i m'hi podia afegir, ja que el vent de cara era molt molest. Res, un bttero m'ha adelantat però s'ha quedat a Arenys. A l'alçada de Calella, he trucat a l'Iván.. "Ei, què fas?? Surts??" "No, No, em quedo a casa treballant..." Bufff, entre el vent, el cel i tot una mica, he decidit girar cua abans d'arribar a Malgrat : "Va, torno a casa, m'estalvio mullar-me i faig una mica de rodillos...".

Giro cua a Santa Susana i quan passava per Pineda, m'ha cridat l'atenció un cartell de posava "Aqüeducte Romà". Ostres, avui no podia fallar!!! M'he desviat de la NII, agafant un trencall a mà dreta i he entrat en una carretera en obres. Fotia una ventolada...

Amb semàfors i tot...
Al cap d'un parell de Km he trobat aquest cartell que indicava on estava l'Aqüeducte romà de Can Cua :
He baixat de la bici, la carretera també era "romana", jejeje... ostres, ja m'extranyava... he passat x sota de la cadena i he caminat uns 100 m. Allà estava!!

La foto mostra tot el que queda d'ell :

Una mica més animada, he girat cua i he seguit cap a casa. A l'alçada de Calella, al costat de l'hospital, he vist un cartell que posava Hortsavinyà. La carretera no està asfaltada fins al poble : dels 12 km només n'hi ha 5 que es poden fer en bici de carretera. He decidit pujar-los, la carretera és molt poc transitada i feia molt temps que no hi anava :

El mar va quedant enrera i semblava que el sol es decidia a sortir...

La carretera va picant amunt, però et permet anar amb alegria :



I "hasta aqui puedo leer...". Aqui ja canviem asfalt per sorra, així que mitja volta :

Mentre pujava cap a Hortsavinyà, he enganxat al Josep, un ciclista dels que no perdona, que veig moltes vegades x la NII però que mai haviem coincidit en la mateixa direcció. Segur que els que correu per aquesta zona l'heu vist, és un home amb una minusvalia que fa que no pugui pedalar correctament i que ho faci com si estigués aixecat del sillín. Un home encantador. He fet la meïtat de la pujada xerrant i, com que ens hem entés, hem seguit xerrant per la NII, fins a Mataró, on ens hem acomiadat (ell és de Premià).
Com que encara no era ni la 1, he decidit fer una estoneta més. He agafat la carretera de Mata i... surprise !!

He anat pujant fins a Llavaneres. Allà he mirat amunt i he vist una esglèsia perduda a la muntanya i he decidit "atacar-la". Evidentment, ni una punyetera senyal de com arribar-hi... He començat a pujar, pujar i pujar... total que m'he fotut en una urbanització d'aquelles que tot són rampes i més rampes...

Sembla que no pugi però el comptaKm em marcava un 12% :

He anat direcció Supermaresme, que pujava i pujava...


Quin sofocón !!!
Sembla que allà s'acaba... a veure si tinc unes bones vistes...

Bufff, segueix pujant....
Mare meva !! Aquest rampote té un 18% !! Quan l'he baixat he parat a fer la foto, que pujant-lo m'ha sigut IM-PO-SSI-BLE
Vinga, seguim pujant... no s'acaba mai ???
Allà baix es veu Mataró :

Una altra rampeta...Necessito parar i agafar aire... buff, quin mal de cames... He parat a menjar-me el plàtan. Era tard, d'aqui poquet ja dinaria, però tenia una gana....
I què pot passar quan alguna cosa et ve molt degust ???? Xofff, m'ha relliscat i més de la meïtat del plàtan al terra.... quin desastre...

He pujat una mica més :
Aqui he decidit girar. Ja no hi havia cases i per un moment, he pensat que m'estava liant.... a mi em costa orientar-me i tinc tendència a perdre'm, així que mitja volta, i paciència que ara tocava patir una mica de mans apretant el fre...

Alguna foto a la baixadeta...
I cap a casa !! Casi 90 km amb la tonteria.... He arribat molt contenta : el que m'esperava que seria una sortida sense pena ni glòria, s'ha convertit en una de distreta, amena i...SECA!!!

No m'he mullat !!!!

A alguns us ho he enviat via mail, als que no, aqui teniu un enllaç que val la pena que xafardegeu, en cas que vulgueu viatjar en tren portant la bici o.... per si voleu corroborar el bon funcionament de la RENFE :

http://www.renfeylabicicleta.blogspot.com/

Bona setmana i... ànim!!!

HELLO Mr POSTMAN !!

Quan he obert la bústia he tingut una sorpresa mooolt grata : com que el que solem rebre són factures, quan m'he adonat del que havia rebut, m'he emocionat.

ELS CARNETS DE RUTA DE LES BREVETS "HOMOLOGATS" !!

Fa dies que ja vaig rebre el carnet de la Barcelona-Perpinyà-Barcelona, i avui he rebut els de les brevets de 200 km i de 400 km.
Mireu quin goig !!! Això és currículum, no???

Aquest és el de 200 km :
El de 400km :

I el de la Bcn - Ppn - Bcn :



Per mi són com un trofeu, un premi a l'esforç, tenacitat i, sobretot, a la il.lusió amb la qual afronto aquests "petits" reptes.

A veure si puc seguir recollint trofeus i, si no els puc compartir amb vosaltres sobre la bicicleta, doncs us els ensenyo a través d'aquesta petita finestreta.