XAFARDEJANT ENTRE "PUFESIONÁ"

Com ens agrada xafardejar amb l'Iván.... i mira, xafardejant, xafardejat, he fet un nou amic australià, el senyor Cadel Evans...

Tot i que l'Iván no s'ha estat de res....

Amb el Xavi Tondo...


Amb l'Iñigo Cuesta....
I amb el Menchov....


Aqui tenim al Satre....
I a l'Ivan Basso...Ambient molt tranquilet que ens ha permés gaudir de la sortida de la última etapa de la Volta a Catalunya des de Parets

Hem fet moltes fotos... en poso 4 més x no cansar...







Com que jo no puc pedalar ENCARA i l'Iván també ha descansat, ens ha anat de fàbula per poder viure una mica més d'aprop el món del ciclisme professional, veure bicicletes molt xules, olorar a Reflex i... xafardejar.

Jo segueixo fent els deures....

EL PRINCIPI DEL FINAL !!!!!!!

PER FI LA VEIG....

Ahir vaig tornar al metge amb les Rx.... desprès de 4 mesos ja sé el que tinc i el que he de fer x poder-me curar :

DIAGNÒSTIC : lligament peroneo-astragalino lesionat, està massa destensat i no aguanta bé el peu --> INESTABILITAT CRÒNICA DEL TURMELL

TRACTAMENT : he de fer exercicis de propiopercepció, per muscular la zona que l'envolta i aixi poder compensar la seva ineficàcia. Si aquests exercicis no funcionen, m'he d'operar.

Ja he començat a fer els exercicis, no vull perdre més temps del que he perdut. Vull creure que podré amb el turmell i que el podré reforçar....

Què passarà??? Doncs no ho sé. Si us sóc sincera, no tinc ni el cap ni els ànims per pensar que serà bufar i fer ampolles, no sé si aixó m'estalviarà el quiròfan ni quan temps més trigaré en tornar a pedalar.

El que sí que sé és què em passa i com ho puc curar. Tardaré més o menys temps però ho faré. No vull posar-me dates perquè encara m'angoixo més. No puc evitar entristir-me quan miro fotos, veig la bicicleta penjada o passo pàgina del calendari amb cap Km a les cames... menys mal que ho tinc fàcil i només tinc una opció a escollir....

CURAR-ME....

per poder pedalar al costat del mar...

per poder gaudir dels meus avituallaments "casolans"....

per poder xerrar amb ell...

per poder fer el café amb llet amb el meu pare mentres arreglem el món..

per poder escalar i coronar com una boja..

per poder anar amunt i avall..

Per seguir-nos explicant els nostres secrets mentre m'invento rutes...


Per poder-vos agraïr A TOTS personalment els vostres ànims !!!!


I per poder fer milers i milers de Km al teu costat...

BUUUFFFF!! NO SERÀ X MOTIUS X CURAR-ME!!!

Vamos allá..... ;-)

UNA ALTRA PROVA..... LA DEFINITIVA?

Avui m'he fet una "radiografia forçada"... només el nom ja fa pupa, oi???

Es tracta d'aguatar la cama recta mentre et giren el peu cap a dins fins al màxim. En aquesta prova es fa un estudi que permet mesurar el desplaçament de l'articulació, en el meu cas, del turmell. Tot i que s'hauria de fer amb un aparell anomenat Telos (que serveix per forçar controladament l'articulació i així veure la laxitud dels lligaments) habitualment es fa "a mà" i és el metge qui et gira el peu.

I si fa mal a l'articulació normal... no us explico a la lesionada.....

El dimecres he de portar aquesta prova al metge per tal que em digui si el desplaçament que hi ha és el que em provoca aquest dolor. En l'informe diu que hi ha "bostezo", referint-se a aquest desplaçament de l'ós per manca de subjecció del lligament.

DRET ---------------------- ESQUERRA

Necessito començar a pensar en positiu un altre cop. Dilluns que ve farà 4 mesos,

4 PUNYETERS MESOS

sense pujar a la meva Scott i no puc fingir i dir que ho porto bé, perquè no és així. No només estic amoïnada, també estic molt trista. Trista per la incertesa del no saber què em passava durant tants dies, trista per no poder pedalar, trista per no poder lluitar pels objectius que tenia tantes ganes 'afrontar, trista per amoïnar a l'Iván, als pares i als amics....

Sé que segueixo tenint objectius, tot i que són diferents als previstos. Ara l'objectiu principal és saber què tinc, desprès serà recuperar-me i desprès, poder fer vida normal sense dolor.... però el repte d'aquest any serà el poder tornar a pedalar.

Plego perquè m'emociono.

Per cert, agraïr a algun de vosaltres que ha explicat el meu cas al seu fisio i s'ha posat en contacte amb mi per ajudar-me un cop tingui el diagnòstic i les pautes seguir en la rehabilitació. Sé que ets de Badalona... manifiestate!!! Gràcies, ja he parlat amb l'Enrique via mail!!

Seguiu-vos agraïnt el vostre temps, l'interés que mostreu i, sobretot, els ànims que m'envieu... m'ajuden a seguir creient en la llum aquella del túnel de la que tothom parla i que jo espero veure aviat.