Ei!! Hola!! Torno a estar per aqui....
La majoria de gent espera els caps de setmana amb moltes ganes : es relaxa, desconnecta el despertador, canvia horaris i carrega piles. Aixó la majoria de gent. D'altres, com jo, acabem les energies que ens quedaven divendres al vespre : matinem, ens passem hores sobre la bici, patim i arribem a casa morts... però infinitament satisfets per haver pogut coronar tal port o per haver compartit amb altres "sonats" una ruta organitzada amb molta il.lusió.
Us sona alló del "más dificil todavia..." doncs ara toca una "bogeria" nova, totalment desconeguda per mi. Un repte tant esportiu com personal. Una barreja d'emocions que costen de gestionar : excitació, por a lo desconegut, dubtes, nervis....
Molts de vosaltres sabeu que el dia 1 de maig estaré molt enfeinada... fent hores extres sobre l'Scott... m'he apuntat al
BREVET DE 400 KM!!!
Espero tenir un bon dia. Que tantes hores sobre la bici no em provoquin cap tipus de crisi, ni mental, ni emocional i, en aquests casos... ni espiritual (no crec en res però no sé si en algun moment hauré de recòrrer a alguna mena d'oració improvisada...). I si la crisi apareix, doncs a lluitar contra ella, sempre podem una mica més del que ens pensem i aquests reptes llargs i durs ens ho demostren, perquè és realment quan ens posem a prova... i aixó ens agrada i ens fa més feliços !!!
Cada vegada tinc més clar que el ciclisme és un esport que comparteixes amb altra gent però que el pateixes en solitari. Ets tu i ella ; ella i tu. I res més. La parella perfecte. És un esport on t'acaba fent mal des de la primera vértebea fins al dit del peu, sempre i quan encara te'l notis i no el tinguis ni gelat ni enrampat... les mans, el cul, l'esquena, les cames.... els seients seran la bomba, els manillars ergonòmics, el que volgueu, però amb les hores, tot et fa mal.... I tot i així hi estem enganxats... per què??!!
Espero que el dia 1 faci un dia esplèndid, que la pluja no vulgui sortir a les fotos, que no em passi per alt cap cartell ni que el cap em faci cap mala passada. Tant si és així com si no, us garanteixo una crònica ben xula, plena d'emocions, d'esforç i d'il.lusió.
Ja us explicaré com m'ha anat.... si aconsegueixo sobreviure .....
Aprofito per agraïr a tots els que m'heu donat consells, explicat experiències i enviat ànims, especialment a l'Iván, al Guillem, al pierremartin, al senyalaire, a l'stumpi, als del foro de http://cicloturismecatala.mforos.com/, a la Penya Ciclista Bonavista per la seva tasca i a tots els que m'animeu a través del blog. Per mi és un repte important i, com tots els reptes, vull que sorti bé i amb l'ajuda de tots vosaltres, em serà més fàcil!!! Segur!!!Per si de cas.... començo a tirar cap a Manresa...
