A mi la bicicleta em dona ales.
Em fa veure el dia més clar, em veig més bona cara, gaudeixo més de tot... en fi, que sóc més feliç.Des del meu sillin la gent em sembla més agradable, els paisatges més espectaculars i l'optimisme m'absorbeix.
Però des del terra..... tot canvia.
Aquest cap de setmana s'ha cel.lebrat la marxa cicloturista Les 3 Nacions a Puigccerdà. És una marxa que m'agrada molt, de les que gaudeixo més fent i que em permet pujar l'Envalira envoltada de ciclistes... buaahhhh!! Però aquest any no l'he viscut des del sillin... grrrr!!
Vam llevar-nos a les 4 x estar a Puigcerdà a les 7, per recollir el dorsal de l'Iván. Només aparcar ens vam trobar amb l'Àlex.
Xerradeta mentre es menjava la xocolata desfeta i la coca que donaven i acomiadament ràpid.
3 petards i adéu!!!! Que vagi bé!!!
L'Iván és el del casc vermell que em mira
Desprès d'esmorzar i d'anar a comprar 4 coses x ma mare, vaig agafar el cotxe i vaig pujar la Collada de Tosses (mai l'havia fet conduint!!) i a la Molina vam fer un café amb el meu pare i el LLorenç, un amic.
Pujant vaig trobar bolets!!! No em feu dir la "marca"... tots els veig iguals...
Desprès d'estar xerrant una estona, mentre ells endrapaven un entrepà, jo compartia una magdalena amb una gateta molt cuquetona i d'arreglar mig món, vaig baixar, aparcar el cotxe i cap a la meta a rebre a l'Iván..
5h 03m.... Felicitats!!
Allà em vaig trobar al Beiru, al Alfonso i més tard, al Roger, companys de bicicleta
Vam dinar amb els meus pares i cap a casa..
Contenta per haver vist a l'Iván arribar, per haver saludat a l'Àlex i als altres companys i trista per no poder estar pedalant.... tot és molt confús.
L'any que bé serà la booooomba, oi Jose???