ESTIREM CAMES ...

Ahir divendres vaig matinar i com que deien que el cap de setmana seria passat per aigua, vaig fer uns quants km. Tenia ganes d'agafar la bici, feia dies que la tenia aparcada. Aixi que m'abrigo força i a respirar asfalt...

Vaig anar fins a Calella, xino-xano, gaudint del moment. Abans d'arribar-hi em vaig parar a un mirador que hi ha i vaig fer algunes fotos....


El sol hi era però estava com "difuminat" pels núvols...


ESPAIS ELECTORALS ..... (disculpeu les molèsties)

Voleu dir ????

El meu company de ruta temporalment abandonat ...
El mar segueix sent un espectacle :

Al donar la volta a Calella vaig pensar en la carretera de Sant Iscle i Sant Cebrià, feia molts dies que no hi pujava i segur que estava guapíssima, aixi que, tot i que no em volia fotre gaire pallissa, vaig decidir agafar-la...

ESPAIS ELECTORALS.... (disculpeu les molèsties)

Segur ????

QUINA CARRETERA MÉS XULA...

L'asfalt estava humit, la temperatura era fresca, uns 10Cº. Sol baixar uns 4 Cº a la que deixes la NII...

Tota la vorera estava plena de fulles de tons marronosos i era un espectacle :

ESPAIS ELECTORALS .... (disculpeu les molèsties)

Vols dir ??

Aquesta ja tardava, eh ???

I aquesta també... sóc jo eh??!!

L'espectacle segueix....


ESPAIS ELECTOTALS ..... (disculpeu les molèsties)

No sé, no sé....

Segueixo pedalant, amb una mà gelada (la de les fotos...) : m'he hagut de treure el guant definitivament, desprès de fer la mateixa operació de posar-lo i treure'l vàries vegades.... Mireu les fulles als laterals, quina imatge més xula...

No m'he pogut resistir i, finalment, he posat el peu a terra... valia la pena !!

Foto artística, jejeje

Mireu quins bolets!! No sé de quin tipus són però eren enooooormes!! Compareu-los amb la meva mà... tot s'ha de dir que la meva mà és més aviat petita... però de veritat que eren molt grossos... i fotien una pinta de ser verinosos...

ESPAIS ELECTORALS... (disculpeu les molèsties)

Tot i que....

Desprès d'estar una estoneta gaudint de l'estampa pre-hivernal, he baixat cap Arenys de Mar, he tornat a agafar la NII i amb una mica menys de fred a les mans (a Arenys de Munt s'ha acabat la broma i m'he posat els dos guants... començava a tenir símptomes de congelació.....);-)) he seguit pedalant fins a Mataró.

Sortideta molt tranquila, començant a recuperar ganes de fer km i amb companyia especial.... fotografies de senyors rient, tots ells molt guapos i prometent de tot... tenim el país empastifat de cartells, molts dels quals, encara hi seran per Sant Joan... els cartells electorals són com aquells papers que penja la gent a les senyals o als arbres, per fer saber on es cel.lebra el bodorrio ... Jose & Marta => o Pepe & Fanny => o Marcos & Sarai <= ... que desprès de 5 mesos, quan la parella ja s'ha divorciat, encara corren per allà, mig estripats (n'hi ha que s'ho curren i els plastifiquen... aixi aguanten les pluges).

Aixi que polítics de Catalunya, els que sortiu en aquest blog i els que no us mereixeu ni un cm d'aquest, deixeu d'embrutar, no només els pobles, carrers, bústies i carreteres del país, deixeu de fer política "escombraria", i poseu-vos les piles, que Catalunya ho necessita... no??

EL TREBALL DIGNIFICA..... SEGUR???

Tinc ganes de fer una crònica d'alguna excursioneta, des del sillín de la meva Scott, amb vent de cul i un cel blau espectacular. Em ve de gust tornar a l'asfalt. Però ja sabem què passa.... quan pots, no vols i quan vols... no pots.

Sé que els temps que corren no són bons, que la crisi ho ha acabat empastifant tot. Molts de vosaltres teniu la sort que jo tinc de tenir feina, altres fa temps que en busqueu. A aquests últims donar-vos ànims i a no tirar la tovallola i als que esteu com jo.... ànims també.... ja tenim el dilluns al sac !!!Porto unes setmanes amb molta feina. Compagino la feina de psicòloga per les tardes amb la de mestre d'anglès pels matins, a una escola pública d'Arenys. Dimecres i dijous dino en 15 minuts i cada dia acabo passades les 20 del vespre, arribant a casa cap a les 21.

Ni em ve de gust aixecar-me a hores que els carrers encara no estan ni posats ni arribar a casa vora les 11, desprès d'una classe d'spinning a les 21 de la nit... aixi que ja ho veieu.... Em queden els caps de setmana però.... estic cansada !!! No puc evitar sentir-me malament si no "cremo", la veritat és que ho necessito. Necessito descarregar, suar, pujar pulsacions..... ho necessito però com deia en Pujol... "Aixó no toca".

No us passa a vosaltres? Heu tingut alguna època on el cap us demana un temps mort??? Per què tothom em diu que "Va bé descansar" però ningú ho fa ??? M'estic fent gran ???? Sóc jo la que estic en crisi??? Ai, ai, ai que m'espanto....

Em faré una auto-sessió de psicoteràpia... em sortirà barateta... o potser truco al meu colega Freud, a veure si em pot ajudar a esbrinar si és un conflicte amb el Jo i el Super-Jo, algun complexe no resolt, alguna por reprimida o trauma infantil ocult..... a veure si amb la seva ajuda ho poso tot en ordre, poso el manillar recta i m'entra la cala a la primera.

VOSALTRES

Els que escrivim en els nostres blogs ho fem per diferents motius ; cadascú tindrà el seu. El meu és utilitzar-lo com a diari personal. És com una mena de llibret on tens guardat tot el que has viscut sobre la bicicleta i, moltes vegades, inclús una mica més enllà. A mi em permet poder tirar enrera sempre que vulgui, per reviure o simplement recordar un dia, una excursió, un port, una marxa.....

El fet d'escriure de manera pública fa que gent amb qui mai haguessis parlat, pugui llegir les teves experiències. Potser és gent amb la qual només hi tens en comú la bicicleta.. potser és de dretes (jo sóc d'esquerres) , potser resa cada nit (jo sóc atea), potser li agrada Los Chunguitos (a mi m'agrada el Mark Knopfler) o inclús potser està a favor dels toros (jo m'estimo als animals). Potser som tan diferents que no ens entendriem, que parlariem diferents idiomes o inclús potser ni ens aguantariem, jejeje .... i aquestes persones sou vosaltres. Anònims o no que vibreu pedalant, que patiu pujant un port o baixant una trialera, que voleu en pla o o aneu fent la goma, que somieu en una nova bicicleta o que ni renteu la que teniu.. és igual !!! Vosaltres decidiu dedicar una mica del vostre temps per llegir-me i per compartir les meves experiències. I això és motiu suficient per seguir explicant cosetes.

A molts de vosaltres ja us coneixia, a altres us he pogut conèixer personalment i a molts altres encara ens hem de creuar per la carretera.!!!

A l'Àngels i al Guillem ja els coneixia ...


Al Jose també, però aquest any hem pogut fer molts km junts a la BPB i ha estat tot un plaer :

Noves coneixences ....

La Noe i la Clara ...
La mega-Mariona !!
El meu entrenador de bàsquet, l'Oscar que l'he tornat a trobar desprès de més de 20 anys i no botant una pilota sinó pedalant !!

En Sergi dels de BiciCorriols...

En Miquel i l'Àngels...
I una bona amistat ... l'Àlex Roca d'Hortoneda.. sí, sí, el de les fotos dels cometes a TV3 ....

No em vull oblidar de ningú... l'incombustible Oscar, el genial Pirri, la Núria, el Jorge, el titan Pere, l'Àlex, el Bruno, el Fèlix, .... entre molts d'altres, i entre aquests "altres", un molt especial, especial perquè ell ho era i especial perquè ja no hi és... en Xavi-Maasai .

Un vell conegut....I el meu gran amor...

Aixi que amb la family...amb vosaltres i amb la meva estimada Scott espero seguir compartint moltes experiències i que seguiu clickant "de tant en tant" el meu "petit diari personal". Prometo intentar no aburrir i, en la mesura que em sigui possible, compartir amb vosaltres les meves aventures, alegries, dubtes, experiències i...... per què no..... alguns dels meus secrets...

PD: en breu acabo el periode de "descans".... I'll be back !!