dimecres, 31 d’agost del 2011

NIKABIKE IS BACK!!

 
Quantes vegades he pensat en poder tornar a escriure alguna aventureta sobre rodes..... no vull girar el cap i mirar enrera lamentant-me per tot el que no he pogut fer; ara toca mirar endavant, amb més ganes que mai. Tampoc parlaré d'objectius.. ja aniran arribant, segur!!
Aixi que arribo carregada d'energia, i quina millor manera de demostrar-ho que tornar-me a recargolar pujant ports a França... i patint com una desesperada.. quin mal de cames... orgàsmic!!!!

Aixi que desprès d'unes merescudes vacances motxilleres per Àsia, vam pujar 4 dies a Bagneres de Luchon, x acabar de rematar les vacances sobre el sillin... de quina millor manera es pot fer????




 És una estació d'esquí que en aquesta època està més morta que viva.... La pujada és dura però a la vegada distreta ja que el paisatge es va obrint i les vistes acaben sent wapíssimes. El final és duríssim, amb una rampa d'aquelles eternes, de les que no s'acaben mai.




 
Un dels ports que sempre estaria disposada a repetir. No l'havia pujat. Me l'havien recomanat i ha valgut la pena. Comença per una carretera més aviat estreta i envoltada de bosc però es va obrint a mesura que vas pujant metres i vas descobrint poblets. Els últims km són espectaculars, rectes duríssimes, carretera estreta que no et permet fer "S" i... un mal de cames !!! Apunteu-lo a la llista de deures!!! 





 
Aquest ja el coneixiem però pel costat català. La veritat és que és més dur i alhora més bonic pel costat francés, la carretera està millor asfaltada i més cuidada. És dur, paelles d'aquelles que puges 3 pisos de cop i seguides de rampes molt llargues amb percentatges de 2 dígits sostinguts...






Aquest també el coneixiem però x l'altre costat. El vam fer amb l'Iván un estiu que vam fer la Transpirenaica. També duríssim.. bé, potser era jo la que estava fluixíssima i tot em semblava dur amb superlatiu.... Últims 3 km molts xulos, amb les últimes paelles que et queden a mà dreta, verd, moooolt verd... i una Coca-Cola fresca a dalt.... aixó és vida !!!
Aixi que tornem a los ruedos... ara ens veurem més sovint.
Gràcies x seguir estar per aqui i per tots els ànims que no he deixat de rebre.
Amb gent com vosaltres al costat l'annus horribilis ha passat més ràpid.
Gràcies també de part de la meva millor amiga...
 Del Puk.. com ens hem enyorat company!!
 I de mi, més contenta que mai !!!!!!

FINS AVIAT !!!

dimecres, 24 d’agost del 2011

SÓN UNS HEROIS

Són unes bèsties.
Poc més a dir.... no perquè no vulgui sinó perquè no trobo les paraules....



FELICITATS COMPANYS

(En breu us explico les vacances per terres vietnamites i cambodjanes...... un mes dona x molt!!)