ESPECTACLE GRATUÏT I UNA MICA DE CULTURILLA

Aquest és l'espectacle que vaig cada dia quan em llevo : la sortida del sol. És una meravella i cada dia és diferent. Cada dia el cel té diferents tonalitats... La de sobre és de dijous, aquestes de divendres:

Amb aquestes bones vibracions dijous vaig sortir a pedalalar. Vaig decidir perdre'm x alguna carretera desconeguda i la població escollida aquesta vegada va ser Santa Susana, entre Malgrat i Pineda de Mar.. Prometia...

 Vaig passar per sota de l'autopista... mira que impressionen aquestes obres, et veus tan petita sota tant de formigó !!

 Vaig passar per una granja de cavalls...

 I vaig arribar a la Paret d'en Ratés :

 Es tracta d'una conducció d'aigües construïda al segle XIX. Constitueix un exemple  d'obra popular de l'aprofitament dels recursos hídrics com a part d'una xarxa per conduir l'aigua fins a la finca de can Ratés. La canalització visible actualment i restaurada té una llargada de 195m, tot i que originàriament era de diversos Km.Aquesta paret mostra la importància de l'agricultura com a recurs econòmic del poble i el canvi que va significar el pas progressiu de l'agricultura de secà a la de regadiu.

 Sempre s'aprenen coses noves i, sobre la bici, encara més!!
Avui som a diumenge. Fa un dia lleig, el cel està fosc, tapat i sembla que plourà. Com que no he sortit en bici, he anat a caminar x la platja.... en companyia de les gavines :

BONA SETMANA !!

TOT ES POT MILLORAR, NO??

Quin plaer quan aconsegueixo no només parar el despertador sinó també llevar-me quan tot just surt el sol... la veritat és que no sempre ho aconsegueixo, però avui he pogut més jo que els llençols. Aixi que ben aviat m'he plantat a la carretera i he aprofitat el màxim l'estona que tenia x mi.
He anat fins a Malgrat i allà he donat la volta per agafar la carretera de Sant Iscle-Sant Cebrià, que a aquella hora és "també" una delicia...

Us he de confessar un secret... fa cosa d'un any em vaig canviar el mòvil, aprofitant els ditxosos punts que mai havia fet servir... total, que la nova adquisició és més incòmode d'agafar amb una mà (i més encara quan és petita com la meva...) i em costa molt fer fotos... casi sempre em surten mogudes, sense enfocar o faig fotos a llocs tan apassionants com l'asfalt.  Com que he estat un temps parada no he fet fotos sobre la bici i ara que hi torno, n'acabo eliminant moltes... x aixó a les cròniques no n'hi ha gaires...

Tot i aixó, avui he decidit no borrar-les....

 ???????

Com que sé que si encara no he après a fer les fotos millor ja no ho aprendré, espero a que els punts tornim a crèixer i poder canviar-me el mòvil de nou... 

He arribat a Arenys de Munt i he baixat cap a la NII, ara ja més plena de cotxes. M'he pogut enganxar a un parell de ciclistes que m'han portat fins a Mataró a un ritme una mica sofocant..... però és el que em toca, patir x posar-me a to i anar recuperant sensacions i ... pulsacions!!!!

Mentrestant......

I AM A HAPPY HOUSE-BIKER !!!

 

Que poc que m'agrada haver de fer les feina de casa, ja sabeu.. planxar, rentar, fregar, treure la pols.... però quan veig l'estenedor així penso... I'm a happy  house-biker !!!

Setmana dureta... tornada a la feina, ja he aprett el botó "ON" i què us he d'explicar, no??? Doncs aixó, menys temps x fer el que ens agrada... menys temps x compartir amb l'Scott.

Aixi que he aprofitat al màxim i he gaudit de diverses sortides, totes elles en molt bona companyia.... 

Fins al poble del Montseny amb el meu pare...

                                           

Sortida pel Maresme amb l'Àngels (no tinc fotos!! amb la xerrera ni hi penso...)

I sortida de "penitència" amb l'Iván... bufff com m'ha fet treure la llengua...

 Parant a omplir dipòsits...

A Collsacreu... sufocada !!

Coca-Cola a Arenys...

Ara es tracta d'aprofitar al màxim aquests dies que la temperatura encara no ens fa repensar el sortir, que no fa mandra sortir del llit i d'anar augmentant el kilometratge, per anar agfant la forma física suficient com per no "agonitzar" provant de seguir roda....

Avui som 11 de setembre... podria dir moltes coses, podria escriure molts disbarats, podria contestar a tots aquests "personatges" que s'inventen problemes i expliquen bestieses que aqui, a Catalunya,  al meu país, no existeixen... però segur que em quedaria curta.. per aixó m'estimo més callar, seguir lluitant per un país lliure, a la meva manera, cada dia, com he fet sempre i com mai deixaré de fer.

                              

NIKABIKE IS BACK!!

 

Quantes vegades he pensat en poder tornar a escriure alguna aventureta sobre rodes..... no vull girar el cap i mirar enrera lamentant-me per tot el que no he pogut fer; ara toca mirar endavant, amb més ganes que mai. Tampoc parlaré d'objectius.. ja aniran arribant, segur!!

Aixi que arribo carregada d'energia, i quina millor manera de demostrar-ho que tornar-me a recargolar pujant ports a França... i patint com una desesperada.. quin mal de cames... orgàsmic!!!!

Aixi que desprès d'unes merescudes vacances motxilleres per Àsia, vam pujar 4 dies a Bagneres de Luchon, x acabar de rematar les vacances sobre el sillin... de quina millor manera es pot fer????

SUPERBAGNERES

 

 És una estació d'esquí que en aquesta època està més morta que viva.... La pujada és dura però a la vegada distreta ja que el paisatge es va obrint i les vistes acaben sent wapíssimes. El final és duríssim, amb una rampa d'aquelles eternes, de les que no s'acaben mai.

PORT DE BALES

 

Un dels ports que sempre estaria disposada a repetir. No l'havia pujat. Me l'havien recomanat i ha valgut la pena. Comença per una carretera més aviat estreta i envoltada de bosc però es va obrint a mesura que vas pujant metres i vas descobrint poblets. Els últims km són espectaculars, rectes duríssimes, carretera estreta que no et permet fer "S" i... un mal de cames !!! Apunteu-lo a la llista de deures!!! 

PORTILLÓN 

 

Aquest ja el coneixiem però pel costat català. La veritat és que és més dur i alhora més bonic pel costat francés, la carretera està millor asfaltada i més cuidada. És dur, paelles d'aquelles que puges 3 pisos de cop i seguides de rampes molt llargues amb percentatges de 2 dígits sostinguts...

PEYRESOURDE

 

Aquest també el coneixiem però x l'altre costat. El vam fer amb l'Iván un estiu que vam fer la Transpirenaica. També duríssim.. bé, potser era jo la que estava fluixíssima i tot em semblava dur amb superlatiu.... Últims 3 km molts xulos, amb les últimes paelles que et queden a mà dreta, verd, moooolt verd... i una Coca-Cola fresca a dalt.... aixó és vida !!!

 

Aixi que tornem a los ruedos... ara ens veurem més sovint.

Gràcies x seguir estar per aqui i per tots els ànims que no he deixat de rebre.

Amb gent com vosaltres al costat l'annus horribilis ha passat més ràpid.

Gràcies també de part de la meva millor amiga...

 Del Puk.. com ens hem enyorat company!!

 I de mi, més contenta que mai !!!!!!

 

FINS AVIAT !!!