Estic viva.
I sí, segueixo en la meva guerra particular, amb dies de tot....
Us poso una mica al dia, pels que encara
estigueu per aquí.
Fa 7 anys em vaig sotmetre a una intervenció
quirúrgica (unes artroscòpies anteriors no havien funcionat) per tal de
recentrar-me les dues ròtules ja que els dolors no em permetien pedalar en condicions.
Abans de l'operació, tenia les ròtules així :
Abans de l'operació, tenia les ròtules així :
L’operació va consistir en tallar els alerons rotulians per tal que la ròtula
és pogués col·locar en el seu lloc.
Tot va anar de fàbula i desprès de la pertinent rehabilitació, vaig poder tornar a pedalar.
Tot va anar de fàbula i desprès de la pertinent rehabilitació, vaig poder tornar a pedalar.
La mala ubicació de les ròtules m’havien
generat la tant estimada condromalàcia però durant tots aquests anys, km i
bogeries sobre la bicicleta, he anat trampejant el tema i, la veritat, és que
he fet el que he volgut.
Us explico aixó perquè entengueu el que em passa ara.
Us explico aixó perquè entengueu el que em passa ara.
L'any passat em vaig fer mal al peu i aquesta
lesió em va tenir apartada de l’asfalt durant uns mesos, període durant el qual
la musculatura es va atrofiar.Els genolls són unes estructures que funcionen com un tot i que qualsevol coseta afecta a la resta (i més encara als que tenim biomecàniques punyeteres...).
Com sempre em passa, sóc massa impulsiva i prenc
decisions sense tenir en compte les conseqüències…. Doncs això, que la vuelta
al ruedo va ser una mica MASSA bèstia…. Uns dies a Puigcerdà, un mes per
Vietnam sense bici, i, al tornar, 3 dies a Bagneres-de-Luchon, pujant Balés,
Peyresourde, Superbagneres i Portilló en 3 dies. Olé tu, olé tu!! Allà em van
començar a venir dolors als quàdriceps però Sant Ibuprofè em va permetre fer-me
les fotos als cartells dels ports.
Al deixar de “dopar-me”, els dolors es van fer
insuportables fins que vaig tenir la ruptura parcial del tendó. Factors de creixement i rehabilitació diària.
Esgotador.
El tendó s’ha regenerat bé però aquesta
atròfia fa que el vast extern, sense l’ajuda dels alerons rotulians, hagi d’aguantar
més pressió i això fa pupa i se’m queixa. Decideix inflar-se i ja tenim aquí l’altre
temuda entre nosaltres… la tendinitis.
En vermell mostro les forces que tiben de la ròtula. Jo no tinc aquests alerons i qui aguanta la força és el vast extern i zona superior de la ròtula (zona que m'estic tractant i que he d'aconseguir muscular, amb permís del Sr. dolor...)
Segueixo fent propiopercepció, isomètrics,
isotònics, gel, estiraments, etc…. Els fisios
d’aquí quan em veuen tremolen…. Porto 2 setmanes amb un aparell de magnetoteràpia
que he llogat (prescrit pel traumatòleg, of course), i em faig les meves
sessions diàries i nocturnes.
No sé quan s’acabarà aquest malson però espero
despertar-me algun dia.
Pedaleu i al tanto a la carretera!!!
Salut!
Pedaleu i al tanto a la carretera!!!
Salut!
