MÉS KM I UN MAL PARIT

Avui també he fet kilometrada llarga... 115 km amb més de 500 metres de desnivell (avui no dic mitjana, jejeje). 4 hores i 45 minuts sobre la meva estimada Scott.
Ruta : Mataró - Vilassar - Premià - Masnou - Alella - Coll de Cera - Vilanova del Vallés - La Roca - Coll de Parpers - Argentona - Vilassar - Mataró - Llavaneres - Caldetes - Arenys - Canet - SANT POL (1) - Calella - Pineda - Malgrat - Pineda - Calella - SANT POL (i 2)- Canet - Arenys - Caldetes - LLavaneres - Mataró.

Mentre pujava cap a Sant Pol, un desgraciat m'ha tirat un tetra-brick ple de suc de fruita i m'ha tacat el braç i m'ha rossat i esquitxat la cara. S'ha de ser un mal parit de veritat. Per sort no he tret les mans del manillar però l'ensurt ha sigut gros. A part de la ràbia que t'agafa i les poques forces que tenia per insultar-lo, per un moment t'agafen ganes de baixar de la bici i tornar a casa en tren. Però la impotència de no poder saber qui era (a més a més cobard, ja que s'atreveix amb una noia sola) m'ha fet agafar forces i seguir pedalant, amb l'esperança de trobar-lo parat a una gasolinera. Però, evidenment, ná de ná. Al tanto que hi ha molt desgraciat "suelto".
Res més, demà descansarem i farem sessió intensiva d'estiraments.
Bona setmana!!

AVUI HE VOLAT!!

Les meves mitjanes solen ser d'escàndol.... 23-25 km/h i si pujo una mica la cosa baixa i baixa..... arribant a xifres com 19-20 km/h.
Avui el pla era anar fins a Malgrat, ja que demà vull fer una miqueta més i m'havia de "reservar".
Cap a les 9 i poc sortia de casa i anava xino xano, escalfant i m'ha atrapat el Manolo, un ciclista amic d'un amic també ciclista. Total, que m'ha dit que també anava fins a Malgrat i que si tenia ganes de pedalar, em posés darrera seu, que aniria a 30 km/h. Li he agraït i hem quedat que jo el seguiria fins que pogués, i que ell tirés sense cap mena de compromís.


Total, que anaven passant els kms i jo darrera seu. De tant en tant xerravem, però jo havia de callar perquè les pulsacions es disparaven. Hem fet tot el recorregut junts, 54 km i m'ha sortit una mitjana de casi 28 km/h.


Els últims 5 kms no s'acabaven mai, les cames em feien un mal.....
Estic molt contenta perquè he fet un bon entrenament i el gregari ha sigut de luxe. Amb uns quants entrenaments així, l'any que ve al Tour!
Miguel, dona-li les gràcies un altre cop de part meva!!!

EMOCIONS FORTES AL TURÓ

IM-PRES-SIO-NANT.
Casi 200 ciclistes van pujar el Turó. L'Iván i jo ho vam fer amb cotxe. Estelades, bicicletes, gent sana, molt companyerisme i moltes emocions.
Tots vam estar més a prop teu Xavi, cadascú a la seva manera.
Un poble et va retre homenatge i el món del ciclisme i del cicloturisme va estar amb tu, agraïnt la teva passió per aquest esport, la teva lluita per una terra més lliure i recordant una bona persona que allà on anava deixava petjada.
Els dies passen però tu no deixes d'estar amb nosaltres.
A la rotonda, la Sara va cridar "Gas a la burra!!". El crit del maasai, el nostre crit a partir d'ara.
Gràcies a la familia per voler compartir aquest moment tan màgic i tan dur a la vegada.
Ànim!.

Us poso algunes de les fotos que vam fer.

Maasaiada Xino Xano

El dissabte per la tarda l'Iván i jo tenim un cita. Ens veiem allà.

LE TOUR 2010 : JA EL TENIM AQUI !!

El Tour 2010 va començar a escalfar ahir motors a París amb una presentació en què, com és habitual, els organitzadors van intentar sorprendre amb una sèrie de novetats que en part ja havien estat filtrades. En qualsevol cas, es va confirmar que l’estrella del recorregut de la 97a edició de la ronda francesa serà el mític Tourmalet, que es pujarà dues vegades, encara que en dies diferents. És una bona notícia per als escaladors, que per les característiques del traçat comptaran amb un important plus d’avantatge respecte als contrarellotgistes.

Amb sortida a Rotterdam, el pilot del Tour haurà d’afrontar un total de 23 ports, amb tres arribades en alt –Morzine-Avoriaz (8a etapa), Ax-3 Domaines (14a) i Tourmalet (17a)–, mentre que l’organització ha retallat significativament els quilòmetres contra rellotge. A banda del pròleg, de 8 km, només hi haurà una crono més, la de la penúltima etapa, que amb 51 km acabarà d’adjudicar el podi, si és que aleshores encara queda alguna cosa per definir. Ni tan sols s’ha mantingut en el programa la contrarellotge per equips.



El centenari de la primera gran batalla pirinenca ha portat l’organització a retre una mena d’homenatge a aquells històrics pioners que el 1910 van inaugurar l’ascensió als quatre grans cims: Peyresourde, Aspin, Tourmalet i Ausbisque. I al capdavant d’aquests colossos pirinencs hi ha el Tourmalet, que es pujarà dos cops. El primer durant la 16a etapa, pel costat de la Mongie, el menys dur, en una jornada espectacular en què els escaladors tindran també ocasió de lluir-se per les rampes dels altres tres ports esmentats anteriorment, a més del Soulour. I el segon ascens, tres dies abans de l’arribada a París, aquesta vegada per la vessant més dura i per fer de jutge amb el final d’etapa en alt, cosa que no passava des del 1974, quan es va imposar el francès Danguillaume, i el mateix any del cinquè Tour de Merckx.

Abans de tot això, però, els favorits hauran d’estar molt atents per tal de no ensorrar les seves aspiracions. Com en una primera setmana infernal en què les estretes carreteres del nord de Bèlgica, amb les seves empipadores llambordes, i els vanos provocats pel fort vent a la vora del mar del Nord poden acabar amb les il·lusions de més d’un corredor. S’haurà de rodar per alguns dels trams més difícils de la París-Roubaix, la Lieja-Bastonya-Lieja o la Fletxa Valona, paradigma de les grans clàssiques.

EN FORMA!!

Dia de molts kilòmetres. M'han sortit 114km. 4 hores i 42 minuts sobre la bicicleta, amb un desnivell acumulat de més de 700metres.

La ruta no és que hagi sigut gaire amena,però he anat fent...
Mataró - Llavaneres - Caldetes - Arenys - Canet - Sant Pol - Calella - Pineda - Malgrat - Pineda - Calella - Sant Pol - Canet - Sant Pol - Sant Cebrià - Sant Iscle - Arenys de Munt - Collsacreu - Vallvorguina - Sant Celoni - Vallvorguina - café amb llet i galetes - Collsacreu - Arenys de Munt - Sant Iscle - Sant Cebrià - Sant Pol - Calella - Sant Pol - Canet - Sant Pol - Canet - Arenys de Mar - Caldetes - LLavaneres - Mataró

El dia ha acompanyat i la temperatura ha sigut ideal. Estic contenta.
Avui toca sessió extra d'estiraments ;-)




L'avituallament...

MARXA MOLLET DEL VALLÉS

Avui el despertador ha sonat aviat : quan molta gent tornava a casa de marxa, jo hi anava. Tot i que aquest any no ha sigut "productiu", degut a una lesió que em va tenir apartada de l'asfalt durant 3 mesos, l'accident de l'Iván i el mes de vacances a la Índia, em venia de gust fer-la. És neutralitzada i està molt ben organitzada... vaja, de les que m'agraden a mi, així no treus el fetge per la boca al km 7.

Amb l'ajuda inestimable de l'Iván, m'he plantat una mica abans de les 7:30 a Mollet. Recollir dorsals (gràcies Josep per la vostra amabilitat), 4 estiraments, intercanvi de paraules amb els de Pineda i cap a la sortida. Abans de sortir, han llegit un escrit en record del nostre company Xavi Novell, mort a la carretera fa uns dies. Massai, no t'oblidem!!
El perfil de la ruta ha sigut el seguent :

Desprès d'uns 35km, quasi arribant a Sant LLorenç Savall i deixant enrerra Sentmenat i Castellar del Vallés, hem parat a esmorzar un entrepà i un plàtan. Una mica de xerremeca amb la gent i a seguir pedalant cap a l'Alt de Gallifa. El ritme per estat bó i et permetia anar comentant la jugada amb companys. Un cop passat Sant Feliu de Codines hem baixat fins a Caldes de Montbui, on hem tornat a fer una reagrupament, per poder començar el tram cronometrat junts. D'allà ja em encarat cap al Farell, una ascensió d'uns 7 km que es fa dura pel ritme que s'imposa ja que té premi! He quedat la segona, a 4 segons de la primera, que m'ha adelantat a l'última corba. Un cop a dalt, hem esperat que tothom arribés i ja hem enfilat cap a Mollet un altre cop. Encara quedava el millor!!!

Un aperitiu que entrava de maravella i uns obsequis publicitaris molt xulos.



Desprès repartiment de trofeus : al més jove, al club més nombrós, al més gran, etc.... i a les fèmines.

He guanyat un PERNIL !!!!!!!



Aquesta nit l'encetem !!! A la vostra salut!!

Vull agraïr i felicitar un cop més, la bona tasca feta per l'organització. També vull saludar al Jordi, Joan i Xavi de Pienda, amb qui he compartit moltes estrones de xerrera i hem arreglat el món sobre dues rodes :


I al Xavi del http://cicloturismecatala.mforos.com/ que m'ha estat fent companyia durant molta part de la pujada.

Aqui teniu el video...

PETIT HOMENATGE FAMILIAR

Aqui tenim al pare de la criatura.

Demà és el seu sant i com que està una miqueta lluny, el felicito des d'aqui.

FELICITATS !!!!!

La feina i els viatges no li permeten agafar la bicicleta tant com ell voldria però les ganes no les perd mai.

Gràcies pels cafés amb llet de Malgrat que sempre em pagues... la crisi.....

Un petó i a pedalar!!!

Un consell : el casc es pot millorar, eh?? ;-)

CARTA A EL PERIODICO

Avui dijous m'han publicat una carta que vaig enviar a El Periódico.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=649277&idseccio_PK=1006&h=

Ja n'hi ha prou!!

MIRANT ENDAVANT ...

Aquesta setmana ha sigut de les rares, rares, rares... el dilluns l'operació de l'Iván i el dimecres la tràgica noticia d'en Xavi. La desaparició d'en Xavi et fa aturar i pensar en coses que normalment passen desapercebudes : l'estimació als pares, als germans, a la parella i el projecte de vida en comú, els amics... tot això agafa una dimensió brutal i t'adones que en qualsevol moment es pot esvair. Aleshores és quan tremoles i apareix la paraula POR. Aquest trontollament de sentiments dura uns dies, fins que es torna a estabilitzar. La por hi segueix sent, però es torna a comuflar. Imagino que deu ser un mecanisme de defensa que utilitzem per evitar un patiment constant, sinó no es podria viure.
Davant de desgràcies tan grans com la pérdua d'un fill, d'un germà o d'un pare de 34 anys, l'única opció que queda és mirar endavant i aprendre a conviure, dia a dia, amb el record de la persona que ja no hi és.
No em puc imaginar lo dur que ha de ser, duríssim. Segueixo enviant ànims als familiars d'en Xavi. Molta força i a tirar endavant!!

Avui la sortida ha sigut diferent. He mirat endavant. El dia era dels que et quedaries a casa, perquè els que som petits com jo i pesem poc, quan bufa el vent anem d'un costat a un altre de la carretera i és encara més perillós de lo habitual. Desafiant-lo, he decidit sortir. Al cap de res un ciclista se m'ha posat al costat. Feia cara d'anar a 40km/h i anavem casi a 20!! No sé com ens hem atrevit a creuar algunes paraules, perquè entre el soroll del vent i dels cotxes, era complicat. Total, uns primers kms distrets i amb la companyia d'en Manel, dels Cebolletos Drink Team. Veig que has arribat sa a casa, debies anar com una moto al tornar!!! A veure si ens creuem en alguna altra ocasió, si pot ser sense vent, millor, tot i que aleshores potser nnyyiiiiuuuuu!!!!

El Manel és el que no porta casc ...

AVUI HA SIGUT PER TU, XAVI

Avui he sortit a pedalar. He estat dues hores llargues sobre la bicicleta i durant tota aquesta estona m'han vingut al cap imatges i pensaments que em feien posar la pell de gallina. Costa pair la dura tragèdia i no t'ho vols acabar de creure.
Mai havia plorat sobre la bicicleta de pena, ho havia fet de patiment, d'alegria, d'impotència per un dolor físic, però mai de tristesa.
Avui tot era vermell.
Avui tot era Maassai.
Avui tot era per tu Xavi.

DIA MOLT TRIST

En Xavi ens ha deixat. Ha sigut un maleït accident amb la seva burra i 2 furgonetes.
No m'ho puc creure.
Ànim a la familia.
Em quedaran records dels dies pels Pirineus amb ell i de la foto tan xula que ens va fer a Beret.


Xavi, el millor massai català!!

Guardaré el teu últim mail com el millor dels tresors i seguiré defensant la nostra terra com tu ho feies.

Xavi Novell per a mi

mostra els detalls 21 / set. (Fa 3 dies)

<> <>
HOLA CRACK .
ELS DE PINEDA S'HAN CURRAT UN MEGA POSTER I MIRA QUI I SURT ... " ESTAS DARRERA MEU ".

..... AHIR NOMÉS FALTAVEU VOSALTRES 2 !!!

RECORDS.

2 fitxers adjunts —

DSCN5014.jpg 876 KB Vista Baixa'l

JA ESTÀ OPERAT!!!

Per fi ahir van operar a l'Iván de l'escafoides fracturat degut a l'accident que va tenir en bicicleta fa uns mesos.
Tot ha anat molt bé.El divendres dia 2 li treuen els punts i li treuen el guix. Portarà una fèdula durant algunes setmanes. Desprès una bona rehabilitació (i a tooopeeeee amb la Kuota!!
Que tremoli l'asfalt!!
Aqui tenim "el antes y el después" :



ÀNIM WAPO, QUE AIXÒ JA ESTÀ FET!!!!

DESCOBRIMENT !!

Potser els coneixeu però jo no els havia sentit mai....
L'altre dia, tornant de l'aeroport de deixar als meus pares, vaig sentir per la ràdio una cançó que es deia "El mar" però no vaig sentir el nom del grup i..... l'he trobat, com no, al YouTube.
A veure si us agrada!!

AVUI HE PUNXAT!! GGGRRR!!!!

Tot i que el dia es mostrava poc fiable, amb núvols per tot arreu, hem decidit sortir.
Ja portavem 45 km quan he notat que la bici no anava gaire fina..... havia punxat!!!
Canviar una roda punxada són 5 minuts (si m'ho fa l'Iván, si ho faig jo..... segur que acabo demanant ajuda).


Queda clar qui l'ha canviada, oi??? Jo estava fent el reportatge !!



Hem utilitzat 2 bombes d'aire i cap d'elles ha funcionat. Que extrany... mentrestant, m'he acostat a la carretera per demanar una manxa a algun ciclista i un noi de Toledo s'ha parat. Anava amb alforges i venia de 20 dies pedalant des de Suïssa. Acabava la ruta a Barcelona. La manxa no inflava la roda i desprès d'una estona d'anar-ho provant, l'Iván ha agafat la seva bici i la roda i ha anat a una gasolinera que quedava a prop a veure si amb línflador d'allà el tema s'arreglava.
Allà s'ha trobat amb el Miguel (que havia punxat més o menys al mateix lloc que jo) i el Valentin i aquest ens ha donat una càmara. La nostra havia estat pessigada al posar la coberta i s'havia trencat.

Gràcies !!!



(Miguel, que no quedes tan malament,. home!!!)

Total, que desprès d'una bona estona, hem aconseguit poder tornar a rodar i ràpid, perquè venien uns núvols negres del Montseny que prometien tempesta.

HAPPY BIRTHDAY !!

Avui és l'aniversari de l'Armstrong.
Des d'aqui el felicito i l'animo a seguir entrenant molt fort per poder guanyar el Tour l'any que ve.

GO LANCE, GO !!

KIN BITXARRACU!!!

Els que sortiu per la NII, sabreu que entre Sant Pol i Calella hi ha una pujadeta amb un càmping a mà esquerra i una mena de mirador a mà dreta. Avui, mentre pujava, m'ha cridat l'atenció un ocell negre molt gran que estava a la barana d'aquest mirador.

No he pogut evitar parar-me.
Era un corb preciós. D'un color negre-blavós brillant. Hi havia un senyor que li portava aigua i m'ha explicat que l'ocell va xocar contra alguna cosa i es va ferir. Ell l'ha estat cuidant i cada dia el va a veure.

D'això ja fa 6 mesos i el bitxo encara està per allà. L'home el toca i li acaricia el bec, que és enorme. Jo no m'he atrevit a acostar-m'hi però l'he estat observant una estoneta.

Us recomano als qui passeu per aquest tram de la carretera que us hi atureu un moment si veieu una taca negra a la barana. Val la pena!!

Desprès he seguit pedalant amb més alegria : havia fet un amic nou.

PD: les imatges no mostren el tamany real del corb (vaja, que no estic parlant d'un periquito....)

BONA DIADA !!

LO BÓ ES FA ESPERAR......

El dia 4 de juliol d'aquest any, es va cel.lebrar la !era Marxa Cicloturista Montsec-Montsec. Va ser una marxa en la qual vaig gaudir d'una diada cicloturista de les que m'agraden : duresa, patiment, paisatge i esportivitat.

Quina va ser la meva sorpresa que un dia rebo un sms al mòbil (jo estava a la India) dient-me que tinc un trofeu a la Participant més jove del recorregut llarg!!! Quina doble il.lusió : trofeu i "piropo"!!

Vull agraïr l'esforç que ha mostat en Sisco, president del club organitzador, que m'ha facilitat al màxim el poder recollir-lo. Moltes gràcies de nou. Gent com vosaltres es mereix que les coses els hi surtin bé.

Ara, a fardar de trofeu!!!!!!!! ... que no es guanyen cada dia ;-)

I LES PROPERES VACANCES....

Tot just acabem les vacances que ja comencem a pensar en les properes..... això ho fem tots, oi??

Doncs l'any que ve toca bicicleta i entre altres projectes, objectius i il.lusions que l'Iván i jo tenim en ment, hi ha la Route des Grandes Alpes.

La cosa promet, eh?????




Ara només falta estalviar, entrenar i esperar !!!!