I AM A HAPPY HOUSE-BIKER !!!

 

Que poc que m'agrada haver de fer les feina de casa, ja sabeu.. planxar, rentar, fregar, treure la pols.... però quan veig l'estenedor així penso... I'm a happy  house-biker !!!

Setmana dureta... tornada a la feina, ja he aprett el botó "ON" i què us he d'explicar, no??? Doncs aixó, menys temps x fer el que ens agrada... menys temps x compartir amb l'Scott.

Aixi que he aprofitat al màxim i he gaudit de diverses sortides, totes elles en molt bona companyia.... 

Fins al poble del Montseny amb el meu pare...

                                           

Sortida pel Maresme amb l'Àngels (no tinc fotos!! amb la xerrera ni hi penso...)

I sortida de "penitència" amb l'Iván... bufff com m'ha fet treure la llengua...

 Parant a omplir dipòsits...

A Collsacreu... sufocada !!

Coca-Cola a Arenys...

Ara es tracta d'aprofitar al màxim aquests dies que la temperatura encara no ens fa repensar el sortir, que no fa mandra sortir del llit i d'anar augmentant el kilometratge, per anar agfant la forma física suficient com per no "agonitzar" provant de seguir roda....

Avui som 11 de setembre... podria dir moltes coses, podria escriure molts disbarats, podria contestar a tots aquests "personatges" que s'inventen problemes i expliquen bestieses que aqui, a Catalunya,  al meu país, no existeixen... però segur que em quedaria curta.. per aixó m'estimo més callar, seguir lluitant per un país lliure, a la meva manera, cada dia, com he fet sempre i com mai deixaré de fer.

                              

NIKABIKE IS BACK!!

 

Quantes vegades he pensat en poder tornar a escriure alguna aventureta sobre rodes..... no vull girar el cap i mirar enrera lamentant-me per tot el que no he pogut fer; ara toca mirar endavant, amb més ganes que mai. Tampoc parlaré d'objectius.. ja aniran arribant, segur!!

Aixi que arribo carregada d'energia, i quina millor manera de demostrar-ho que tornar-me a recargolar pujant ports a França... i patint com una desesperada.. quin mal de cames... orgàsmic!!!!

Aixi que desprès d'unes merescudes vacances motxilleres per Àsia, vam pujar 4 dies a Bagneres de Luchon, x acabar de rematar les vacances sobre el sillin... de quina millor manera es pot fer????

SUPERBAGNERES

 

 És una estació d'esquí que en aquesta època està més morta que viva.... La pujada és dura però a la vegada distreta ja que el paisatge es va obrint i les vistes acaben sent wapíssimes. El final és duríssim, amb una rampa d'aquelles eternes, de les que no s'acaben mai.

PORT DE BALES

 

Un dels ports que sempre estaria disposada a repetir. No l'havia pujat. Me l'havien recomanat i ha valgut la pena. Comença per una carretera més aviat estreta i envoltada de bosc però es va obrint a mesura que vas pujant metres i vas descobrint poblets. Els últims km són espectaculars, rectes duríssimes, carretera estreta que no et permet fer "S" i... un mal de cames !!! Apunteu-lo a la llista de deures!!! 

PORTILLÓN 

 

Aquest ja el coneixiem però pel costat català. La veritat és que és més dur i alhora més bonic pel costat francés, la carretera està millor asfaltada i més cuidada. És dur, paelles d'aquelles que puges 3 pisos de cop i seguides de rampes molt llargues amb percentatges de 2 dígits sostinguts...

PEYRESOURDE

 

Aquest també el coneixiem però x l'altre costat. El vam fer amb l'Iván un estiu que vam fer la Transpirenaica. També duríssim.. bé, potser era jo la que estava fluixíssima i tot em semblava dur amb superlatiu.... Últims 3 km molts xulos, amb les últimes paelles que et queden a mà dreta, verd, moooolt verd... i una Coca-Cola fresca a dalt.... aixó és vida !!!

 

Aixi que tornem a los ruedos... ara ens veurem més sovint.

Gràcies x seguir estar per aqui i per tots els ànims que no he deixat de rebre.

Amb gent com vosaltres al costat l'annus horribilis ha passat més ràpid.

Gràcies també de part de la meva millor amiga...

 Del Puk.. com ens hem enyorat company!!

 I de mi, més contenta que mai !!!!!!

 

FINS AVIAT !!!

SÓN UNS HEROIS

Són unes bèsties.
Poc més a dir.... no perquè no vulgui sinó perquè no trobo les paraules....

FELICITATS COMPANYS

(En breu us explico les vacances per terres vietnamites i cambodjanes...... un mes dona x molt!!)

ANNUS HORRIBILIS

Aquest no és el meu any..... i que llarg que se m'està fent !!!
Desprès de tenir el dolor del peu controlat, d'haver recuperat l'estabilitat un 80% i d'haver començat a pedalar torno a estar "reposant". Quin desastre!! Tranquils que de moment la "nika-gaferia" no s'encomana via internet... que no cunda el pánico!!!
Quan has estat parada casi 6 mesos, el tornar a pedalar és tota una aventura. Les sensacions no han estat del tot bones però sabia que necessitava un període d'adaptació. He aconseguit tenir un pedaleig una mica més paral.lel al terra i aixó no només requereix el seu temps....sinó una  situació nova sobre la bici...i no fa falta que us expliqui que aixó és tota una història...
Total, que de tant mirar-me el peu esquerra, escoltant-lo i intentant no forçar-lo perquè no se'm ressentis, he forçat massa l'altre cama i el genoll dret, per un atac de gelosia descomunal, ha aparegut.
Els dolors  em van enganxar a Puigcerdà, la setmana passada, on desprès de dos nits de fort dolor vaig decidir anar al metge. Em va dir que m'havia sortit una mica del liquid sinovial... vena, repós i antiinflamatòris durant una setmana... y en eso estamos....
Aixi que ja no sé què més fer-me per assegurar-me i creure'm que aquest no és el meu any, que aquest any NO TOCA, vaja.... que alló de l'Annus Horribilis existeix.

Per distreure una mica al personal, 4 fotos de Puigcerdà...

L'Iván i el Llorenç...

L'Iván...

L'Iván i el meu pare..

Les 3 maries...

El pare de la criatura....

Algun dia he pogut pedalar i posar els peuets en remull....

Un cafetó a Alp.....

Des d'Osseja....

SOBRE LA BICI!!!!!!

I sempre sota la més estricta vigilància  del meu íntim amic, que aquest any poca conversa li he pogut donar...

Doncs res ... aqui segueixo, intentant no defallir mai, lluitant pel que més m'agrada i desitjant menjar-me el raïm d'una punyetera vegada!!!

No puc deixar de felicitar de tot cor  a la Mariona, que aquest any està sent el seu any, aixó gràcies al seu esforç, la seva  constància i les ganes de millorar que l'estan fent crèixer com a ciclista i com a persona i, el que és encara millor, com a amiga. Fot-li!!!!

Ah, i x si no parlem abans...... bones vacances  i.... VIVE LE TOUR!!!