Dia de cicloturisme en estat pur. La kedada prometia : molta gent, ruta atractiva, sense previsió de pluja i pujada final duríssima.
Hem matinat. Ens hem aixecat a les 6, per arribar amb temps i.... ens hem passat!!
Aquesta és la primera foto del dia, dins del pàrking :
Abans de les 8 ja estavem al Figaró, des d'on s'havia de sortir a les 9. Hem estat dins del cotxe perquè fotia una rasca..... estavem a 1,5 ªC, i nosaltres amb pirates.
Ha coençat a arribar gent i s'han fet les presentacions de rigor amb la gent que encara no coneixiem. Primer han sigut la Noe i el Fèlix, desprès el Toni i l'Adrià, i desprès en Pirri.
Un cop hem estat preparats, hem anat a un café on he fet un tallat ràpid : necessitava cafeïna i escalfor al cos. A fora hem dedicat 5 minutets a la xerradeta i de seguida a pedalar.
L'equip groc....
L'Iván
La Núria, en Roger, el Luis Miguel i l'Adrià :
Hem començat a tirar cap a Samalús, a un ritme bó. Era l'única manera d'entrar en calor i treuren's el fred de les mans i dels peus. Desprès d'uns km de xerrera amb la Noe, on ens hem posat al dia de les nostres vides, les nostres penes i alegries, hem parat a Sant Esteve de Palautordera, on hem menjat un plàtan que ja estava tan desfet que ens hagués fet falta una cullera.
En Guillem, la Noe, en Raül...
Més i més gent....
Desprès d'aquests 5 minutets de descans, hem començat a tirar cap a Collformic. De moment encara es veien cares rialleres però al cap d'una estoneta la cosa començaria a canviar.....
Xerrant, xerrant, ens hem plantat als peus de Collformic i allà el grup s'ha anat trencant.
Jo m'he quedat amb el grupet del mig, del qual la Núria i jo hem hagut de tirar, com es pot comprovar a la foto....
Una mica més endavant, uns quants han apretat i jo m'he quedat amb el Luis Miguel, que hem pujat xerrant i hem arreglat mig món. Desprès se'ns ha enganxat en Roger i quan he olorat el cartell del port, he decidit ATACAR!!! La foto finish és com "el algodón", que no enganya...
A dalt, foto de rigor i carreguem piles. Mengem i bebem una Coca Cola ben fresca, comentem la jugadeta i cap avall falta gent.
el grup sencer :
Aqui amb un nou descobriment : en Pirri. No hem quedat tan malament.... Un plaer haver-te conegut, m'has fet riure molt. Per cert, has recuperat l'empast que t'ha caigut????
Aqui el grupet de xerrera...
La Núria, en Frederic, la Noe...
Més xerrera.....
Des de dalt es veien les muntanyes nevades del Pirineu :
La baixada ha sigut ràpida, ja que és cómode i l'asfalt està bé. És l'única manera de pujar una miketa la mitjana, tot i que amb el que ens esperava, ha tornat a caure en picat.
Hem parat a Aiguafreda, on la gent s'ha tret roba. En l'ambient es notava que arribava el moment de la veritat i tots estavem una mica a l'expectativa de com ens trobariem en l'ascens al temut Tagamanent.
Aqui estic amb la Noe. Tot i que alguna vegada ens haviem escrit als blogs, mai ens haviem vist. Ha sigut un plaer compartir kms amb tu. Tenim forces coses en comú. Espero tornar-te a veure en alguna kedada, marcha o per la NII. Segueix entrenant que estàs molt forta!!
Aqui s'ha acabat la broma. Fins aleshores, les cames m'havien respost bé. Em trobava bé, ja no tenia tan fred a les mans i el solet m'animava. A partir d'aleshores, ha començat el patiment de veritat.
El grup s'ha dividit de seguida. Jo m'he quedat amb el de darrera, amb en Guillem, el Butanito, el Farell, en Roger i el germà d'en Xavi. Hem anat pujant més o menys junts, tot i que anavem parant per agafar aire. Buaaahh!!! Què dur!!! Un parell de vegades he volgut posar el peu a terra a mitja rampa però el peu no m'ha sortit del pedal....
Ens abavem adelantant entre en Roger, el Butanito i en Guillem. Jo necessitava espai perquè feia esses i em feia una angúnia fer caure a algu....
Aqui encara reia...
Algunes fotos...
La pujada se m'ha fet molt dura. Em feien mal els braços de l'esforç que feia amb el manillar. Les cames em responien però notava punxades per tot arreu....
Menys mal que la companyia ajuda i et fa passar aquests moments més ..... ràpid???
Buaaahh!! Mig morta he arribat a dalt, on m'estava esperant l'Iván. De seguida han arribat en Guillem, el Roger, el Butanito i finalment el germà d'en Xavi, que no sé si tornarà a venir....
A dalt, foto d'autocar...
Algun estirament clandestí... (Guillem!!!!!!)
En Pirri i l'Iván...
En Guillem cansat però content perquè tot i la lesió ha pogut pujar i acabar la ruta. Sí senyor, t'ho mereixes. Ara a descansar i recuperar.... que ja tenim una edat, ehhh???
Encara hi havia ganes de xerrant i... dormir...
La familia Maca al complert :
Un que encara estava agonitzant.... (Mari, avui li haguessis anat bé a ell!!!)
El Tagamanent !!!!!
La parelleta contenta x NO HAVER PUNXAT CAP VEGADA!!!!!!
Els caps de l'expedició...
I més chachara
Paisatge ESPECTACULARRRRRRRRRRR
Un amiguet que també ha pujat el portet....
Desprès d'un ratet, hem decidit baixar perquè feia fresca i teniem gana. Baixant ha sigut quan pitjor ho he passat.... No per por de caure, sinó perquè tinc un dolor a les mans de frenar tant que he d'anar parant perquè arriba un oment que no em responen..
He aprofitat una de les 30 vegades que he parat per fer una foto al Roger, que cada vegada està més fort!!
Alguna rampeta interessant...
I reagrupament. En Guillem ha punxat durant la baixada i el Luis Miguel, el Roger, l'Iván i jo l'hem esperat. Hem tornat tots 5 pedalant i ens hem acomiadat al pàrking. Era tard i la gent tenia gana.
Mentre montavem les bicis al cotxe, ha vingut en Pirri a acomiadar-se (tot un detall). Espero que t'ho hagis passat bé i que t'apuntis algun altre dia.
Mentre feiem el nostre picnic casolà (s'ha d'estalviar.... la crisi....) han arribat en Toni i l'Adrià. Hem xerrat 5 minutets i cap a casa!!!
Dia esplèndid, ens ho hem passat tan bé com hem patit.
Esperem repetir, segur.
Ara marxo al llit, que se'm tanquen els ulls......
