11 DE SETEMBRE : LA DIADA... DEL MAL DE CAMES

Diada Nacional de Catalunya : un dels grans dies que ens regala el calendari. Sóc de les que provo de fer pàtria cada dia, des del meu país, des del veí o des de l'altre punta del món. I quina millor manera que de fer pàtria que fent esport, amb colla i ports ben macos??? Cap !!!!!

Sortim de casa quan encara el sol no treu el nas...

Ens esperem a l'estació que la gent vagi arribant :
El Zepv i el seu amic Efrain :
L'Albert i l'Iván :
En Xavi, sense coberta de recanvi !!!! ;-)

En Roger, que cada vegada està més fort !!! Aquesta gent de Linyola que surt molt forta...

En Guillem, amb llavis "Martini"..

Arrenquem !!
La Mariona :
El grup comença compacte i tranquil, xerrant i saludant-nos :


En Guillem, que no se'n perd ni una... desprès les cames fan pupa... ;-)

Passem per Mosque.... roles, he fet tard...
Fotos que ens ha fet el Guillem :
La carretera es va enfilant... la Noe i l'Iván desapareixen....


Els trossos amb ombra s'agraïen perquè entre que la calor ja apretava i el ritme (per mi) era mooolt alegre.... el sofocón no ha trigat en arribar...


Al mirador de les Guaitodores fem un reagrupament i foto d'autocar :
L'Iván amb la Merche :De xerrera....


En Guillem, amb mal de cames però sencer !!

El podi de les fèmines, jejeje

El Miquel (desprès del sofocón de pujar sol i anar a tope per atrapar-nos...) i el Raül
Amb en Guillem, fent temps perquè la gent agafés avantatge...

Aqui al Coll de Santa Helena, on hem menjat un plàtan :


Quina xulada de carretera !!
Aqui hem tirat cap a Santa Fe :

I hem seguit pedalant fins a Viladrau, a un ritme altet... a mi ja em començaven a fer mal les cames... però l'Iván no perdona....

Baixem fins a Viladrau i les cames, tot i que no deixen de pedalar, em donen les gràcies...

A Viladrau hem parat a beure una Coca-Cola i un croissant de xocolata. Feien una festa per la Diada aamb gegants i música ....



Seguim direcció Seva

I al Brull parem a omplir bidons que estaven buits :




Al cap de res ens trobem el cartellet... sempre els enganxem oberts !!!

Torno a posar el molinillo-power i a suar la gota gorda...

Allà al final es veu l'Iván que havia parat a posar-se l'mp3... però m'ha acabat enganxant.. i jo que em pensava que "anava fina"...
És xulo Coll Formic, les vistes són espectaculars.. llàstima que pel meu gust hi ha masses motos i em fan patir per si me les trobo en alguna corba...


Que xulo que és fer-se la foto al cartell... bona senyal !!!

Baixant ens hem creuat amb el Quel, que l'estava pujant per l'altre costat.

Aqui el vent ja molestava moooolt... mare meva, com ens fa patir, i aixó d'haver de pedalar en baixada, els que no són ciclistes no s'ho creuen ..

Que feliços som anant junts en bici !! ... bé, ell sempre una mica mes endavant ...

Aquest és el perfil del dia (by Raül & Guillem) :
I per acabar, un parell de videos... el primer és a l'estació de Renfe de Sant Celoni, abans de començar a pedalar i el segon és al mirador de les Guaitadores, on hem fet el reagrupament :

I L'ENDEMÀ....

M'aixeco amb gana i amb ganes de bici així que a esmorzar i a pedalar. Surto direcció Bcn i a l'alçada del Masnou pujo cap Alella, cap a la Font de la Cera. Les cames estan cansades però a mesura que passen els km me les vaig trobant millor...

Arribo a dalt i pujo cremallera del maillot, que aquesta baixada sempre és fresqueta:
Baixo cap a Vilanova del Vallés i abans d'arribar a la Roca veig aquest cartell i penso.. "deuen haver unes vistes xules... cap a dalt!!" Moltes vegades les ganes de descobrir alguna joia amagada fa que facis km de més i que, al final, et quedis amb les ganes...

Començo a pujar... 5%-6%-7%-8%..
I tancat !!!!! Tornem enrera...

Aleshores. com que és aviat, decideixo pujar fins a Òrrius, abans de començar Parpers :

Aquesta carretera pica és que Parpers i també és molt maca, tot i que no hi ha tanta ombra :

Bé, en aquest troç si....



Arribo a Òrrius i paro en un parc. Omplo bidó i em menjo un prèssec :



Descanso 5 minuts i torno a desfer la carretera per anar a parar a la Roca. Aquesta carretera són 4 km de pujada i 2 de baixada ; ara ja la feia al revés... 2 de pujada i 4 de baixada molt cómode :

Arribo a la Roca i començo Parpers... en solitari : ni Déu !!


Corono i baixo fins a Argentona. Allà agafo la carretera que va fins a Vilassar i un cop allà, empalmo amb la N-II, que em porta de dret cap a casa.

Aquesta és la ruta d'avui (falten els 3 km cap al Parc natural... fermé...)Només em queda desitjar-vos a totes i tots....en especial al MIGUEL !!!!!