diumenge, 5 de setembre de 2010

XXX TERRA DE COMPTES... BEN DOLÇA

EL NOSTRE TROFEU D'AVUI

Sempre que faig alguna sortida, alguna marxa o explico alguna història penso en l'entrada que faré al blog. Intento explicar el que em passa, el que penso i provo de fer-ho de la manera més interessant, divertida i real que puc però sempre acabo pensant que ho llegiran 4 gats i de vegades necessito excusar-me pensant "De fet, ho faig per mi..." però quan ve algú a qui no has vist mai, et saluda pel teu nom i et diu que "et llegeix", et sents tan contenta i feliç i és com si et donessin una injecció de motivació.
Aixó m'ha passat avui abans de començar a pedalar per la Terra de Comptes. Hem conegut al Sergi, un bttero de Mataró, que forma part del grup Corriols (http://blocs.mesvilaweb.cat/Bicicorriols) i que ens segueix. Hem estat xerrant una estoneta i entre la sorpresa del Sergi, el haver-me retrobat amb l'Àlex i amb el Senyalaire i l'haver posat cara al Miquel, he començat a pedalar amb moltes ganes i contenta... que xulo!!!
Aixi que Sergi & Company, com que no us puc dedicar cap victòria, sí que vull que sapigueu que estic molt contenta i que aquesta entrada va per vosaltres. Gràcies, de veritat ;-)

Anem x feina.... sortim de casa a una hora que encara no haviem posats els carrers, carreguem bicis al cotxe i aquesta vegada... cap a Ripoll !!


Hem arribat una mica... massa aviat. Viamichelin.com deia que hi havia 1'30h però n'hem tardat menys... total, que a les 7 ja estavem allà. Com que fotia fresca, dins del cotxe, menjant una mica i escoltant la ràdio
La boira ens ha acompanyat durant els primers km però desprès el sol ha sortit i ens ha fet un dia esplèndid
Que contenta que em fa tornar-te a veure Àlex !!!

Aqui tenim l'Àngels (la dona de l'Àlex) que ha aprofitat que ell marxava en bici per caminar ni més ni menys que 9 km durs (d'aqui res tenen la Matagalls-Montserrat). Molta sort!!! Al mig hi ha en Miquel, un conegut del blog que avui he pogut "tocar". Quina gràcia conèixer a gent a traves dels blogs. El del Miquel val molt la pena . I el senyor de la barba (jejeje) no fa falta que us el presenti :

Els cicloturistes fent cua per recollir el dorsal :

Una mica de coca i de cafetó calent :

Ens posem els dorsals :


Fotos robades del blog d'en Miquel, amb el seu permís...

Aqui ja apareix un altre breveter dels que promet... el Jose. Contenta de veure't bé ;-)

El Jose i l'Iván :
Ja preparats a la sortida :

I al ataquerrrrr!! Adéu ràpid a l'Iván, "bonne route" per l'Àlex i desprès de xerrar una mica amb el Jose, el perdo (bé, em deixa). He anat una estoneta amb el Miquel i desprès també ens hem separat. Aixi que a pedalar al meu ritme i sense atabalar-me per si em quedava sola. La boira fa hivern però avui refrescava i ho agraïa, perquè sempre agafo una mica de sofocón al principi de les marxes : passo de 0 Km/h , relax i xerremeca a 30-35Km en 7,3 segons.... vaja, que ni el millor cotxe del mercat...
Fletxa de l'organització, anava bé....

La primera pujada l'he fet seguint a dos ciclistes que han posat un ritme altet (per mi) i tot i anar una mica apurada darrera seu, m'ha anat bé per treure'm els primers km de sobre. Desprès ja els he perdut.... com era d'esperar

Aquest és en Miquel :
Aquells del davant són els que he enganxat i amb qui he anat un bon tros :


El solet !!!
Arribo a Borredà (Km 26) i allà prenem el desviment cap a Sant Jaume de Frontanyà.

Són 9 Km que piquen. Rectes llargues i algunes corbes amb més desnivell. La carretera molt solitària i ben asfaltada :

Ja tardava una foto del casc....
Segueixo sola, gaudint del dia i amb el meu "molinillo-power"


Arribo a Sant Jaume de Frontanyà i quan he tret el mòbil x fer la foto m'he adonat que qui estava parat era un policia... he dubtat en guardar-lo però com que em venia la baixada i el tema dels descensos amb una sola mà no els acabo de dominar, he apretat el botó i encara ha sortit prou bé (no m'ha multat....)

Aleshores han vingut els "repetxons" que tots sabem que hi són perquè són durs.... allà m'he trobat en Miquel i hem anat més o menys junts fins al primer avituallament.

Hem begut una mica i seguim :

La baixada fins a la Pobla (Km 47) no és gaire bona, hi ha forces forats a l'asfalt però si vas amb compte, els veus venir i els pots esquivar, tot i que segur que més d'un se n'ha menjat algun...
Just arribar a la Pobla, ens desviem cap a la dreta i comencem a pujar La Creueta. Uns 22 km ens esperem, amb vistes wapíssimes del Pedraforca i visita "ràpida" a Castellar de n'Hug :

La Pobla.. mireu quin cel....

Comencem a pujar un grupet que s'estira i al cap de poc m'enganxa en Miquel un altre cop. Dorsal 13... al revés, rollo Cancellara. Li ha funcionat, l'ha acabat amb un somriure !!



Vinga que ho tenim !!!
Aqui el fotògraf "pofesioná" m'ha fet la foto a mi... perquè veieu que tinc cames, braços i peus !!

Hem seguit pujant amb en Miquel, de xerrera però suant la gota gorda :

Just abans d'arribar a Castellar de n'Hug he vist un culet, culet que coneixia... Jose !!! Hem fet un trosset junts i a l'avituallament ens hem tornat a separar :


A punt d'arribar a l'avituallament on es bifurcava la marxa llarga de la curta :


Em menjo l'últim mig plàtan que quedava (ja n'havia menjat un pujant cap a Sant Jaume... estava tan desfet que feia estona que patia per la merderada que em podia fer a la butxaca del maillot)

Aqui la carretera ja es posa seria i les cames han de fer una mica més de força... trobo el meu ritmillo i tornem-hi :molinillo-power a tope...

Allà al fons es veuen les dues banyes del Pedraforca:

Els km anaven passant....



Falten 3 km....
Només 2 !!


Últma recta, ara sí...
Ja estic a dalt !! Ni foto al cartell ni trofeu.... a les marxes "no fa falta"..... és que sinó se'm faria de nit... Desprès del repetxon fins a la Molina, toca pedalar uns mica amb el plat, que ve de gust... passa airet fresc. Collada de Tosses... ja l'enyorava !!!

Desprès ja ha vingut la baixada : no photos. He anat a estones sola, m'ha enganxat a un home i m'hi he posat al darrera i desprès jo l'he adelantat i l'he perdut. Els últims km sempre s'enganxen i costen de passar. M'he trobat a Ribes de Fresser sola i fotia un vent de cara.... He anat uns 6 km pedalant : primer anava a 40, desprès a 37, he baixat a 34 i quan les cames em començaven a fer figa (tenia gana... pujant la Creueta havia pres un gel i ja el debia tenir als peus) un home s'ha posat davant meu i m'hi he pogut enganxar... total, que hem arribat un grupet de 4 a Ripoll :

L'Iván s'estava dutxant. M'he esperat que sortís i mentrestant he fet alguna foto "d'ambient" :

Desprès m'he dutxat i m'he vestit de paisana... A Fora he vist al Jose i l'Àlex xerrant :

En fa 3 com jo.... normalment tothom en fa 2 com jo però ell 3 !!!! Mireu on m'arriba el seient...

Desprès hem fet un picnic amb l'Àngels i l'Àlex, just al costat del pavelló, a l'ombreta. Hem estat xerrant mentre recuperavem forces i ens han regalat un pot de confitura de mores feta per ells amb les mores collides del seu hort. Moltes gràcies !!!


Ens han acompanyat al cotxe, acomiadaments (a l'Àlex i a mi ens costa una mica dir la paraula "Adéu".... ens agrada tant xerrar....)


I cap a Mataró. En resum, diada molt xula, 119 Km, com casi totes, paisatges que valen la pena (quin país més ben parit que tenim!!), bona companyia, cares noves i un cel blau preciós.
L'organització... bé. Bona senyalització, bon tiberi i bona ruta. No tinc el costum de quexar-me dels organitzadors de les marxes, trobo que fan una feina dura, que els hi treu hores lliures i que potser de vegades és poc agraïda, però aquesta vegada sí que vull comentar un parell de coses... no com a crítica sinó com a comentari per millorar : no pot ser que el primer avituallament els que anem més enrera només trobem Coca-Cola i aigua i els que encara van més enrera només aigua. Al segon avituallament jo m'he menjat l'últim mig plàtan que quedava... Jo no vaig a les marxes a menjar i, de fet, sempre porto gels i plàtans... més que res perquè no m'agrada deixar la bici sola però no pot ser que algú (vagi davant o darrera) arribi a un avituallament i no trobi res sòlid.

Un altre problema.....

Talla S !!!


No haze falta dezir nada más....

Els ciclistes no fem 2m 10cm!!!! Ja sé que sóc molt petita però una talla S de jersei..... no seria a la única que li anés bé..... més que res perquè no me'n puc posar cap !!!!

Bona setmana a tots i moltes gràcies per llegir-me.

13 comentaris:

  1. Ja veig que us ho heu passat molt bé, que és del que es tracta!!

    La propera amb el mallot del fòrum que s'ha de fer propaganda!! jeje

    ResponElimina
  2. Quina volta tan xula!!! Tens tota la raó que aquí a Catalunya tenim uns ports molt ben parits!
    Això de les talles, quina ràbia, a mi també em passa alguna vegada, la S em balla per tot arreu...
    El millor regal...la confitura de mores, nyam!!!

    Veus com no ho lleigeixen 4 gats? Tothom et coneix eh???

    MARIONA BTT

    ResponElimina
  3. Si, jo també pateixo el poblema de les talles...Je je peró al revés.

    I.... Aixó de que dubtes dels seguidors/lectors que tens, treu-t'ho del cap, tinc forces amics que ja no segueixen el meu bloc i llegeixen el teu.

    Salut i felicitats per la marxa.

    ResponElimina
  4. Efectivamente hay, seguro, mucha gente que lee tus crónicas, lo que pasa que la mayoría no acabamos escribiendo ningún comentario.
    Sirva éste como prueba de ello.

    Molt bona ruta, com totes les que fas. I lo millor és que a totes t'ho passes super bé. Se't veu a la cara.
    Quan disfrutas a sobre de la bici, les rampes és fan menys dures.

    Saludos y enhorabuena por esas salidas que haces.

    ResponElimina
  5. Doncs sí Guillm, tu també t'ho haguessis passat bé!!! Ja lluiré el maillot del foro, no ens posem nerviosos abans d'hora!! ;-)
    Mariona, ens veiem aviat i recupera't x la Selènika que la tens aqui!!
    Ai Pere que els extrems sempre porten problemes... ara que entre tu i jo, fariem l'home-dona perfecte!!
    Bruno, gràcies x llegir-me i escriure'm!! A partir d'ara jo també et començo a "controlar". Que vagi bá a la Selènika i a cuidar-se el genoll.

    ResponElimina
  6. Hola Nika,en primer lugar felicitarte.Es un placer leer tu blog,creo que somos muchos los que no nos perdemos tus crònicas.Si, tienes razòn cuando dices que Catalunya es un pais que enamora,en pocos paises puedes disfrutar de la playa y en 1h30" de coche puedes estar esquiando.Hasta la pròxima.

    ResponElimina
  7. Hola wapos!! em va encantar compartir una estoneta amb vosaltres abans de sortir.Ja veus Mònica que la teva currada a l´hora d´escriure les cròniques te el seu fruit,et segueix mes gent de la que et penses!!!
    A veure si ens veiem aviat,be en bici o be per els carrers de Mataró.
    Una abraçada per tots dos.Salut.
    P.D Aviat podreu veure la cronica de la cursa al bloc de la nostra colla.

    ResponElimina
  8. Ohh, quina pasada! Pujar la Creueta sencera es algu qui tinc pendent. Tan sol he pujat fins Castellar de N´Hug.
    I en Alex Roca, en Senyalaire...fa molt de temp, des de la BPB, qui no os veig. I com sé qui pasaran per aqui, os deixo un salut als dos!
    Tens raón. Algunas vegades, els regals qui fan en les cursas les acabo fen servir per netejar la bici. Samarretas tall X o XL... En algunas cursas, com Terra de Remences o QH, te demanan tu talla al inscribirte, i així ja preparan una bossa con cada nr de dorsal. Crec qui es la millor manera de fer servir un regalo.
    Felicidats una altre vegada per las tevas aventuras.
    Espero verte en el Turó el dissabte!
    Petons

    ResponElimina
  9. Buff! Quin reportatge gràfic. Surto més en la teva crònica que en la meva, jajaja
    Que per cert, ja l'he parida i hi ha un parell de fotos que pots agafar.
    Un molt bon dia de bici ahir!
    Salut i contineu pedalant... i escrivint, que ja veus ets un bestseller dels blocs

    ResponElimina
  10. Hola Nika! Jo també vui aprofitar avui per dir-te que fa temps que et lleigeixo i segueixo les teves sortides tant ben documentades al blog .M´encanta entrar i seguir les rutes tant xules que fas.Quina pasada! amb tantes fotos i bones explicacions sembla que estigui jo també en les sortides,jajajaja. Bé, com tu dius, amb aquest pais tant ben parit que tenim...com no hem de tenir unes rutes ben parides?
    Bé, sols dir-te que jo com molta altre gent, estic darrera la pantalla i et faig costat.Ànims i a pedalar !! Dolors

    ResponElimina
  11. Noe, quan temps que no ens veiem.
    Va ser un dia molt bonic de ciclisme i sobre tot trobar a la Mònica l'Ìvan, Senyalaire, el Quel.
    Que més es pot demanar?
    Fem lo que ens agrada i en bona companyia. !!!!
    Àlex

    ResponElimina
  12. La feina ben feta no te fronteres Monica.
    Els relats, la descipció de la ruta i la transmisió de les sensacions fa que sigui molt distret seguir el teu blog als que ens agrada el ciclisme,cicloturisme o el que sigui.
    Molta salut.

    ResponElimina
  13. Primer vull felicitar-te per superar un altre repte i a mes a mes a Ripoll, es preciós de fet estem organitzant una sortida amb la Noe pel dia 24 setembre ja saps si t’animes..
    D’altre banda entenc molt be d’il•lusió que fa conèixer a un seguidor del teu blog, jo al vaig crear com un diari esportiu i intento al igual que tu transmetre les meves vivències als lectors d’una manera amena i quan podem veure conèixer algun d’ells es molt gratificant

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.