dimecres, 29 de setembre de 2010

FAMILY, FRIENDS AND BIKES


El que havia de ser una sortideta "de café amb llet" amb el meu pare, s'ha convertit en alguna cosa més. He passat a buscar el meu pare x Arenys i de seguida ens han enganxat un grupet, en el qual hi anava la Noe, l'Obitos, la Clara (per fi ens hem conegut!!!) en Pep, entre d'altres. Ens han adelantat i, tot i que al principi els hem deixat passar, hem apretat una mica i ens hi hem pogut enganxar.

Primer de tot he felicitat a la Noe per la bestiesa del SS a la Selènika... que bruta que ets !!! Desprès he estat xerrant amb la Clara. Mare meva que forta que estàs també nena... entre tu, la Noe i la Mariona btt.... em fotrieu una repassada....

Direcció Sant Pol...El meu pare i l'Obitos ....
La Noe, la Clara i el Carlos...

Hem arribat a Malgrat i allà el grup s'ha dividit. Uns han seguit direcció Girona i l'Obitos, la Clara, el meu pare, el Pep i jo ens hem quedat a Malgrat, a fer-la petar una estoneta mentre carregavem piles i gaudiem d'un solet molt agradable.

Aqui la Noe i la Clara :
Les vedettes....
Aqui l'Obitos, la Noe...
La Clara amb en Pep :

Desprès d'una estoneta movent la llengua i descansant les cames, hem tornat a pujar als nostres cavalls. La Clara ens ha convidat : recorda que tens 2 sessions de psicoteràpia i un esmorzar a compte ;-)


Com que tots anavem en la mateixa direcció, hem anat fent... els primers km de xerrera amb l'Obitos. A l'alçada de Canet ja ens hem posat en fila índia i a tirar... la Clara ha imposat el seu ritmet i jo he començat a patir....



El meu pare s'ha quedat a Arenys i els 4 hem seguit. S'ha afegit un altre ciclista i ja ens hem posat a 40km/h. Mentre anava darrera el Pep anava fent, però a la que m'he desenganxat una miqueta en una rotonda, ja m'he despenjat del grup.. grrrrr!! La Clara i l'Obitos han baixat el ritme i m'han esperat (gràcies...).

Acomiadament ràpid a l'entrada de Mataró i super contenta de la sortida, d'haver conegut a la Clara, d'haver-me retrobat amb l'Obitos, d'haver pogut felicitar personalment a la Noe i d'haver-ho pogut compartir amb el meu pare. D'haver-me relaxat fent un cafetó mentre xerravem i d'haver arribat a casa més cansada del previst.

Ara a treballar, que jo el dia de vaga treballo el doble : pel matí a la carretera suant la gota gorda i per la tarda a la feina... i que no falti !!!

Per cert Obitos, un plaer haver estat xerrant amb tu, gràcies. I a seguir gaudint de la family i de la bici. Espero tornar-te a trobar aviat.;-)

9 comentaris:

  1. Monica, si us plau, que dius de patir, j aja si tu també t’has animat i has començat a donar Pals, a mes de 47 kms ja ja. No li feu cas, la Nikabike es una superwoman, amb un coratge i una força que molts de nosaltres ens agradaria tenir…Per mi també a sigut un gran plaer coneix-te a tu, teu pare i L’Albert i si us he convidat ha sigut per en venia molt gust..No cal cap teràpia..O potser siiiii…Una abraçada..

    Gracies per las fotos ;-)

    ResponElimina
  2. Noies, si m'ho permeteu, el que cal, almenys a mi, es trobar-me gent com vosaltres i fer sortides com les d'avui. Un plaer tot plegat, el recorregut, els nous amics, el temps i els moments de complicitat. Ara a repetir-ho!

    ResponElimina
  3. Quina grupeta més maca i quina bona sortideta!!!! La Nika, quan s'hi posa, l'has de tirar de la bici per poder-la desenganxar!!!!

    Que ningú oblidi que és brevetera de 600 Km... molta gent (pensa) es veu capaç de fer aquesta animalada... aixó sí, des del sofà de casa per que el que és donant pedals és un altre tema.

    Apa, salut i a cuidar-se.....

    ResponElimina
  4. Lo que ha dado de si la mañana!!! Que bien habernos juntado tanta gente, que alegria!!
    Si no tuviera que acumular unos tantos kms hoy, tambien me hubiera quedado con vosotros desayunando, que me hubiera sentado genial, pero yo portaba menos kms que los demas, ya que habia salido desde Cabrera.
    Encantada de haber conocido tu padre. Saludale de mi parte ;)
    Y Monica, no me engañas que no creo que sufras tanto, jeje, yo cuando voy sufriendo no tengo fuerza ni para sacar la camara de fotos, y tu has estado haciendo fotos cada 2x2 :))
    Petonsss

    ResponElimina
  5. Merci a tots per la companyia, per la xerremeca i la canya que ens heu fotut. Aquestes moments sempre es gaudeixen però si, a més a més no te les esperes, encara les disfrutes i les valores més. Quin luxe poder fer salut, crèixer com a persones, riure i ser feliç ... tot aixó mentre compartim la nostra passió. Gràcies!!

    ResponElimina
  6. Ei Mònica que tu també ets una superguerrera, i estàs molt forta, sino com s'explica la quantitat de km, marxes, brevets, ports interminables... que et portes a la saca eh??? A més sempre tens el cap a on s'ha de tenir!
    És una sort poder gaudir d'aquests moments amb tan bona companyia , que et fan oblidar-te de la realitat...
    Una abraçada!!!!
    MARIONABTT

    ResponElimina
  7. Quina bona grupeta! varietat, però molt nivell sens dubte.
    Ja m'hagues agradat sumarme i gaudir d'un dia ben maco per rodar pels voltants de casa amb poquets camions a la NII.

    per una altra serà :-))

    ResponElimina
  8. Vaja grupeta del Maresme, sort que no passeu per aqui a la vora sino em treieu els colors, MAQUINES!!!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.