CICLOTURISME : MOLT MÉS QUE ESPORT

El cicloturisme m'aporta molt i ho fa de diferents maneres.

M'aporta autonomia i sentiment d'independència quan surto sola.
Em permet conèixer gent i descobrir rutes molt interessants quan m'apunto a les kedades del foro de Cicloturisme Català
Em fa patir i exprimir-me al màxim a les marxes cicloturistes un cop sona el xip i desprès, de manera més relaxada, compartir experiències amb companys i passar moments molt divertits.
Em regala moments de soletat en les brevets, on el cap ha d'estar més fort i seré que les cames.
Inclús, quan amb l'Iván fem rutes amb les alforges, em permet fer turisme i veure coses que durant els viatges en cotxe em passarien per alt.
Em deixa compartir moments inoblidables amb l'Iván, tant a la N-II, com al la Bonette, al Galibier o al Mortirolo.
Em permet passar més estones amb el meu pare, quan fem les nostres sortidetes "del café amb llet"
I m'ha donat la possibilitat de conèixer persones tan maques i interessants com el Guillem, l'Àlex i l'Àngels, el Jose, el Miguel...

La bicicleta per mi és molt més que esport. M'ha ensenyat a que l'esport no és sempre competició, voler arribar el primer, fer temps..... l'esport és aixó però també molt més. He aprés a gaudir de cada sortida, sigui una marxa, una kedada o una sortida en solitari. Cada situació té el seu per què, el seu tarannà, i per mi és important saber on estic a cada moment. Si tots els moments fóssin iguals i pedalar sempre fos una competició, m'acabaria avorrint.

Per mi és més important arribar lluny que arribar ràpid.

Tot i que avui, lluny, lluny... no he arribat. Com que demà tenim kedada (ja us l'explicaré) avui he sortit a estirar cames. Durant la setmana la feina no m'ha permés agafar la bicicleta, tot i que he pogut anar a 2 classes d'spinning al gimnàs.

Aixi que he fet 45 km, amb cadència i alegria. M'he posat el nou maillot que ens hem comprat amb l'Iván, el del foro de Cicloturisme Català i a pedalar. Com m'ha costat enquadrar-lo... desprès he pensat que li podia haver fet una foto al maillot sol....





Quan ja estava canviada he sortit al balcó i he vist el cel.... ai,ai,ai.. que em mullaré...



He optat per sortir i assumir el possible xàfec amb molta dignitat, amb tanta que no l'he necessitat perquè no ha plogut.

Xules les 4 barres de la màniga, eh???

He anat fins a Calella, però abans d'arribar he entrat a un mirador que hi ha a la N-II perquè volia passar per sobre d'un pont de fusta que travessa la carretera i et porta a un camí que va cap a unes runes. Sempre que passo per allà penso.. "Un dia he de pujar-hi..." i avui ho he volgut fer, però..... prueba no superada.



Estava molt contenta al pont però només deixar les fustes,....sorra, forats i més endavant... escales.
Aixi que res, mitja volta i cap a Mataró, amb la missió semi-complerta.


Em sap greu no poder-hi pujar en bici perquè les vistes han de ser molt xules, i més avui que hi havia uns núvols amenaçadors que deixaven passar el sol i el contrast era rollo apocalipsis...Aixi que en breu posaré una crònica de les xules, on hi apareix moooolta gent.

Bon cap de setmana i bona diada !!