KM I ALGUNA COSETA MÉS

Viure davant del mar és tot un espectacle. Cada dia és diferent : els colors, la lluminositat, els reflexes ... és un plaer per la vista. Aquests dies, amb les tempestes he fet algunes fotos i no puc estar-me'n d'ensenyar-les. Algun "privilegiat" ja les ha vist abans, oi Àlex???

Aquesta és del divendres al vespre :

Aquesta d'ahir dissabte pel matí :

I aquestes d'avui desprès d'esmorzar :


Com que el cel estava molt tapat, he agafat el xubasquero (un de l'Iván que em ve gran però m'hi cap a la butxaca), el plàtan, 4 euros i el mòbil, of course :

Ahir vaig fer 75 km, pujant Parpers i la Font de la Cera i amunt i avall per la NII. Avui em venia de gust fer una ruta que em va comentar el Fèlix a través del blog, que arribava a Sant Celoni i des d'allà es pujava fins a Olzinelles, però com que no tenia gaire clar el tema meteorològic, he optat per ajornar l'excursió i quedar-me per aqui.

He sortit i feia fresca, 17 ºC, així que de seguida m'he posat el xubasquero, per abrigar-me. El cel seguia molt wapo :
Tenia claríssim que em mullaria...

La veritat és que de seguida m'he agobiat una mica.... he anat pedalant direcció Girona, a veure si passava algun grupet i m'hi podia afegir, ja que el vent de cara era molt molest. Res, un bttero m'ha adelantat però s'ha quedat a Arenys. A l'alçada de Calella, he trucat a l'Iván.. "Ei, què fas?? Surts??" "No, No, em quedo a casa treballant..." Bufff, entre el vent, el cel i tot una mica, he decidit girar cua abans d'arribar a Malgrat : "Va, torno a casa, m'estalvio mullar-me i faig una mica de rodillos...".

Giro cua a Santa Susana i quan passava per Pineda, m'ha cridat l'atenció un cartell de posava "Aqüeducte Romà". Ostres, avui no podia fallar!!! M'he desviat de la NII, agafant un trencall a mà dreta i he entrat en una carretera en obres. Fotia una ventolada...

Amb semàfors i tot...
Al cap d'un parell de Km he trobat aquest cartell que indicava on estava l'Aqüeducte romà de Can Cua :
He baixat de la bici, la carretera també era "romana", jejeje... ostres, ja m'extranyava... he passat x sota de la cadena i he caminat uns 100 m. Allà estava!!

La foto mostra tot el que queda d'ell :

Una mica més animada, he girat cua i he seguit cap a casa. A l'alçada de Calella, al costat de l'hospital, he vist un cartell que posava Hortsavinyà. La carretera no està asfaltada fins al poble : dels 12 km només n'hi ha 5 que es poden fer en bici de carretera. He decidit pujar-los, la carretera és molt poc transitada i feia molt temps que no hi anava :

El mar va quedant enrera i semblava que el sol es decidia a sortir...

La carretera va picant amunt, però et permet anar amb alegria :



I "hasta aqui puedo leer...". Aqui ja canviem asfalt per sorra, així que mitja volta :

Mentre pujava cap a Hortsavinyà, he enganxat al Josep, un ciclista dels que no perdona, que veig moltes vegades x la NII però que mai haviem coincidit en la mateixa direcció. Segur que els que correu per aquesta zona l'heu vist, és un home amb una minusvalia que fa que no pugui pedalar correctament i que ho faci com si estigués aixecat del sillín. Un home encantador. He fet la meïtat de la pujada xerrant i, com que ens hem entés, hem seguit xerrant per la NII, fins a Mataró, on ens hem acomiadat (ell és de Premià).
Com que encara no era ni la 1, he decidit fer una estoneta més. He agafat la carretera de Mata i... surprise !!

He anat pujant fins a Llavaneres. Allà he mirat amunt i he vist una esglèsia perduda a la muntanya i he decidit "atacar-la". Evidentment, ni una punyetera senyal de com arribar-hi... He començat a pujar, pujar i pujar... total que m'he fotut en una urbanització d'aquelles que tot són rampes i més rampes...

Sembla que no pugi però el comptaKm em marcava un 12% :

He anat direcció Supermaresme, que pujava i pujava...


Quin sofocón !!!
Sembla que allà s'acaba... a veure si tinc unes bones vistes...

Bufff, segueix pujant....
Mare meva !! Aquest rampote té un 18% !! Quan l'he baixat he parat a fer la foto, que pujant-lo m'ha sigut IM-PO-SSI-BLE
Vinga, seguim pujant... no s'acaba mai ???
Allà baix es veu Mataró :

Una altra rampeta...Necessito parar i agafar aire... buff, quin mal de cames... He parat a menjar-me el plàtan. Era tard, d'aqui poquet ja dinaria, però tenia una gana....
I què pot passar quan alguna cosa et ve molt degust ???? Xofff, m'ha relliscat i més de la meïtat del plàtan al terra.... quin desastre...

He pujat una mica més :
Aqui he decidit girar. Ja no hi havia cases i per un moment, he pensat que m'estava liant.... a mi em costa orientar-me i tinc tendència a perdre'm, així que mitja volta, i paciència que ara tocava patir una mica de mans apretant el fre...

Alguna foto a la baixadeta...
I cap a casa !! Casi 90 km amb la tonteria.... He arribat molt contenta : el que m'esperava que seria una sortida sense pena ni glòria, s'ha convertit en una de distreta, amena i...SECA!!!

No m'he mullat !!!!

A alguns us ho he enviat via mail, als que no, aqui teniu un enllaç que val la pena que xafardegeu, en cas que vulgueu viatjar en tren portant la bici o.... per si voleu corroborar el bon funcionament de la RENFE :

http://www.renfeylabicicleta.blogspot.com/

Bona setmana i... ànim!!!