divendres, 10 de setembre del 2010

CICLOTURISME : MOLT MÉS QUE ESPORT

El cicloturisme m'aporta molt i ho fa de diferents maneres.

M'aporta autonomia i sentiment d'independència quan surto sola.
Em permet conèixer gent i descobrir rutes molt interessants quan m'apunto a les kedades del foro de Cicloturisme Català
Em fa patir i exprimir-me al màxim a les marxes cicloturistes un cop sona el xip i desprès, de manera més relaxada, compartir experiències amb companys i passar moments molt divertits.
Em regala moments de soletat en les brevets, on el cap ha d'estar més fort i seré que les cames.
Inclús, quan amb l'Iván fem rutes amb les alforges, em permet fer turisme i veure coses que durant els viatges en cotxe em passarien per alt.
Em deixa compartir moments inoblidables amb l'Iván, tant a la N-II, com al la Bonette, al Galibier o al Mortirolo.
Em permet passar més estones amb el meu pare, quan fem les nostres sortidetes "del café amb llet"
I m'ha donat la possibilitat de conèixer persones tan maques i interessants com el Guillem, l'Àlex i l'Àngels, el Jose, el Miguel...

La bicicleta per mi és molt més que esport. M'ha ensenyat a que l'esport no és sempre competició, voler arribar el primer, fer temps..... l'esport és aixó però també molt més. He aprés a gaudir de cada sortida, sigui una marxa, una kedada o una sortida en solitari. Cada situació té el seu per què, el seu tarannà, i per mi és important saber on estic a cada moment. Si tots els moments fóssin iguals i pedalar sempre fos una competició, m'acabaria avorrint.

Per mi és més important arribar lluny que arribar ràpid.

Tot i que avui, lluny, lluny... no he arribat. Com que demà tenim kedada (ja us l'explicaré) avui he sortit a estirar cames. Durant la setmana la feina no m'ha permés agafar la bicicleta, tot i que he pogut anar a 2 classes d'spinning al gimnàs.

Aixi que he fet 45 km, amb cadència i alegria. M'he posat el nou maillot que ens hem comprat amb l'Iván, el del foro de Cicloturisme Català i a pedalar. Com m'ha costat enquadrar-lo... desprès he pensat que li podia haver fet una foto al maillot sol....





Quan ja estava canviada he sortit al balcó i he vist el cel.... ai,ai,ai.. que em mullaré...



He optat per sortir i assumir el possible xàfec amb molta dignitat, amb tanta que no l'he necessitat perquè no ha plogut.

Xules les 4 barres de la màniga, eh???

He anat fins a Calella, però abans d'arribar he entrat a un mirador que hi ha a la N-II perquè volia passar per sobre d'un pont de fusta que travessa la carretera i et porta a un camí que va cap a unes runes. Sempre que passo per allà penso.. "Un dia he de pujar-hi..." i avui ho he volgut fer, però..... prueba no superada.



Estava molt contenta al pont però només deixar les fustes,....sorra, forats i més endavant... escales.
Aixi que res, mitja volta i cap a Mataró, amb la missió semi-complerta.


Em sap greu no poder-hi pujar en bici perquè les vistes han de ser molt xules, i més avui que hi havia uns núvols amenaçadors que deixaven passar el sol i el contrast era rollo apocalipsis...Aixi que en breu posaré una crònica de les xules, on hi apareix moooolta gent.

Bon cap de setmana i bona diada !!


5 comentaris:

  1. Tambien pienso asi, el deporte hay que saber disfrutarlo en todas sus facetas, sin pasarse demasiado con una u otra. Hay que disfrutar de los compañeros, de las rutas, del paisaje, del sufrimiento, de la superacion. Algunos dias toca rodar de tranki o sufrir en solitario, otras veces con buenos amigos o compañeros de foro, y algunas veces, con un monton de gente, en las rutas o carreras.
    Me encanta toda esa diversidad, y conocer a tanta gente a la que me une la pasion por ese deporte ;)

    ResponElimina
  2. Sàvies paraules!!! I què bé que escrius!!! I quin mallot més xulo!! Avui es veu que estic positiu jajaja

    ResponElimina
  3. Si sortir amb gent es un gran plaer, sortir sol i sense presses es un "luju". Es cuan anem sols que deixem volar el cap i els poblemes desepereixen.

    Felicitats per la cronica.

    Salut, bona diada i bona ruta.

    ResponElimina
  4. D´acord amb tots...! salutacions Monica, ojala tingui sort i hem topi amb tu igual que em vaig topar amb la Noe, sino em de kedar !!bon cap de setmana!

    ResponElimina
  5. Molt ben dit!!! Tenim la sort de poder fer això que tan ens agrada, sigui de la forma que sigui, tot té el seu moment, i cada moment es disfruta o es pateix d'una forma o altra.
    Fins demà!!!! Així podré veure aquest maillot tan xulo amb la senyera!
    MARIONA BTT

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.