AI MARIONA QUINA RASCA !!!

Des de que vaig tornar de les Dolomites que no havia passat el fred que he passat avui.... i mira que portava vàries capes.... (sí, sí, ... rotllo cebolleta ;-) )inclús xubasquero i guants llargs. Menys mal que la companyia de la Mariona m'ha ajudat a no pensar-hi tant...

El dia s'ha aixecat espectaular, fresquet però amb el cel clar... que ja tocava !!!

Aqui comença a treure el cap timidament ...



Aqui ja teniem al Sr. Lorenzo amb tot el seu esplendor...

Avui era un dia especial. Teniem ruta amb la Mariona, pels que no la coneixeu, una bttera nata (aquest any desprès de la Transcatalunya ha quedat 4rta a la Selènika... i segueix entrenant fort!!). M'ha passat a buscar x Mataró i des d'allà hem començat la nostra ruta.

Hem agafat la NII direcció Girona i a Arenys hem enfilat cap Arenys de Munt. Hem seguit cap a les 4 Carreteres i xerrant, xerrant, ens hem plantat a Collsacreu. Feia fresca i costava escalfar el cos... jo amb els guants llargs tenia els dits freds!
No ens hem parat i hem seguit cap a Sant Celoni, deixant enrera Vallvorguina. Un cop al poble, hem agafat la carretera que porta a Campins-Santa Fe.

Aquesta és la primera foto que he fet perquè m'he tret els guants... amb els guants llargs posats apreto tots els botons del mobil menys el que toca...

Aquest tros ha sigut agobiant : ple de cotxes de domingueros afamats de bolets i de motards fent sonar els motos de les seves màquines.... horrorós, de veritat. A més a més, patiem perquè ens adelantaven sense deixar cap tipus de distància de seguretat, a tota gardela, com si els bolets s'acabessin.... un perill, de veritat. Gens recomanable...

Aqui tenim a la Mariona, no fa falta que us digui lo forta que està.... menys mal que avui anava de tranqui, sinó m'hagués fet patir més del compte... ara que per fer passar el fred, algun dels seus apretons m'han anat bé...

Deixem Campins i comencem a pujar Santa Fe del Montseny :

Aqui ja tenia més temperatura al cos... però seguia fotent una rasca...

Les vistes, a mesura que anavem pujant, eren més espectaculars :


Arribem a dalt, contentes perquè el primer objectiu del dia estava complert !!



La Mariona, el cartell i les nostres nenes, que s'han portat moooolt bé :

Desprès de la foto de rigor, hem seguit una miqueta, deixant enrera el restaurant que estava a rebentar, i hem anat a buscar un lloc amb solet x poder menjar una mica i no refredar-nos massa :

Arrepenjo la bici en un pal, així no em toca al terra i no s'embruta .....

...i al cap d'uns minuts, llegeixo el cartell i penso.." Mònica, ho estàs llegint malament...." M'hi torno a fixar i li dic a la Mariona : "Nena, llegeixes el mateix que jo??" I si, no necessito ulleres, de moment...Hem menjat una miqueta. Jo he estrenat la bosseta que em vaig comprar fa un parell de setmanes a Calella, quan vam anar a veure l'ambientillo de la Challenge. M'ha anat molt bé, tot i que em toca una mica la cama quan em poso de peu :

Aqui la Mariona carregant piles i....


Emmerdant-se amb molt d'estil...

Hem recuperat energies i hem seguit baixant cap a Viladrau. Pel camí hem hagut de fer una parada inesperada...

Passat Viladrau i abans d'arribar a Seva, encara amb el fred de la baixada al cos, hem agafat el trencall que ens portava fins al Brull, per desprès acabar de pujar Collformic, de 1.145 m (m'enrecordo Mariona!!!)

Desprès de fer 6 fotos, aquesta és en la que em veig millor... imagineu-vos les altres com han sortit... la Mariona, encara que digui que no és fotogèncica, ha quedat a totes bé !!! Punyetera!!

Doncs cap amunt !!!
No ens parem al Brull, anem sobrades de forces, jejejeje

Aquesta carretera, potser també perquè ja era l'hora de dinar, estava molt tranquila, pocs cotxes i SILENCI !!!!
Pujant cap a Collformic :

Foto amb el xubasquero davant del manillar, el meu gat, la bosseta... vaja, casi casi una randoneur ;-)

Arribem a dalt contentes, segona prova superada !!! Un amic de la Mariona que la reconeix (que petit que és el món...) ens fa una foto. La única que ens hem pogut fer juntes !!!

Ens hem afanyat a menjar una miqueta més i ràpid cap a Sant Celoni, que venien uns núvols...

Quan faltaven pocs Km per Collsacreu hem parat, jo m'estava fregint de calor i la Mariona ha aprofitat per menjar el plàtan que li quedava... i diuen que el ciclisme no és eròtic ...

I sí..... ens ha començat a ploure mentre pujavem Collsacreu, vaja al cap de res de treuren's els xubasqueros.... quina és aquesta llei ???? El panell de control mullat, grrrr!


Sense perdre el bon humor hem acabat de pujar Collsacreu i cap al mar !!!

Aqui ja estem a Mataró, a punt d'acabar la ruta :

I aquest és el núvol que ens estava esperant quan hem arribat a la meta :


Jornada dura, llarga i freda. Molt contenta d'haver compartit 145 km, més de 2.500 m de desnivell i una mica més de 7 hores de sillin amb la Mariona. Merci nena, tot i que hem arreglat mig món, ens falta l'ltre mig, així que... QUAN FACI MÉS CALORETA, ens tornem a veure, et sembla ???

He començat amb el sol i quina millor manera d'acabar amb la lluna d'avui???

Foto de l'Àlex Roca (Hortoneda)

BONA SETMANA !!!