APROFITANT QUE ENCARA NO PLOU....

Tot i que no sempre les sortides tenen un recorregut espectacular o un kilometratge que supera les 2 xifres, sempre ens podem esforçar per fer-les... "diferents".

Divendres a 2/4 de 9 em dirigia cap Arenys a buscar el meu pare. Feia dies que no sortiem junts (per motius laborals, jejeje) i voliem fer una volteta una mica més llarga del normal, però sense perdonar el café amb llet.

Aqui ja estavem a punt d'arribar a Sant Pol, deixant Canet enrera.

Estava tapat però teniem esperances de no mullar-nos...

El cel, com aquests últims, estava espectacular...

Desprès de parar a Malgrat a prendre la nostra dosi de cafeïna, vam seguir cap a Palafolls :

Desprès van arribar a Tordera i Hostalric i allà vam haver de girar cua perquè algunes gotes ens van fer témer el pitjor... però no va arribar la sang al riu. Vam tornar x la N-II, i a mida que ens acostavem a Arenys el cel s'anava aclarint.

92 km.

L'endemà l'Iván es va unir al grup. Vam passar a buscar al meu pare per Arenys i vam enfilar direcció Girona.

Tot i que a Mataró estava força clar, al acostar-nos a Sant Pol el cel es va anar tapant... ja hi tornavem a ser !!

Com que no ho veiem gaire clar, vam girar a Malgrat :

Aquests és el cel que deixavem enrera...

En canvi si giraves, el cel estava blau...

Aqui fent de gregaria i imposant el meu ritme frenètic...

Els vaig acompanyar fins a l'aqüeducte romà que hi ha a Calella, direcció Hortsavinyà :

Està al costat de la cas, si clickeu la foto el podreu veure millor... tot i que en aquest país tenim tendència a no cuidar runes i monuments que encara "sobreviuen"... una llàstima.

A l'alçada de Pineda vam parar a fer el cafetó. Hi havia una quantitat de bicicletes !!! Semblava un avituallament "de veritat" .

Aqui les 3 nenes... el meu pare havia agafat la Tvt que feia anys que estava aturada .

Bicis.....
I més bicis...
La parelleta...
De xerrera mentre jo controlava "les màquines"... que mai es pot treure l'ull de sobre :

Acabem d'arreglar el món ens trobem al Celada i al Toni (Cetonic) i ens unim al seu grup. El pilot es va trencant i l'Iván tira amb els de davant. El meu pare i jo ens quedem al mig. Ell es queda a Arenys i jo segueixo sola fins a Mataró on abans d'arribar-hi ja em trobo a l'Iván en direcció contrària que em venia a "rescatar".

Aixi que ni rampes, ni paisatges espectaculars, ni velocitats vertiginoses i ni pernils, però bona companyia, km a les cames i ni una gota sobre l'esquena.