UN D'AQUELLS DIES PERFECTES

El dia prometia. Avui hem fet la marxa de Mollet, la Peregrí Pí. És l'última marxa de la temporada i ens agrada perquè el recorregut no és molt exigent, et trobes a gent coneguda i la major part del recorregut es fa a un ritme que et permet mantenir una conversa i pedalar a la vegada. També hi ha un tram cronometrat, que són els 9 Km que pugen fins El Farell.

Aquest és el recorregut i el perfil :

Hem arribat a Mollet cap a 2/4 de 8 (la marxa començava a les 8:15). No feia fred. Hem descarregat les bicis i ens hem acostat al pavelló, on haviem de recollir el dorsal.

Hem vist de seguida a l'Àlex que estava esmorzant una mica i desprès ha vingut en Miquel


L'Iván, l'Àlex i en Miquel :

Desprès de fer-la petar un ratet, hem anat cap a la sortida, on també he vist a l'Anna, amb qui he pedalat una bona estona. Aquesta és la sortida :

La sortida ha sigut molt cómode... la gent ja no està per arrencades matineres i hem anat fent els primers km xerrant. El pilot s'ha anat estirant, el terreny ja picava cap amunt i el ventet ens saludava. Tot i que el ritme no era frenètic, anavem fent..

En Miquel :
L'Anna : El trio La, La, La..... bé, millor Bla, Bla, Bla ....
Ens hem anat quedant enrera, tampoc hi havia massa pressa per arribar i a la que ens hem despistat ....


Jajaja quin fart de riure !!

Hem apretat una mica, a veure si ens podiem enganxar a algun grupet.

L'Anna ha tirat, l'Àlex ha afluixat i m'he quedat amb en Miquel i abans d'arribar a l'avituallament a Sant Llorenç Savall, ens hem trobat amb l'Iván (que m'estava esperant). Ens ha apretat una mica, hem "recuperat" posicions i ens hem plantat a l'avituallament amb gana...

Allà he menjat un plàtan i una Coca-Cola. No feia sol i desprès del primer sofocón del dia seguint a l'Iván, al parar, agafes fred de seguida... Hem comentat la jugada i, desprès de carregar els dipòsits, hem seguit la marxa, cap a l'Alt de Gallifa.

La carretera estava super xula, passavem per una zona humida i aixó es nota en el to de la vegetació :


Desprès hem baixat fins a Gallifa. Allà he coincidit amb l'Óscar i amb l'Asun, del Provençalenc.


Hem fet tota la baixada juntes i ens ha permés xerrar una estona. A Sant Feliu de Codines hem fet un reagrupament i, un cop tots junts, hem baixat cap a Caldes de Montbui, on comença el tram cronometrat. Aqui ja m'he posat nerviosa. L'any passat havia fet 2ona i se m'havia escapat la primera posició en l'última paella. Aquest any potser tenia menys motivació però s'havia de provar!!! La pujada són uns 9 km que a mesura que van passant es van enganxant. No tinc punts de referència per saber quan em queda però la "tàctica" era anar tota l'estona a tope. Els primers Km els he fet amb força, anava a 18-20 però a la que la carretera ja s'ha començat a enfilar una mica més, arribant al 6%-7%, he baixat la velocitat i pujat pulsacions.... encara una mica més. Tenia l'Iván davant que no em deixava d'animar. "Va, Mònica, va!!". La resta del recorregut l'he fet a 15-16-17 km/h i, he de ser sincera, anava a tope... Per cert, soposo que enteneu que no hagi pogut fer fotos... vaja, ni hi he pensat ...

Per fi veig l'última paella, m'atreveixo a mirar enrera i no hi ha ningú !!! Sóc la primera !!!!

He guanyat!!!

Sento "Mònica!!!" a pocs metres de l'arribada i crido però no identifico qui és.... desprès ens ve a saludar.. és el Farell !!!

Buahh!! Subidón, em noto la cara que em vull, els genolls que em diuen "Nena, t'has passat...!", el cor a tota gardela i la mirada de complicitat amb l'Iván.
L'Iván amb el Farell :

La parelleta...
Ambientillo a dalt :
Amb l'Asun... felicitats !!!
Recuperem pulsacions mentre xerrem amb el Farell, ens felicitem amb l'Asun, que ha fet segona, ens fem algunes fotos i cap a Santa Perpetua de la Mogoda, deixant Caldes enrera i arribant de seguida a Mollet, per finalitzar el recorregut d'uns 96 Km.

Desprès... festa grossa. Hem recollit l'obsequi : una samarreta super xula talla S!!!! Me la podré posar!! Gràcies organització i gràcies al Club Ciclista Plana Lladó, per la feina ben feta, la tenacitat i per tenir detalls amb les dones que us agraeixo infinitament.

Hem gaudit d'un aperitiu molt complet, amb croquetes, truita de patates, olives, formatge, pernil.... beguda fresqueta i cares de satisfacció.

Trofeus i pernils...

Hi havia gana....
Encara quedaven forces x xerrar...

Aquest any m'he emportat un senyor pernil que pesa... un ou !! Demà l'encetarem i ja el tenim casi tot col.locat, jejeje ... els que vindreu a la kedada del dia 10 el tastareu !!!!






Semblava que tot estava dat i beneït oi??? Doncs no, encara faltava la sorpresa del dia.... un sorteig d'un altre pernil...... Alejandro Roca... núm 14.. No he reconegut el nom però sí el número.. "Osti, aquest número l'he vist...." "Sóc jo !!!" Jajajaja, que bó, li ha tocat el pernil a l'Àlex!! I se'l mereix, oi tant que se'l mereix. A disfrutar-lo amb l'Àngels (i guarda'n una mica per la Daina...).

FELICITATS ÀLEX, TE'L MEREIXES !!!!

Acomiadaments i cap a casa dutxar-me, dinar, cafetó i a escriure crònica... que tenia ganes d'explicar-vos una "sortida" tan especial" com aquesta.