
Avui m'he llevat amb mal de peu, com fa molts dies, tants que ni recordo quan em va començar. L'Iván ha sortit a rodar una estona i jo he canviat les cales per les sandàlies.

Tinc el mar davant de casa i tot i no ser gaire bons amics (per aixó de les humitats... oi Àlex???), avui l'he anat a saludar i a compartir amb ell les penes. Diuen que l'aigua de mar va bé per la circulació, pels óssos, que ajuda a curar els "mals", així que, perquè no sigui dit, agafo mòbil, cascos, tovallola i passo per sota la NII, pel típic pas subterrani de platja que fa una pudor que t'obliga a respirar per la boca.
El mar no estava gaire mogut, de tant en tant alguna onada amb més energia però s'hi podia estar de peu tranquilament, sense patir per mullar-se més del compte

No hi havia gent, un parell de pescadors amb barret de llana. "Bon dia..." "Bon dia" (n'he tingut de millors... he pensat). Només arribar i posar la tovallola a la sorra he anat a posar els peus a l'aigua... com quan et deien que ja havies fet la digestió i podies tonar-te a banyar.
Buahhh, que freda, quina sensació...

He estat cinc minutets de peu, caminava una mica per evitar que els peus em desapareguessin per ser engollits per una sorra afamada de banyistes, i he tornat a la tovallola, amb molt de compte... no ens fessim MÉS mal.... Volia agafar un llibre però he decidit escoltar música ; sóc més de
notes que de lletres.
Avui no només he substituit cales per sandàlies.. també he deixat el casc a casa i m'he posat la caputxa, que m'ha anat bé per tenir els cabells una mica més controlats i per aïllar-me una mica de l'entorn. No tenia ganes de xerrar amb ningú... vaja, és com quan agafes el tren i tens ganes d'obrir la pàgina del diari o de la revista que t'acabes de comprar, veus algú que coneixes i reses perquè no et vegi i de cop i volta sents "Ei, Mònica, què tal??" "Ai, hola, no t'havia vist!!"... Mentida !!!!! Doncs avui igual, m'he aïllat.




Repetim operació : m'aixeco, em mullo els peus, em moc i cap a la tovallola. És com fer una sèrie... he fet 3 repeticions de 4-5 minuts cadascuna. Està prou bé per ser el primer dia d'entrenament.
No sé si la música ajuda ens aquests moments de "crisi", però soposo que us passa el mateix que a mi.. només em venen de gust escoltar músiques lentes així que la llagrimeta ha acabat sortint... bé, va bé per descarregar tota la impotència i ràbia que porto dins...
Em sona el mòbil enmig d'una cançó dels The Cardigans (eh Miguel??)... Era l'Iván, havia arribat de pedalar i estava al balcó de casa, que des de la platja es veu. Avui jo tenia la visió a la inversa. "Tot bé??" "Sí, sí, perfecte"
He esperat a que els peus s'acabessin d'assecar, m'he posat les sandàlies, he espolsat bé la tovallola i molt digne, com si vingués de fer un super entrenament per la platja, he dit adéu als pescadors i cap a casa, a la dutxa.
Estiraments. Un altre dia menys (o més...)
Espero que el retorn a la "normalitat" no us comporti gaires mals de cap ;-)
Gràcies