dissabte, 11 de desembre del 2010

Però si he fet bondat !!!



Estimat Pare Noel,

aquest any he fet bondat..... he treballat de valent, he sigut una bona filla, una bona germana, una bona amiga i una bona companya. He regat les plantes, no he destenyit cap camisa de l'Iván, no he trencat cap plat ni se m'ha cremat cap torrada.... He fet tots els deures : he estirat cada dia desprès de l'entrenament, m'he pres el suc de taronja per estar a tope de vitamina C, he netejat la bici quan l'Iván m'ha renyat, he utilitzat més el cap que les cames en casi tots els reptes que he aconseguit, he fet tandes de magnesi, de ferro i d'Artilane.... m'he posat gel als genolls, he anat al fisio i he aguantat com una senyora el mal que em fa, he menjat plàtans durant l'entrenament pel potasi, m'he fet banys d'aigua freda a la dutxa (ggrrrr) i he gaudit a tope qualsevol sortida. Bé, potser sí que he xupat més roda del que hauria d'haver fet..... buuuaahhhh!!!!


Aixi que l'única cosa que et demano és tenir uns genolls i uns peus de ferro, que no em tornim a deixar tirada MAI MÉS, que pugui participar i acabr tots els nous reptes i que m'oblidi X SEMPRE dels traumatòlegs...

Atentament,

Mònica

Els que hem patit lesions sèries tenim pànic a tornar-nos a fer mal... i aixó és el que em passa a mi... Desprès de les 3 operacions dels genolls de fa uns anys qualsevol dolor, molèstia o lesió em fa tremolar.... Fa 2 anys em vaig fet mal als 2 peus fent el burro al gimnàs (Aquiles i peroneos..... 3 mesos de recuperació) i ara aquesta reblincada ..... Sí, ja sé, podra ser pitjor.... però quan tens lesions sovint et desanimes. O aixó és el que em passa a mi.

Porto 3 sessions del fisio de la mútua (de moment n'he de fer 20). No noto millora i aixó m'angoixa. L'Àlex em deia que només en portava 3, que em donés més marge, però m'adono que, tot i no tenir cap altra opció, de marge en tinc poc. M'atabalo, em poso nerviosa i tinc la sensació que no milloro, que estic estancada... i els dies passen volant !!! Tinc molts reptes per l'any que bé i m'agafen cagarrines si hi penso.... Hauré de seguir els passos dels nostres amiguets els gats i anar xino xano... amb tranquilitat i distreure'm amb qualsevol cosa...



Gràcies a totes i a tots pels ànims !!!! Sé que tots em doneu ànims i consells per ajudar-me a estar més contenta i, per què no, a donar-li la importància que realment té.... però també sabeu com necessitem la bicicleta en les nostres vides ..... tant per la salut física com mental....

Aixi que us seguiré "informant" de com em trobo i prometo ser més positiva....

CUIDEU-VOS !!!

11 comentaris:

  1. Fes servir el cap!!!

    El tercer dia que vas agafar la bici ja pujaves ports i feies centenes de quilometres?

    I e 20e dia? Pos eso!!!

    ResponElimina
  2. Tot acabara Monica ! el tunel té final.
    Una abraçada ben forta ! A la primavera i en maniga curta recordarem tot donant pedals el mes de desembre!
    Cuidate be!

    ResponElimina
  3. Sé que es difícil que unas palabras te puedan servir de ayuda, pues sólo uno mismo sabe lo que lleva dentro.
    La mejor ayuda somos nosotros mismos, y aunque a veces el desánimo nos invada, hay que tener mucha paciencia y alimentar a esa fuerza interior que nos permite seguir adelante.
    Conozco ese pánico del que hablas. Tú eres fuerte, y puedes enfrentarse a él. Sabes que tarde o temprano te pondrás bien, y este tiempo de parón te habrá servido para crecer aún más. De todas las experiencias en esta vida se puede sacar algún provecho.
    ¡Ánimo, Monica!

    ResponElimina
  4. Ei guapa!!! Vinga no decaiguis que tu saps que tens molta força en tots els aspectes i que te'n sortiràs més aviat del que et penses i quan tornis a l'ataque no hi haurà ni déu que et pari!Les sessions de fisio aniran fent el seu efecte, suposo que passa com els medicaments que actuen amb la concentració i el temps.
    M'encanta la frase, com els gatets...estic segura que podràs portar a terme tots els objectius que t'has proposat, segur no, seguríssim!!!!!
    Quan estiguis recuperada ho celebrem amb una sortida "por todo lo alto",jejeje
    Una forta abraçada!!!
    MARIONABTT

    ResponElimina
  5. Ànim Mònica.
    Entenc perfectament de què parles. Jo mateix no he pugut fer l'hivern que volia a causa de les lesions. Unes velles, altres noves, en fi...
    Ja veuràs, però, que amb el bon temps, tot ho veuràs diferent.
    N'estic segur, ja que tampoc estic passant precisament un bon moment, però de ben segur que la solució la tenim nosaltres, simplement és qüestió de proposar-s'ho i donar-se temps.
    Bé, tu en saps més que jo de com funcionen les nostres emocions.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Monica entenc que amb aquets moments, no vegis la llum, penses que tens molt mala sort i que sembla que no acabis d’aixecar al cap, però veuràs com l’any vinent tot serà diferent, tindràs mes ganes, mes il•lusió i ho millor de tot que et donaràs compte que no has perdut la forma…Cuidat i recorda tenint pendent un esmorza…Muacss

    ResponElimina
  7. Molts ànims Mónica, confia amb tu que amb la força mental que ens has demostrat jo estic segur que t'en sortiràs de seguida.
    Salut.

    ResponElimina
  8. Jordi tens tota la raó..... però em desespero....

    Óscar!! Sí que hi ha final i allà et veig, esperant-me amb la teva flaca x fer la sortideta que tenim pendent... diuen que lo bó es fa esperar,.... serà la óstia, jejeje

    Bruno, que bé que descrius el que penses i el que penso. Els teus consells serens m'ajuden molt i tot el que em dius m'ho apunto... segueixo entrenent el cap ;-)

    Mariona wapa!! Merci x la trucada!!! M'ha anat bé descarregar una mica. Que et vagi super bé demà, ja explicaràs !!!

    Carles et torno els ànims, em sap greu que també estiguis fotudet.... ànim i a cuidar-se que quan tornem ningú ens pararà !!!

    Clara !!! Aquest esmorzar que no arriba... segur que ens trobem s la carretera cremant turrons... aleshores erà un bon moment, x acabar d'acumular!! Cuida't i segueix aixi de dinàmica, que transpires salut !!

    Joan moltes gràcies pels ànims, són importants ens aquests moments de bajón.... cuida't !!

    I gràcies a l'Àlex, a la Noe, a l'altre Àlex, al GUillem, al Pirri, al Jose, a la Núria... a totes i tots, no em vull deixar a ningú!!!!!!!

    ResponElimina
  9. Vinga ànims que abans del que penses ja estaràs cremant els turrons per la N-II!!!!

    Ja ho veuràs!!!

    ResponElimina
  10. Bien querida prima

    Te dejas el hecho de que tambien has sido una buena prima....

    Y tranqui que si quemas algo no seran turrones, como dice Guillermo.
    A dia de hoy aqui en casa no hay.

    ResponElimina
  11. Ostras...con lo de "no destenir las camisas del Ivan" me has dejado tocada, jeje, alguna prenda he destruido este año :(( creo que me quedare sin regalo.

    Animos guapa! Mira lo positivo de todo: ahora hace frio, y si hay una temporada para estar de recuperacion, no hay ninguna mejor que ahora.
    Petonass

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.