Segurament és l'entrada que més desitjava fer i m'adono que també és la que em costa més d'escriure. Em costa perquè he de ser prudent, ara més que mai. He de posar seny, (molts m'ho dieu) però aquesta vegada ha de ser de veritat.
He millorat una mica i aquesta millora em permet agafar la bici. Desprès d'uns primers dies sense nord, pedalant sense cap pauta, he decidit no emocionar-me. Mentre pedalo el dolor no apreta, és al refredar-se que em fa mal.... és el que tenen les tendinitis. Provaré de pedalar dia sí, dia no i durant 2 setmanes faré el mateix recorregut : són uns 18 km, vaja, una horeta xino xano. A veure com reaccionen les cames i si els dolors van marxant, permetent-me augmentar els km d'aqui uns dies.
Els dies que no surti seguiré fent els exercicis excèntrics amb les gomes, els isotònics i isomètrics amb les peses. Tampoc m'oblido ni de la propiopercepció ni dels estiraments diaris. Ni del fisio, ni la magnetoteràpia, ni l'ultrasó, ni el làser, ni l'acupuntura, ni de la piscina i, encara menys, dels massatges.
Constància, paciència i passió per la bicicleta. Aquests són els ingredients que em mantenen desperta i que m'ajuden a no abandonar aquesta lluita que acaba desgastant a qualsevol. Jo m'estimo el cicloturisme i m'estimo l'Scott. Estimo el clack-clack quan entren les cales i el click quan pujo i baixo pinyons. Estimo amb bogeria aquest esport, cap altre m'omple tant. Per tots aquest motius i per molts d'altres, val la pena lluitar, caure i tornar-se a aixecar. Fer un pas endavant encara que el dia anterior n'hagis fet 2 enrera. "Fes una altra cosa, dona!!" No, no i no. Jo vull pedalar i ho aconseguiré. Tindré dies de tot, dies d'esperança i dies de ploranera incontrolable, però ho aconseguiré. La bicicleta és massa important per mi com per deixar de lluitar per ella. Mai.
No puc explicar les sensacions que he tornat a tenir desprès d'estar 240 dies sense posar-me el casc i olorar l'asfalt. Segur que us les imagineu. Hem d'aprendre a valorar les coses que podem fer perquè tenen molt més valor del que ens pensem i quan no les podem gaudir, es pateix molt. Ara per ara, 1 hora sobre l'Scott és un somni i no em vull despertar.
T'he enyorat tant, óstia !! |
| GRÀCIES PER PODER COMPARTIR AMB VOSALTRES AQUEST MOMENT TANT IMPORTANT PER NOSALTRES |
A veure com van aquests dies. Us ho explicarem. ;-)
Nika .
Olé ! Quina gran notícia !
ResponEliminaNika,m'has alegrat el dia,estic molt content sobretot per tu,i per nosaltres tambe,trobem a faltar les teves aventures sobre la bici.Endavant de part d'un pseudo-ciclista globero !!!!
ResponEliminaTu ho has dit, és la teva passió!!!! I aquesta passió és la que ho fa moure tot, la que et dóna força i empenta, la que no et deixa tirar la tovallola, la que et motiva dia a dia...i sens dubte aquesta passió és la que farà que ho aconsegueixis.
ResponEliminaMarionabtt
Me alegro muchisimo de esta estupenda noticia. Simplemente darte la enhorabuena, aunque como bien dices no dejes de lado tus otros ejercicios. Seguro que te saldrás con la tuya, clack-clack!!!
ResponEliminaAhora más que nunca, salud y pedales!!!
Vinga, vinga, mica en mica, sense preses, fantàstic, ànims !!!!
ResponEliminaM'alegro d'aquesta bona notícia. Molt ànim i sense presses.
ResponEliminaAnimo Nika que poco a poco lo conseguiras,muchos animos.
ResponEliminaCada vez que veo todos los ejercicios y tratamientos que haces me asombro más de las ganas que le echas.
ResponEliminaTe mereces acabar con esto ya.
Venga Mònica, que estas pequeñas satisfacciones acabarán por convertirse en una gran alegría.
Ostia putaaaaa!!! geniaaaal Mònica , genial....ni que siguin 18 kms xino xano....ja val la pena....tb es gaudeix de un paseig poc a poc....a mi m´encanta...ho he descobert anant amb el nen...no tot es fer mitjes de 30km/h...!!!! i kms i kms....!!! anims !!! ets una NUMBER ONE !!! la LANCE del Maresme !!!!!!!!! quines ganes de veuret amb la Scotty !!! un petonas i energy desde les pedrotes del GARRAFFFFF !!!!!!!!!!
ResponEliminaGenial, això es que et va sentar bé la coca. Ja ho tenim aqui. On the road again
ResponEliminaGRÀCIES WAPES I WAPOS!!
ResponEliminaGRÀCIES PER LLEGIR-ME I PELS ÀNIMS.
Només x aixó ja val la pena seguir amb el blog.
Pedaleu!!!
Ostres quina gran noticia Monica, et diria moltes pero espero poder coincidir amb tu per N-II i prenent un cafe i aixi parlem cara a cara, que a vegades las paraules son molt freda
ResponEliminamolts ànims! :)))
ResponEliminaMoltes felicitats!! em sembla que som molts que esperàvem el primer pas positiu de molts que et queden.
ResponEliminaPaciència (com et deu dir tothom) i disfrutar amb els petits passos!!!!
Nika!!! quina alegria d'entrada! no em puc ni imaginar la barreja d'emocions en el moment de tornar a pujar la bici després de tants dies... unes ganes boges però al mateix temps segur que una por tremenda al no saber com anirien les coses. Gaudeix de cada pedalada, de cada instant que t'ofereixi aquesta gran passió, vinga que segur que tot anirà bé, la teva constància t'ho ha de premiar sí o sí! I espero seguir-te fent enveja, això vol dir que no perds la passió, ara que també espero que me'n puguis fer tu a mi!!
ResponEliminaMolt content per tu!!
ResponEliminaA veure si un dia en veiem i ens expliquem les coses bones que ens passen!!
M'alegro molt de llegir-te de nou Mònica. No se que dir més del que ja està escrit, només que miris endevant i que gas a la burra sempre que puguis. Salut desde el Montseny.
ResponEliminaEns veiem.
Aupa Nika!! Que alegria me acabas de dar.Ahora mismo,estoy en Tarascon Sur Ariege.Mañana,me acordare. de ti,cuando este subiendo el Col de Port y el mur de Peguere.ZORIONAK.Un abrazo y a tirar siempre hacia adelante.
ResponEliminaM'alegro molt per tu!!!
ResponEliminaCom va tot Monica? Diumenge em vaig creuar amb tu a Arenys de M. i avui ens hem creuat a Canet per la NII.
ResponElimina