Desprès de moltes sortides en pla, amb infinitat de sensacions diferents a les cames, avui m'he atrevit a posar en pràctica el meu esperi"grimpeur". Molt xino-xano, i desprès d'una estoneta per la N-II i del talladet de rigor amb el pare, he volgut tastar una de les paraules que més m'estimo: "desnivell".
La veritat és que la carretera que va des de Sant Pol fins a Arenys de Munt és un espectacle per la vista tots els mesos de l'any. Avui l'he vist més maca que mai. La pujada ha sigut distreta perquè anàvem xerrant amb el pare (ell més que jo...) i una trucada de telèfon oportuna m'ha valgut com a excusa per parar a Sant Iscle. Desprès hem seguit fins a les 4 carreteres. Allà ell ha baixat cap a Arenys de Mar i jo he desfet el camí, gaudint de la baixada però sense posar encara el plat.
Tot i que a la foto somrigui, la pujada s'ha fet durilla.
T'adones de la baixa forma física en que estàs quan vols pujar una corona i no fa el "clack" perquè ho portes tot posat....
Welcome to the real world dear grimpeur
A veure si puc encadenar sortides i vaig recuperant la forma.
Les ganes les tinc totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.