BREVET 300 KM... PASAPALABRA

Avui no ha sigut un bon dia, no hem pogut acabar la brevet. La veritat és que estic disgustada perquè em feia molta il.lusió poder-la fer i feia dies que ja estava nerviosa, però quan no es pot... no es pot i no passa res.

Ahir al vespre, mentre feia els entrepans, l'Iván acabava de posar el meu portaequipatges i les llums. Ho vam deixar tot ben preparadet i a dormir, que mireu a quina hora teniem l'alarma posada:

A més a més, teniem companyia (la Duna, la gata dels meus pares que estan de viatge) :

Mireu qué xula estava la meva bicicleta, amb la llum i el portaequipatges preparat per omplir-se d'entrepans i plàtans :




Aixi que un cop el despartador ha sonat, hem acabat d'agafar les 4 coses, els entrepans de la nevera, he fet un termo de café amb llet i he agafat uns Donuts per esmorzar allà, perquè a les 3:30 del matí poca cosa entra...
Montem les bicis com sempre...


I cap a Manresa, amb una son..... però amb ganes d'arribar!!
Un cop hem arribat al Pavelló, l'Iván ha anat a buscar els carnets de ruta mentre jo preparava "l'esmorzar"... i hem esmorzat com uns senyors !!!



Desprès hem montat les bicis i a posar-nos a la sortida. Feia molt fred, 5ºC i m'he enrecordat del fred que vaig passar a la de 200km... Salutació ràpida a la Noe (espero que t'hagi anat molt bé, i a tu també Senyalaire, que feia temps que no ens veiem!!) i a passar fred!!!!


A la sortida, tots amb llums, feia goig... jo no havia anat mai amb llums a la bicicleta i ho he trobat divertit. No hi havia cotxes i sen's veia molt. Molt xulo, de veritat, té la seva gràcia :





Aixó de l'esperit randoneur em pensava que era unalatra cosa... o potser és que hi ha molt triatleta... total, que el ritme de sortida ha sigut ràpid i al km 3 ja ens hem despenjat dels grups principals. Teniem els 2 les mans gelades però anavem fet, com que el terreny pujava una mica, t'anaves escalfant.

Hem anat fent a 20-22 km/h i en una cruïlla, un cciclista que venia darrera nostre ens ha adelantat. Hem seguit al nostre ritme i l'anavem seguint fins que, quan portaven 2 h pedalant, l'hem vist que havia parat i ens ha dit que anavem malament (ell tenia les mans massa fredes x mirar el mapa...). Seguiem els cartells que hi havia, però era pel tram final de la brevet...Total, que haviem de tornar a pujar cap a Fonollosa i tirar enrera fins a Aguilar de Segarra...

Quan et passa una cosa així tens 2 opcions : o t'ho prens amb resignació i intentes mirar el costat positiu i recuperar una mica de temps o plegues. L'Iván feia estona que s'havia adonat que la bici li feia un soroll i ja estava una mica amoïnat... i si a aixó li sumem l'error en la ruta i el temps que haviem perdut, els ànims se'n ressenten. En fí, que ha arribat un moment en el qual hem decidit deixar-ho estar, amb molta pena perquè a mi em feia molta gràcia, em trobava bé i ja haviem passat la primera prova del dia : el "madrugón" i el fred a les mans...

Tenia l'opció de seguir sola, l'Iván hi ha insistit, però no era plan que s'estés esperant dins del cotxe fins les quinientas (hora que jo hagués arribat).

Així que.... cap a casa. Hem avisat al Pere Martí del nostre abandonament, hem menjat un parell dels entrepans que portavem i hem recollit.



Hem fet 82 km amb casi 900 metres de desnivell.... i contents perquè estem bé i amb ganes de tornar-hi (l'Iván no sé.... li hauré de preguntar...).
Aquesta foto l'he fet a les 7:30, a l'alt de Fonollosa, quan ja anavem malament.... però no ho sabiem


Positiu.... segur que veiem el partit del segle... o del mil.leni????
Negatiu.... demà em toquen 218 km... així acabaré la brevet... no m'agrada deixar les coses a mig fer ;-)

VOLS CALDO???? DUES TASSSES

Demà tenim un nou repte.... com qu ens vam quedar amb ganes de més km (.....) demà en farem 300 !! A les 6 és el tret de sortida a Manresa i esperem arribar a temps per poder veure els gols d'en Messi & Company ;-)

Ai que patirem.....
Ja us ho explicaré !!

JA N'HI HA PROU!!

Ahir, quan anava a treballar vaig sentir la lamentable noticia d'aquest accident, amb2 ciclistes morts. Avui he llegit a El Periódico que en són 3 els morts. Per favor, ja n'hi ha prou. Sé que les persones que llegiu aquest blog sou ciclistes i estimeu aquest esport i respecteu la distància de seguretat a la carretera. Per aquest motiu és feina també nostre educar als qui no entenen les normes o aturar aquells delinqüents que se les salten.

Una furgoneta atropella un pilot i mata 3 ciclistes a Tarragona

Una furgoneta va matar ahir tres ciclistes suïssos a l’envestir un pilot de 60 en una recta impecable de la N-340 a Miami Platja, al municipi tarragoní de Mont-roig del Camp (Baix Camp). Sandra G,, de 33 anys, i Medhi I. van morir a l’acte. Un company seu va morir unes hores després a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on havia estat traslladat en helicòpter. Altres esportistes, tots de la mateixa nacionalitat, van resultar ferits lleus
Els Mossos van detenir el conductor, José G. I., de 57 anys i veí de Reus, que va ser denunciat per un delicte d’homicidi per imprudència i un altre de lesions. L’home va donar negatiu en la prova d’alcoholèmia. La policia investiga ara les circumstàncies del dramàtic atropellament.
«No hi ha hagut mai accidents per aquí, és una recta amb una visibilitat excel·lent, però el dia ha estat molt gris i no ha parat de plovisquejar», va apuntar un veí de la zona, perplex per la tragèdia. El tram, un any enrere, era un formiguer de trànsit. Però la nova variant l’ha transformat en una «carretera molt tranquil·la, amb pocs cotxes i cada vegada més ciclistes».
Al bar Sonia, molt a prop del sinistre, hi havia commoció. Els habituals veien passar el grup de ciclistes cada dia, amb puntualitat helvètica, des de diumenge. «Venien de Mont-roig, donaven la volta a la rotonda i tiraven cap a Cambrils; anaven sempre molt ben equipats», va comentar la cambrera. La zona concentra molts càmpings, allotjaments habituals de cicloturistes.
Des del 2000 han mort 84 ciclistes a les carreteres catalanes, segons Trànsit, que recorda que els vehicles han de guardar una distància de seguretat mínima de 1,5 metres respecte dels ciclistes.

SETMANA DE PENITENCIA: MÉS DE 400 KM EN 3 DIES

Cadascú decideix què fer amb els seus dies de vacances i als que ens agrada el ciclime i ho podem compartir amb la parella, acostumem a fer cicloturisme, fent ruta com els cargols. És dur, molt. És dur perquè és un dia darrera l'altre, el cos descansa poc i el cap també....

Però ens agrada.... no tenim remei ;-)

Hem aprofitat les vacances i hem fet una escapadeta de 3 dies. La intenció era fer Mataró-Perpinyà-Mataró, però el temps ens ho ha complicat i hem hagut de fer un canvi de ruta. Cap problema, quan fas ruta t'has d'anar adaptant a aquests entrebancs, si vols seguir gaudint del viatge. Tot i això, ens hem mullat, hem passat fred, ens ha pedregat.... vaja, típic temps primaveral...

DIMECRES 31
La ruta va començar des de casa. El dimarts al vespre ja teniem les bicis preparades i l'Iván acabava de fer el perfil de la ruta. Els que em coneixeu sabeu que el meu punt "dèbil" són els genolls, que no em permeten arrossegar tot el pes que voldria, així que l'Iván és qui s'encarrega de portar la major part de l'equipatge. Per aquest motiu ell porta la btt i jo la de carretera "antiga", amb 3 plats i un equipatge darrera on portem el menjar del dia, guants llargs i altres coses que hem de tenir a mà. :


Així que vam sortir de casa direcció Girona.Feia bon dia i teniem el vent a favor. A l'alçada de Calella ens vam trobar a l'Anna, que ens va acompanyar fins a Tossa :

Nosaltres vam seguir pujant fins al mirador i més endavant, ens vam desviar cap a l'ermita de San Grau.
Vam anar seguint la ruta prevista, passant per pobles i poblets, parant a fer un entrepà casolà a Cassà de la Selva :








Fins arribar a Figureres, on vem fer nit.
MATARÓ - FIGUERES : 153 Km

DIJOUS 1

Felicitar al company miwi, que feia anyets.....

Quin fred només llevar-nos... la temperatura havia baixat i feia un vent..... el cel es va començar a tapar per moments i aqui va ser quan vam decidir fer un canvi de ruta :



Aixi que vam decidir saltar-nos l'etapa de França i tirar cap a Banyoles. Vam seguir passant per pobles super xulos, amb castells medievals i nuclis antics molt ben cuidats :



Vam parar a dinar a Banyoles, on vam tenir un record molt especial pel nostre company Xavi, el maasai català. No t'oblidem Xavi.

El cel s'havia anat comportant fins allà.



Vam sortir de Banyoles plovent. La nostra intenció era fer nit a Rupit però el tema es va anar complicant...

Vam començar a pujar cap a la zona dels volcans i el tema s'anava posant més sério.... tant que quan vam arribar a Olot, vam decidir avançar uns kms més fins a St Esteve d'en Bas per dormir allà.... però sorpresa!!! no hi ha cap hotel!!! Vam anar preguntant i ens van enviar a Hostalets, però tot estava ple. A Joanetes també... aleshores va venir el moment de crisi que tota ruta té... ens va començar a pedregar i la temperatura va baixar fins a 7ºC.. oh!! Dios Mio!!!!! Total, com que no voliem tirar enrera fins a Olot ni podiem pujar el Coll del Condreu per dormir a Rupit, vam anar a parar a un hotel molt wapo a Joanetes.

Allà vam descansar, menjar i dormir com a senyors... que ens ho mereixiem ;-)





Desprès de sopar, vam veure una estona "El Fugitiu" i... a planxar l'orella :


Shhhhh!!!

FIGUERES - JOANETES : 107 km

DIVENDRES 2
Ens vam aixecar amb energia, teniem l'esmorzar inclós i haviem de carregar piles. El dia es presentava assolleiat, tot i que fotia un vent.....

Desprès d'esmorzar, vam anar a buscar les bicis al garatge i les vam preparar per l'últim dia de ruta :

Vam començar a tirar cap al Coll del Condreu. El terra estava mullat però el vent l'anava eixugant amb rapidesa.

Aqui sortiem de Joanetes :




Aquesta ja és la pujada del port. Hi havia forces ciclistes i moltes dones!!!

Coronat!!
Desprès vam començar a baixar, tot i que el vent ens ho feia molt difícil.... vam passar per Rupit i vam seguir pedalant i vam arribar a Rosa de Ter. Allà vam fer un café amb llet ben calent, perquè encara no haviem entrat en calor per culpa del vent, que era molt fred. Vam seguir una estona més fins a Taradell, on vam dinar un entrepà i fruita (que haviem agafat de l'hotel....jejejeje).


Haviem de menjar perquè començavem a pujar Collsuspina :


Des d'allà, ja vam baixar cap a Moià i a Caldes vam tornar a parar per ja fer l'últim tram d'una tirada, passant per Llinars, Granollers i pujant Parpers des de la Roca del Vallés.

Mai havia pujat Parpers amb tanta il.lusió...

D'aqui a casa.... res!!! Vam enllaçar amb la N-II a Cabrera i amb vent a favor ens vam plantar a casa, cansats però contents que tot ens hagi anat molt bé.

A l'entrada de casa :

JOANETES - MATARÓ : 150 KM

Així que, resumint, han sigut 411 km, més de 2.600 metres de desnivell i 21 hores sobre la bicicleta.... hem fet penitència i ja podem tornar a pecar!!!!!