NIKA-TERAPIA..... FUNCIONA !!

US AGRADA?

Mentres espero els resultats i el "veredicte" del metge, escolto l'Adele....

M'agraden molts tipus de música diferents, des del meus incondicionals Dire Straits, fins a Amaral, passant pel Boss, Nickel Back, Offspring, The Who, U2, The Beatles, Enya, el gran Dylan, The Corrs....

La música que escolto la trio en funció de l'estat d'ànim, i ara, com que no estic en el meu millor moment, escolto l'Adele.... "Someone like you". A veure si us agrada....

MÉS PROVES....

Avui he tornat a visitar al traumatòleg.

Desprès de 22 sessions de fisio ja he arribat a un estat de saturació, de col.lapse tant físic com psíquic. És molt angoixant veure que no avances, que el tema s'allarga i que els dies, les setmanes i els mesos et passen a tota pastilla.... Et vas posant dates, tirant llarg, i la sobrepasses... tornes a allargar la data ... i et trobes girant la pàgina de l'agenda sense marcar la casella del SI....
El metge em fa fer més proves. 2 ressonàncies al peu i turmell i 2 ecografíes també als 2 llocs. Demà me les faig totes. A primera hora del mati a Mataró i per la tarda a la Teknon, aixi dimecres, que he tornat a demanar hora amb el metge, ja tindré els resultats.

Mentrestant... segueixo esperant.... segueixo desesperant.....Ànims als que esteu lesionats com jo, que no m'oblido dels vostres patiments... ànims a l'Oscar amb les "patuchas" i el dit, el Pere i el Bruno amb el genoll, el Txarly amb la "muñeca", l'Oscar i el Pirri amb l'esquena, en Quel també amb el genoll.... (Àlex, a tu no et poso perquè tu no ho estàs !!!!, a tu Guillem, el coll sembla que et deixa dormir, i a tu Marc, que ja estàs al curro!!!) i a tots aquells que no ho dieu i que ho patiu en silenci, com les "almorranas"... segur que ens en sortim més ràpid amb els ànims que ens anem enviant.

Per cert... quan estiguem tots a tope, podriem fer una quedada "Post-Lesionats"..... ja ho organitzarem.

De moment ...
Dimecres us explico.
Gràcies

COMENÇO LES OBRES

Ja he començat les obres a casa i, com no, he començat pel rodillo.

L'he passat 3 dies :
- el primer dia vaig fer una sessió de 10 minuts
- el segon de 20
- avui de 30

Les sensacions no són bones del tot. Els 2 primers dies van anar força bé però avui no tant. Al pedalar noto un dolor "constant" on el peu es doblega per pedalar. Mentre pedalava no ha anat a més però molestava lo suficient com per no poder pensar en res més mentre estava sobre de la bici.

Pel que fa a la mecànica del pedaleig, provo de posar el peu una mica més pla tot i que a la que em despisto...

Aixi que segueixo avançant.... avui atrevint-me a canviar la sorra de la platja pel rodillo... espero haver encertatDimecres torno a la Teknon, a que m'hi donin un altre vistasso... he passat de sobres el temps de rehabilitació que el metge em va dir i, tot i que no tothom es recupera igual, necessito assegurar-me que no hi ha cap altre "cosa". Aixi també m'ajuda a tirar endavant la part més "mental" que també la tinc lesionada. Crec, però, que aquesta la curaré ràpid, quan les sensacions sobre la bici tornin a ser bones, quan no tingui el cap als peus ni els peus al cap, quan pugui tornar-me a deixar anar del manillar per fer una foto, notar l'aire a la cara o aixecar-me del sofà amb mal de cames... serà brutal !!!

Mentrestant, seguirem el ritme que toca seguir.... el dels cargolets...


Bona setmana i gràcies pels ànims !!
I, sobretot.... abrigueu-vos molt !!!

AVUI ENTRENAMENT AMB GREGARI

No, no és la mateixa foto que l'altre dia... avui la O es comença a desplaçar per anar-se posant davant de la K... o veieu ?? Anem bé !!! Vamos, vamos !!!

Dia espectacular per ..... posar els peus en remull....


Avui he tornat a la platja però amb companyia del millor gregari que puc tenir... sobretot pel que fa a la paciència que té... Moments de Biblio-platja... fonamentals per una bona rehabilitació... mental


L'aigua estava super neta.... i super gelada !!! No hay dolor... no hay dolor....

Cel blau .....
Segueixo amb la rehabilitació, amb moments de desesperació i altres de ressignació, però cada vegada amb més ganes de pujar a la meva Scott. Poc més a explicar.... només quatre paraules, potser dites amb poca gràcia però amb molt d'agraïment.....



Doncs aixó, que moltes gràcies a tothom pels comentaris, pels mails, pels acudits que em fan riure (sobretot dels marranos Mariona... ;-) ), pels sms (ai Miguel el café ... menys mal que no caduca), per les cançons (Oscar....Vamos, vamos!! Subidón !!! Guillem...Knopfler, Marc ...Boss... i com no, Josmar), pels ànims, per les trucades (Jose, m'encanta que treballis... Àlex què fariem sense tarifa plana... jejeje) que m'ajuden a seguir mirant endavant.

Alló d'aquella llum al final del túnel encara no l'acabo de veure però, com algú diu, és perquè estic en una curva....

Salut !!

MINUTS MUSICALS....

Sempre va bé una mica de bona música .




Que, wapo eh??? Aixó sí que t'aixeca l'ànim..... que no estamos tan mal, hombre !!!

SORTIDA D'AVUI : SÉRIES

Avui m'he llevat amb mal de peu, com fa molts dies, tants que ni recordo quan em va començar. L'Iván ha sortit a rodar una estona i jo he canviat les cales per les sandàlies.


Tinc el mar davant de casa i tot i no ser gaire bons amics (per aixó de les humitats... oi Àlex???), avui l'he anat a saludar i a compartir amb ell les penes. Diuen que l'aigua de mar va bé per la circulació, pels óssos, que ajuda a curar els "mals", així que, perquè no sigui dit, agafo mòbil, cascos, tovallola i passo per sota la NII, pel típic pas subterrani de platja que fa una pudor que t'obliga a respirar per la boca.

El mar no estava gaire mogut, de tant en tant alguna onada amb més energia però s'hi podia estar de peu tranquilament, sense patir per mullar-se més del compte


No hi havia gent, un parell de pescadors amb barret de llana. "Bon dia..." "Bon dia" (n'he tingut de millors... he pensat). Només arribar i posar la tovallola a la sorra he anat a posar els peus a l'aigua... com quan et deien que ja havies fet la digestió i podies tonar-te a banyar.

Buahhh, que freda, quina sensació...

He estat cinc minutets de peu, caminava una mica per evitar que els peus em desapareguessin per ser engollits per una sorra afamada de banyistes, i he tornat a la tovallola, amb molt de compte... no ens fessim MÉS mal.... Volia agafar un llibre però he decidit escoltar música ; sóc més de notes que de lletres.

Avui no només he substituit cales per sandàlies.. també he deixat el casc a casa i m'he posat la caputxa, que m'ha anat bé per tenir els cabells una mica més controlats i per aïllar-me una mica de l'entorn. No tenia ganes de xerrar amb ningú... vaja, és com quan agafes el tren i tens ganes d'obrir la pàgina del diari o de la revista que t'acabes de comprar, veus algú que coneixes i reses perquè no et vegi i de cop i volta sents "Ei, Mònica, què tal??" "Ai, hola, no t'havia vist!!"... Mentida !!!!! Doncs avui igual, m'he aïllat.



Repetim operació : m'aixeco, em mullo els peus, em moc i cap a la tovallola. És com fer una sèrie... he fet 3 repeticions de 4-5 minuts cadascuna. Està prou bé per ser el primer dia d'entrenament.

No sé si la música ajuda ens aquests moments de "crisi", però soposo que us passa el mateix que a mi.. només em venen de gust escoltar músiques lentes així que la llagrimeta ha acabat sortint... bé, va bé per descarregar tota la impotència i ràbia que porto dins...

Em sona el mòbil enmig d'una cançó dels The Cardigans (eh Miguel??)... Era l'Iván, havia arribat de pedalar i estava al balcó de casa, que des de la platja es veu. Avui jo tenia la visió a la inversa. "Tot bé??" "Sí, sí, perfecte"

He esperat a que els peus s'acabessin d'assecar, m'he posat les sandàlies, he espolsat bé la tovallola i molt digne, com si vingués de fer un super entrenament per la platja, he dit adéu als pescadors i cap a casa, a la dutxa.

Estiraments. Un altre dia menys (o més...)

Espero que el retorn a la "normalitat" no us comporti gaires mals de cap ;-)

Gràcies

HE FET UN NOU AMIC

Us presento el meu nou amic... el tendó tibial anterior.


Sí, s'acaba l'any... o millor dit, en comença un de nou i els ànims... flaquegen. Desprès d'estar prop de 3 mesos sense pedalar (o provant una estoneta a casa i no disfrutar-ho pels dolors al peu) el cap comença a fallar.

En principi em vaig fer una distensió al lligament però com que el tema estava parat i el dolor no marxava, el fisio em va aconsellar provar un altre traumatòleg. Aixi que avui, carregada amb RM i Rx ens hem plantat a la Teknon. Desprès d'una inspecció molt detallada, el metge m'ha dit que en la zona del lligament hi tinc una calcificació, degut a una possible lesió anterior (vaig tenir un esguinç fa anys) i que el que em fa mal és el tibial anterior, el tendó que treballa quan pedalo.


Els que em coneixeu una mica sabreu que tinc un pedalar una mica..."característic" i més d'un m'heu dit "Ei, t'he conegut de lluny per com pedales!" ... Pedalo "de puntetes". No per res especial, sempre ho he fet aixi i, la veritat, no li he donat mai importància.... i en té. He sobrecarregat massa aquest tendó i ara s'em queixa... malparit !!




Ara he de desinflamar aquest tendó i un cop ho hagi fet, he d'aprendre a pedalar de nou, i aixó em fa por... bé, por no, pànic. Ja em direu com es fa.... he de convertir una pedalada en un acte conscient per desprès convertir-lo en automàtic... alguna proposta?? Posar les cales més enrera, oi??



Seguirem anant al fisio, tot i que ara, els electrodes i els massatges, es faran una miqueta més amunt.

Volia fer balanç de l'any. Ha estat un any ple de reptes i d'objectius complerts, uns ja coneguts, uns altres impensables per mi uns mesos enrera. Volia fer balanç però, si us sóc sincera, no trobo el moment. Estic més aviat... "melancòlica" i "tristota" i si miro fotos i recordo, m'agafa la plorenera... són masses dies sense pedalar i no ho porto bé. Gestiono millor un fracàs o un abandonament que una lesió. Potser perquè ja sé que què va el rotllo i sempre et queda la por a si s'ha recuperat bé o no... i si em torna a passar?? I si.....

Aixi que em deixo aquesta entrada de "Ara toca fer balanç" per d'aqui uns dies, quan els dolors comencin a desapareixer.

Us agraeixo per avançat els ànims.

Gràcies a totes i tots els que m'animeu, sobretot a la Marionabtt, al Miguel, a l'Àlex, al Jose, al Guillem, al'Òscarjet, Sprintcraig, Quel, Jordi, Willi, Fèlix, Marc (cosí) , Noe, Pere, Jorge, Bruno, Núria, Pirri,... és que no em vull deixar a ningú que desprès em sap greu !!!

Com no a l'Iván i a la Clara, que avui hem pogut saludar a la Teknon. Gràcies pels consells ;-)

Ah!! Que m'oblidava!!!

BON ANY A TOTHOM !!

BONES CICLO-FESTES !!

Doncs sí... ja el tornem a tenir aqui.... el Nadal no perdona i, com les factures, sempre apareix. Nadal.si Nadal.no Fa temps que no el gaudeixo com "s'ha de fer". No m'agraden els dinars i sopars inacabables, no m'agrada menjar fins a rebentar, no m'agrada la bogeria dels regals, no m'agrada haver de fer cues per aparcar, cues per pagar, cues per tot.... on ha anat a parar aquest "esperit nadalenc"?? Algú l'ha vist ??? És el que hi ha i tots acabem entrant dins d'aquesta roda de consumisme, on no existeixen crisis ni històries.


Aixi doncs, espero que passeu unes bones festes, que tingueu el tema turrons controlat, que no us desespereu fent les compres de rigor, que pedaleu força aquests dies de festa, que els reis us siguin generosos i que el regal de l'amic invisible sigui més xulo que el dels últims Nadals....

BONES FESTES !!!

905 11 50 50

PELS QUE NO PODEN PEDALAR NI FER MOLTES ALTRES COSES.....

TRUCA !!

905 11 50 50

ALGU ÉS ALGU....

Sembla que començo a veure una mica de llum al final del túnnel, aquella que quan et desanimes desapareix. Ahir, el Sergi (un bon fisioterapeuta que té tota la meva confiança) em va fer un vendatge neuromuscular. Aquest tipus de vendatge, d'origen japonés, estimula la circulació i augenta el rec sanguini. D'aquesta manera s'aconsegueix que hi arribi més sang a la zona lesionada, per tant, més oxigen i més nutrients.

Mireu quina "manualitat" :


El gest de la reblincada va ser aquest :Tot i que els lligaments laterals són els que van patir la distensió, el dolor es propaga i al camina "diferent" es coencen a sobrecarregar altres zones com la inserció del tendó d'Aquiles en el calcani i els lligaments peroneos :Com que porto 7 sessions de fisio, avui tenia permís x rodar una mica. La veritat és que volia sortir, fer 15 km i tornar cap a casa però feia molt fred i vent i m'he estimat més fer rodillo, a veure si encara em posaré malalta...

Aixi que l?ván m'ha muntat el rodillo amb la Giant al menjador (s'hi estava calentet) i he fet 40 m mooooooooolt suau, sense suar ni pujar pulsacions.... sí, sí, avorrit, no fa falta que m'ho digueu, però desprès de casi 1 mes i mig sense pedalar, qualsevol "sessió" és la bomba.

He saludat a l'altre companya de ruta (el gatet negre el tinc descansant...) :


He agafat el diari i l'he anat fullejant....


com que no suava no hi havia perill de córrer tintes i si m'havia de posar música, pel ritme que portava hagués hagut de recòrrer a Enya..... i sempre sota la supervisió de la Duna, la gata dels meus pares que la tenim uns dies acollida...

Els dolors hi són.... bé, més que dolors són molèsties però que no van a més. És una sensació de barreja de debilitat i de desestibilitat, com si tingués el peu adormit i se m'estigués despertant....
Desprès estiraments...
Ara em fa mal... soposo que s'ha refredat... a veure com passo la resta del dia i si el dolor no va a més, tinc permís per tornar-ho a provar el diumenge.... ai que es farà llarg aixó....

Bon cap de setmana i abrigueu-vos !!! Els que sortiu en bici, ojo a la carretera, els que disfruteu d'una apassionant tarda de compres nadalenques pels carrers a rebossar de gent, agafeu aire.... i els que, com jo, estigueu lesionats o malalts.... paciència i ànims ;-) Les carreteres ens esperen, no patiu !!!

Però si he fet bondat !!!

Estimat Pare Noel,

aquest any he fet bondat..... he treballat de valent, he sigut una bona filla, una bona germana, una bona amiga i una bona companya. He regat les plantes, no he destenyit cap camisa de l'Iván, no he trencat cap plat ni se m'ha cremat cap torrada.... He fet tots els deures : he estirat cada dia desprès de l'entrenament, m'he pres el suc de taronja per estar a tope de vitamina C, he netejat la bici quan l'Iván m'ha renyat, he utilitzat més el cap que les cames en casi tots els reptes que he aconseguit, he fet tandes de magnesi, de ferro i d'Artilane.... m'he posat gel als genolls, he anat al fisio i he aguantat com una senyora el mal que em fa, he menjat plàtans durant l'entrenament pel potasi, m'he fet banys d'aigua freda a la dutxa (ggrrrr) i he gaudit a tope qualsevol sortida. Bé, potser sí que he xupat més roda del que hauria d'haver fet..... buuuaahhhh!!!!


Aixi que l'única cosa que et demano és tenir uns genolls i uns peus de ferro, que no em tornim a deixar tirada MAI MÉS, que pugui participar i acabr tots els nous reptes i que m'oblidi X SEMPRE dels traumatòlegs...

Atentament,

Mònica

Els que hem patit lesions sèries tenim pànic a tornar-nos a fer mal... i aixó és el que em passa a mi... Desprès de les 3 operacions dels genolls de fa uns anys qualsevol dolor, molèstia o lesió em fa tremolar.... Fa 2 anys em vaig fet mal als 2 peus fent el burro al gimnàs (Aquiles i peroneos..... 3 mesos de recuperació) i ara aquesta reblincada ..... Sí, ja sé, podra ser pitjor.... però quan tens lesions sovint et desanimes. O aixó és el que em passa a mi.

Porto 3 sessions del fisio de la mútua (de moment n'he de fer 20). No noto millora i aixó m'angoixa. L'Àlex em deia que només en portava 3, que em donés més marge, però m'adono que, tot i no tenir cap altra opció, de marge en tinc poc. M'atabalo, em poso nerviosa i tinc la sensació que no milloro, que estic estancada... i els dies passen volant !!! Tinc molts reptes per l'any que bé i m'agafen cagarrines si hi penso.... Hauré de seguir els passos dels nostres amiguets els gats i anar xino xano... amb tranquilitat i distreure'm amb qualsevol cosa...



Gràcies a totes i a tots pels ànims !!!! Sé que tots em doneu ànims i consells per ajudar-me a estar més contenta i, per què no, a donar-li la importància que realment té.... però també sabeu com necessitem la bicicleta en les nostres vides ..... tant per la salut física com mental....

Aixi que us seguiré "informant" de com em trobo i prometo ser més positiva....

CUIDEU-VOS !!!

BAD NEWS.....

Feia dies que em feia mal el peu. Me'l vaig reblincar però com que em passa molt sovint, no li vaig donar més importancia. Com que també estava de descans no em molestava. Desprès d'agafar la bici per "estirar cames" el peu em va començar a fer mal..... no dolor de punxada sinó un dolor constant, a la zona del turmell.

Tiro amb ibuprofenos però el dolor segueix i decideixo anar al traumatòleg. Em fa fer una ressonància i ahir vaig tornar-hi amb els resultats.... distenció forta del lligament anterior del turmell.....

De moment 20 sessions de fisio i repós.....

No fa falta que expliqui com estic d'ànims...... tinc la sensació que només treballo, treballo i treballo i no faig res més que anar amunt i avall i no puc dedicar ni un punyeter minut al que més m'agrada fer.... estic emprenyada i disgustada. Provo de relaxar-me però només penso que fa casi un mes que no faig res de bici i m'angoixo més encara.

Aixi que de moment, ná de ná..... aviat us faré una crònica del fisio.... apassionant ;-)