Estic viva.
I sí, segueixo en la meva guerra particular, amb dies de tot....
Us poso una mica al dia, pels que encara
estigueu per aquí.
Fa 7 anys em vaig sotmetre a una intervenció
quirúrgica (unes artroscòpies anteriors no havien funcionat) per tal de
recentrar-me les dues ròtules ja que els dolors no em permetien pedalar en condicions.
Abans de l'operació, tenia les ròtules així :
Abans de l'operació, tenia les ròtules així :
L’operació va consistir en tallar els alerons rotulians per tal que la ròtula
és pogués col·locar en el seu lloc.
Tot va anar de fàbula i desprès de la pertinent rehabilitació, vaig poder tornar a pedalar.
Tot va anar de fàbula i desprès de la pertinent rehabilitació, vaig poder tornar a pedalar.
La mala ubicació de les ròtules m’havien
generat la tant estimada condromalàcia però durant tots aquests anys, km i
bogeries sobre la bicicleta, he anat trampejant el tema i, la veritat, és que
he fet el que he volgut.
Us explico aixó perquè entengueu el que em passa ara.
Us explico aixó perquè entengueu el que em passa ara.
L'any passat em vaig fer mal al peu i aquesta
lesió em va tenir apartada de l’asfalt durant uns mesos, període durant el qual
la musculatura es va atrofiar.Els genolls són unes estructures que funcionen com un tot i que qualsevol coseta afecta a la resta (i més encara als que tenim biomecàniques punyeteres...).
Com sempre em passa, sóc massa impulsiva i prenc
decisions sense tenir en compte les conseqüències…. Doncs això, que la vuelta
al ruedo va ser una mica MASSA bèstia…. Uns dies a Puigcerdà, un mes per
Vietnam sense bici, i, al tornar, 3 dies a Bagneres-de-Luchon, pujant Balés,
Peyresourde, Superbagneres i Portilló en 3 dies. Olé tu, olé tu!! Allà em van
començar a venir dolors als quàdriceps però Sant Ibuprofè em va permetre fer-me
les fotos als cartells dels ports.
Al deixar de “dopar-me”, els dolors es van fer
insuportables fins que vaig tenir la ruptura parcial del tendó. Factors de creixement i rehabilitació diària.
Esgotador.
El tendó s’ha regenerat bé però aquesta
atròfia fa que el vast extern, sense l’ajuda dels alerons rotulians, hagi d’aguantar
més pressió i això fa pupa i se’m queixa. Decideix inflar-se i ja tenim aquí l’altre
temuda entre nosaltres… la tendinitis.
En vermell mostro les forces que tiben de la ròtula. Jo no tinc aquests alerons i qui aguanta la força és el vast extern i zona superior de la ròtula (zona que m'estic tractant i que he d'aconseguir muscular, amb permís del Sr. dolor...)
Segueixo fent propiopercepció, isomètrics,
isotònics, gel, estiraments, etc…. Els fisios
d’aquí quan em veuen tremolen…. Porto 2 setmanes amb un aparell de magnetoteràpia
que he llogat (prescrit pel traumatòleg, of course), i em faig les meves
sessions diàries i nocturnes.
No sé quan s’acabarà aquest malson però espero
despertar-me algun dia.
Pedaleu i al tanto a la carretera!!!
Salut!
Pedaleu i al tanto a la carretera!!!
Salut!
Hola Nika,veig que segueixes amb la teva particular lluita,anims i endavant,desde aqui no puc fe gaire cosa mes,pero tens tots els meus anims !!!!
ResponEliminaNomes vull que et recuperis el més aviat posible...ànims desde Canet que les brevets ens esperen
ResponEliminaQuant obro el meu blog una de les primeres coses que faig es mirar el meu llistat de blogs preferits i m'interesso per veure si has actualitzat el teu blog, sempre esperant poder llegir que has tornat a agafar la Scott.Et conec poc, poquissim, tot i que ens em llegit força, peró durant tot aquest temps de silenci teu, sempre he estat convençut que no havies abandonat la lluita.
ResponEliminaSaps que mentres et recuperas nosaltres padalem per tu, i tu, de ben segur molt aviat pedalaras amb nosaltres.
Fins aviat monica.
Ya veras como lo conseguiras,siempre con paciencia y haciendo las cosas bien todo volvera a la normalidad, asi que Nika todavia te quedan muchos km por disfrutar somos jovenes y con muchos años por delante,muchos animos NIKA.
ResponEliminaMai et donis per vençuda, que la batalla no serà perduda i menys quan la guerrera lluita amb més força que mai.
ResponEliminaUna abraçada ;-)
Marionabtt
Dieun que si dessitges alguna cosa amb totes les teves forces, al final ho aconsegueixes!!!
ResponEliminaAixí que Nuria, poc a poc, i tornaras a pedalar!!!
I si algun dia necessites un gregari que no tira gaire... ja saps!!!!
Ens veiem a la carretera!!!
Monika, tu eres fuerte y si has aguantado todo este tiempo, lo que viene por delante es pan comido. Paciencia, que las cosas bien echas daran su recompensa.
ResponEliminaTienes todo nuestro apoyo y ya sabes donde estamos para lo que haga falta.
Un fuerte abrazo y gracias por tenernos informados, te echabamos de menos.
Ánimo campeona!!!
Una vegada més, moltíssimes gràcies pels ànims. M'ajuden un ou !!
ResponEliminaAra farà 3 anys, era el meu primer Remences, i seguia el teu bloc, i recordo perfectament que et vaig tenir al cantó a les primeres rampes del Coll de Canes, em va fer molta il·Lusió veure't, però no vaig gosar dir res.
ResponEliminaNomés et desitjo que puguis tornar a pedalar, estas en el camí!!!!
Quant ens retrobem al Remences, aparcaré la vergonya i prometo saludar-te.
Molts ànims.
Ànims i força!!!!
ResponEliminaEns veiem aviat :)
Desde luego que hay que ser muy fuerte para poder aguantar tanto tiempo con visitas a médicos, rehabilitaciones y tratamientos varios. Ganas e ilusión te sobran, Mònica.
ResponEliminaMuchos ánimos, seguro que acabarás teniendo tu recompensa.
Un abrazo
En això de lluitar no et guanya ningú!! Vinga campiona endavant que et vull sentir fent soroll molt aviat!!
ResponEliminaAprofita aquestes llargues hores, no tot es la bici, encara que de vegades ens ho sembla.
ResponEliminaCada dia surt el sol i el camí ens porte per diferens contrades.
Nosaltres el que ara podem pedalar sempre tenim un record per a tú Monica.
Endavant ets forta.
Aupa Nika!!!me alegro de oirte otra vez.Hay que ser fuerte para salir de una lesión de este tipo y tu lo eres.Tod@s queremos que te recuperes lo antes posible.Un abrazo campeona!!!
ResponEliminaNomés una paraula on hi cap tot
ResponEliminaANIMS!!!
Saps quina es la meva conclusió, que sortís a rodar i si et fa mal, et dons mitja volta i torna’s a casa..Al dolor potser al tindre’s sempre i si aconsegueixis conviure amb ell..Podràs torna a gaudir del que mes t'agrada..Cuidat
ResponEliminaI´m late my dear friend...
ResponEliminat´escric un email millor...pero al menys has regat una mica aquest gran blog...un peto.
Com sempre segueixes sent un bon exemple de lluita i força, i encara que tinguis alts i baixos, segur que podràs coronar aquest interminable i particular Galibier. Molts ànims!!!
ResponElimina¡¡Grande Nika!!
ResponEliminaMuchos ánimos y que nos veamos pronto en otra quedada de estas.
Animo Nika!!!
ResponEliminaSeguro que en breve le das la Vuelta a la situacion, me alegro del retorno al aglomerado, te deseamos lo mejor desde .... El Lejano Pirriato!!!