Els dilluns, per sí sols, ja són pesats i fan mandra. Si a més a més al cel hi ha núvols grisos i amb mala pinta, encara més. Però ni el núvol més amenaçador pot amb les meves ganes de sortir amb l'Scott. Així que pugem les dues a l'ascensor i a trepitjar asfalt!!
La ruta no prometia gaire.
N-II des de Sant Cebrià (poble on des de Setmana Santa vivim - a 3 Km de Sant Pol) fins a Vilassar. Vent de cul i bona temperatura. He deixat la general i he començat a pujar cap a Argentona però el cos em xerrava i he parat a posar benzina. He begut una miqueta i he tornat a baixar cap a la N-II. Sabia que tenia el vent de cara però m'estimava més pla que passar-me de rosca. No correm...
Tornant cap a casa, a l'alçada de Caldetes he vist una torre amb una senyera i una altra bandera. L'he vist vàries vegades però avui he decidit acostar-m'hi. He deixat la N-II i he encarat cap a munt, deixant Caldetes i he entrat al poble de Sant Vicenç de Montalt.
He anat pujant sense perdre la torre de vista i al final l'he trobat!!
Es trata d'una torre de guaita construïda entre els segles XVI - XVII. Aquesta torre fortificada s'anomena Torre de Can Valls i ha estat restaurada.
La veritat és que allà no hi havia cap cartell que expliquès què punyeta era i no ho he esbrinat fins que ho he buscat al Google.
Aquesta torre està dins del Parc Germans Gabrielistes, que s'hi arriba pujant uns rampa d'un 8% (l'he feta caminant, no ens fèssim pas mal...). Es tracta d'un jardí de 4 hectàries amb vistes al mar.
Desprès de fer 4 fotos i caminar una mica pel "parc", he sortit una mica decebuda per la manca d'informació i per la sensació d'abandonament del lloc....
Les fotos no mostren la realitat. Ara que les veig penso que "no era tan lleitg" però la sorra estava plena de tifes de gossos, la font no tenia aixeta, estava solitari, monuments i construccions mig trencades o sense explicar què és.....
Podria estar més ben cuidat, faria més goig, segur.
Em torno a posar la música i he seguit fent camí cap a casa. Em pensava que m'acabaria mullant però no. S'han de tenir amics a tot arreu i per allà dalt en dec tenir un de bó.
L'excursioneta ha valgut la pena. M'han sortit 63 km, fet que la fan encara més valuosa... vaja, que pedalar NO TÉ PREU !!!
Bona setmana i ànim que demà som a dimarts.
La ruta no prometia gaire.
N-II des de Sant Cebrià (poble on des de Setmana Santa vivim - a 3 Km de Sant Pol) fins a Vilassar. Vent de cul i bona temperatura. He deixat la general i he començat a pujar cap a Argentona però el cos em xerrava i he parat a posar benzina. He begut una miqueta i he tornat a baixar cap a la N-II. Sabia que tenia el vent de cara però m'estimava més pla que passar-me de rosca. No correm...
Tornant cap a casa, a l'alçada de Caldetes he vist una torre amb una senyera i una altra bandera. L'he vist vàries vegades però avui he decidit acostar-m'hi. He deixat la N-II i he encarat cap a munt, deixant Caldetes i he entrat al poble de Sant Vicenç de Montalt.
He anat pujant sense perdre la torre de vista i al final l'he trobat!!Es trata d'una torre de guaita construïda entre els segles XVI - XVII. Aquesta torre fortificada s'anomena Torre de Can Valls i ha estat restaurada.
La veritat és que allà no hi havia cap cartell que expliquès què punyeta era i no ho he esbrinat fins que ho he buscat al Google.
Aquesta torre està dins del Parc Germans Gabrielistes, que s'hi arriba pujant uns rampa d'un 8% (l'he feta caminant, no ens fèssim pas mal...). Es tracta d'un jardí de 4 hectàries amb vistes al mar.
Desprès de fer 4 fotos i caminar una mica pel "parc", he sortit una mica decebuda per la manca d'informació i per la sensació d'abandonament del lloc....
Les fotos no mostren la realitat. Ara que les veig penso que "no era tan lleitg" però la sorra estava plena de tifes de gossos, la font no tenia aixeta, estava solitari, monuments i construccions mig trencades o sense explicar què és.....
Podria estar més ben cuidat, faria més goig, segur.
Em torno a posar la música i he seguit fent camí cap a casa. Em pensava que m'acabaria mullant però no. S'han de tenir amics a tot arreu i per allà dalt en dec tenir un de bó.
L'excursioneta ha valgut la pena. M'han sortit 63 km, fet que la fan encara més valuosa... vaja, que pedalar NO TÉ PREU !!!
Bona setmana i ànim que demà som a dimarts.
Beeee,aixi m'agrada,tal com diu un amic(i tambe el seu bloc)n'ha fent i n'ha tirant,escoltant el cos,ben tornada Nika,ens veiem per la Garrotxa(aixo espero).
ResponEliminaCom m'en alegro de llegir les teves aventures un altre vegada.
ResponEliminaÀnims i un petó.
Molt bé noia. Veig que ha estat un any dificilíssim, però m'alegro molt que vagis donant passes de gegant en la teva recuperació. L'any vinent a tope, ja veuràs. Ara tens per davant una tardor per gaudir-la, que es fa molt agradable sortir en bici.
ResponEliminaCuida't i segueix així.
Una abraçada.
Sempre endavant, bufi vent de cara, hi hagi núvols amenaçadors...però al final del camí sempre hi haurà una "senyera" que ens està esperant ;-)
ResponEliminaMarionabtt
apa, que ja estem a dimecres!! mitja setmaneta, m'encanta conèixer indrets nous i la seva història a través de la bici, bona cerca!
ResponEliminaPero que gran ets Monica...Tenint pendent un cafe,ehhh
ResponEliminaVeo que ya no hay quien te pare Monica. Eso es que todo empieza a ir rodado.
ResponEliminaÁnimo campeona!!