Rehabilitar-se requereix paciència, perseverància i moltes, moltes ganes. Rehabilitar vol dir recuperar la funcionalitat d'una part del cos desprès d'un traumatisme o lesió i en eso estamos... Seguir un pla no implica poder-l seguir sempre, doncs hi ha dies que el dolor apareix i t'avisa que has passat la ratlla. Vaja, que s'ha d'anar més a poc a poc. Així que quan el cos ens avisa, hem d'escoltar-lo, demanar-li disculpes i tornar a agafar empenta per no desanimar-se.
Com que dissabte no no vaig poder fer la sortida en bicicleta per molèsties, vaig sortir a caminar. Caminar per la muntanya m'ajuda en la rehabilitació. El contacte amb la natura sempre s'agraeix i el fa desconnectar una mica d'altres històries que, de vegades, ens bloquegen i fan que no avancem.
Les rutes caminant, siguem sinceres..., no m'apassionen com ho fan les que faig amb la meva Scott però ara és el que hi ha.... així que a gaudir-les al màxim.
Dissabte en vaig fer una de maca, unes 3 horetes i 14 Km entre vegetació... i amb cadència, pim, pam,pim, pam
Surto de Sant Cebrià i enfilo cap a Tres Termes, una pujadeta plena de revolts, molt interessant i dura per fer amb BTT.
La veritat és que aquest caminet és molt xulo i poques vegades pots veure el cel perquè la vegetació és molt alta
Aquest caminet d'uns 3 km arriba a la pista que ve de Calella i que ens portaria a Hortsavinyà. El punt d'unió està senyalat per aquesta creu :
Segueixo la pista una estoneta més i vaig a parar al Coll de Sant Andreu, un punt de trobada d'excursionistes. Hi ha un planell amb els caminets marcats, en cas que algú s'hagi desorientat.
Des d'allà, agafo un trencall, deixant la pista principal, i m'enfilo cap al Coll de la Punta de Garbí :
M'he comprat aquest artefacte per portar el bidó i, la veritat. és que em va de fàbul.la ja que em queden les mans lliures pels bastons i m'hi cap una barreta, les claus i algunes monedes.
Ai el cel..... sempre arriscant!!
Aquesta és l'esplanada que es veia des de dalt
I una mica més endavant, arribo al Puig de Golinons (261 m) des d'on les vistes són maques. Es veu Calella al fons ...
Baixada amb compte, doncs els genolls pateixen i no volem complicar més la troca.
Al estar fent excursions rotllo senderisme, he descobert nous músculs que, fins aleshores, no sabia que els tenia. Sembla que si mous les cames al pedalar, treballis tot els tronc inferior i que puguis fer qualsevol altre tipus d'activitat física sense problemes.... doncs error!! El que sí que em fa menys mal al caminar és el cul.... tot té la seva vessant positiva no??
Salut, pedals i, de moment, també bastons.
