Un cop he recuperat el 100% de la mobilitat articular, toca guanyar múscul. El quàdriceps està molt atrofiat i recuperar el múscul serà una tasca lenta. Ahir vaig anar al metge i m'ho va deixar ben clar. Així que més paciència. De moment estic aixecant 1/2 Kg. Vaig provar un dia 1 Kg i el genoll es va inflar més del que el tinc habitualment i es va estar queixant durant dos dies. Així que piano, piano....
Avui faré la sessió número 21 de fisioteràpia. Encara me'n queden unes quantes, però és el que menys em preocupa: faré les necessàries. El Sergi em segueix manipulant la cama i ajudant-me a estirar el múscul. Tot i que encara fa mal, el dolor no té res a veure amb el dels dies anteriors. In other words, que ja no crido....
Estic a punt de recuperar la marxa normal i deixar aquesta mínima coixera que encara em queda, pujo les escales casi sense impuls i les baixo sense por a deixar la cama dolenta darrera. Vaja, que anem recuperant el glamour que em caracteritza. També ja puc dormir acurrucada, com m'agrada, i he deixat enrere posicions "mode mort" que eren, realment, mortals.
La veritat és que no està gens bo, vaja, que no repetiria però si diuen que va bé, jo m'ho crec i m'ho menjo fent ganyotes i aguantant la respiració. Les altres marranades que faig me les guardo per mi, perquè si les explico acabarien delatant el meu grau de bogeria o desesperació. Deixem-ho aquí.
No tots els dies són bons, perquè enganyar-nos. Tants dies, amb les seves respectives hores, t'ho posen molt fàcil fer donar voltes i més voltes al tema i només fa falta una punxada inoportuna, un mal gest i una molèstia per pensar que alguna cosa no va bé. No sempre és fàcil obviar els dolors o les molèsties però també són una part de la rehabilitació. Dic això perquè avui tinc dolor, a la nit ja m'ha molestat. Vull pensar que és el temps, doncs tenim una humitat del 98% i el cos ho nota. A més a més, tot i que per fora la cicatriu es vegi totalment tancada, els teixits de dins encara s'estan cicatritzant, doncs necessiten més temps per posar-se al seu lloc. A veure si demà surt el solet i veig la llum del final del túnel una mica més clara que avui...
Va, tatxem:
1.-
2.-
3.-
4.-
5.-
6.-
7.-
8.- rodillo
9.- acabar rehabilitació
10.- PEDALAR
11.- tornar a ser la Nikabike
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.