TOCAR-ME EL CUL

Amb l'ajuda inestimable del Sergi ..... ja em toco el cul amb el taló!!
He recuperat el 100% de la mobilitat de l'articulació, desprès de 13 sessions. Jo sola encara no ho puc fer perquè al aparèixer dolor, freno, però ell, amb una paciència infinita i molta professionalitat, m'empeny el peu i m'hi fa arribar. La veritat és que veient els pocs graus de doblegava un cop em van treure la fèrula, veia molt més lluny poder fer tot el gest. Corroboro que per presumir, s'ha de patir i segur que, a partir d'ara, el dolor s'anirà estabilitzant i anirà a menys.
Així que Sergi :

A partir d'ara em toca començar a guanyar múscul, afegint pes als exercicis. Això ho podré començar a fer a partir del cap de setmana, si tot segueix avançant.

Al haver anat guanyant graus em permet poder caminar amb una mica més de glamour que quan em van treure la fèrula. No faig el pas perfecte, doncs encara coixejo una mica, però és qüestió de dies que l'estil acabi de millorar.Pujar i baixar escales també forma part del meu entrenament diari. Pujar-les em segueix costant menys que baixar-les, doncs em queda la cama dolenta al darrera i em fa una punxada que és molesta. La barana és la meva còmplice, com ho van ser les crosses en el seu moment. Segur que aniré guanyant seguretat a mesura que augmenti la força a la cama.

Des de que el Dr em va deixar començar la rehabilitació (al mes de la intervenció i desprès de tres setmanes immobilitzada amb la fèrula) hi he anat cada dia laborable, TOTS . Hi ha hagut dies que estava molt adolorida de la sessió del dia anterior o que l'estat d'ànim trontollava però les ganes de millorar han pogut més i, com alumna aplicada que sóc, no he fet cap campana. Sóc molt afortunada de tenir al Sergi (Centre de Fisioteràpia i Osteopatia Sinera) tan a prop de casa perquè és dels que fa molt bé la seva feina, té tota la meva confiança i des d'un principi vaig tenir claríssim que una rehabilitació d'aquestes característiques no la volia fer amb algú desconegut o que no hagués tractat abans una mica les meves cames. A més a més, ell sap i entén el que és per mi la bicicleta i aquesta empatia és fonamental perquè tot l'engranatge funcioni bé. El primer Tourmalet desprès de la recuperació anirà dedicat a ell. Decidit.