divendres, 19 de desembre del 2014

COM AFRONTAR PSICOLÒGICAMENT UNA LESIÓ ESPORTIVA


Sóc psicòloga i, tot i que no em dedico a la psicologia de l'esport, m'atreveixo a explicar què ens passa, a a nivell psicològic, quan  ens fem mal i hem de deixar de fer l'esport que ens agrada durant un temps.

Els qui practiquem esport assumim que correm un cert risc de fer-nos mal, tot i que mai et penses que et passarà a tu. Però és un fet que les lesions existeixen i que aquestes varien en gravetat en funció del seu temps de recuperació. Fins fa poquet, la intervenció dels professionals ha anat dirigida a la recuperació física de l'esportista i a escoltar tant les molèsties com els dolors que l'esportista explicava però en els últims anys aquest tipus d'intervenció ha anat canviant i s'han començat a dedicar esforços a la vessant psicològica del lesionat durant el seu procés de rehabilitació.
Quan ens fem mal, no tots reaccionem igual. Uns converteixen la situació en un repte personal i una oportunitat per créixer i altres com amenaçadora i de difícil acceptació i solució. La diferència entre els primers i els segons és com afronten la lesió : uns es mostren optimistes, comunicatius i es marquen objectius a curt termini mentre que els altres són més pessimistes, ansiosos i dubten de la seva rehabilitació.

Les lesions comporten una disfunció de l'organisme, doncs tenim dolors, molèsties, una reducció de l'activitat esportiva i de relacions socials. No fem esport, no descarreguem ansietats, no veiem als companys de fatigues, no fem els que ens agrada, no dormim bé... no estem contents. Aquests fets generen enfado, irritabilitat, depressió i ressentiment, que no només afecten a la persona en qüestió sinó també al seu entorn. Per això és de suma importància no abandonar aquesta part mental que també pateix, es desmotiva i ho veu tot negre. Ens stressem, ens sentim incompresos, ningú pot calmar la frustració que pateixes i, si aquesta ansietat no es gestiona bé, pot descarregar-se de forma incorrecta.

No s'ha inventat cap pastilla que resolgui tot aquest caos mental, ni que t'ajudi a acceptar la nova situació, per tant, toca afrontar-la de la millor manera possible i tenir localitzada la tecla "Cancel·lar" que tots tenim al coco per poder-la clicar ràpidament, quan els pensaments tòxics ens ataquen.


D'aquesta manera aprendrem a bloquejar aquests pensaments negatius que són gratuïts i que ens fan sentir-nos insegurs, doncs ens generen falta de control de la situació. La recuperació depén de molts factors però el principal és de nosaltres mateixos, imagineu-vos si tenim poder! També és bo "sentir-se ocupat". Les hores que dedicaves a l'esport abans de lesionar-te s'han d'omplir. No és gens fàcil, a mi els caps de setmana se'm fan eterns, però hem de trobar estratègies i activitats per fer passar les hores. Quan menys hi pensem, millor.  Una altra proposta és la de marcar-se objectius a curt i a mig termini, així ens seran fàcil d'aconseguir i això afectarà al nostre estat d'ànim. Metes a llarg termini no ens ajuden ni a focalitzar l'atenció ni a rebre recompenses... al contrari, s'acaben convertint en càstigs i ens generen més ansietat. Res, fora. El recolzament social també és important; sobretot dels companys de fatigues. Que la gent que entén el que estàs patint t'animi, se'n recordi de tu i et pregunti com vas et fa sentir que encara formes part de la vida "esportiva" que comparteixes amb ells i aixó és un dosi extra de motivació.

Més endavant us explicaré unes tècniques que alguna vegada he posat en pràctica i que m'han ajudat; són les visualitzacions. Ja us en faré cinc cèntims quan les posi en marxa un altre cop.

Res més, no vull fer-me pesada ni fer l'entrada excessivament llarga i, ni molt menys, fer cap classe magistral de res.Si alguna vegada us lesioneu, no abandoneu la part mental, no us deixeu vèncer per pensaments auto-destructius i demaneu ajuda al vostre entorn. Estem rodejats de gent amb molta empatia, que sap escoltar quan ho necessitem i que són de vital importància en el procés de recuperació. No en tingueu cap dubte.

Si he de ser sincera, em costa portar a raja tabla tots aquests propòsits... com en tot en la vida, la teoria és molt fàcil i la pràctica, és una altra història. Intento cada dia tenir la tecla ben a prop, la utilitzo sovint i funciona. Proveu-la.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.