Tot segueix el seu curs.
El dolor el tinc controlat, fa dies que no em prenc res i la cicatriu està perfecte. Em va treure les "tirites" que feien de punts i que m'havia posat desprès de treure'm les grapes (ojo aprensius) :
He de tornar a utilitzar les dues crosses durant aquesta primera setmana sense fèrula, doncs la cama està dèbil, tinc poca estabilitat i he de vigilar en no doblegar-la sense control.
El Dr. em fa esperar uns dies abans de començar la rehabilitació. De moment m'ha posat deures per fer a casa. Un exercici és contraure quàdriceps i aixecar cama 5 segons, per treballar l'atròfia muscular:
L'altre és doblegar fins on pugui la cama, estirada al llit panxa avall:
El primer al principi no el podia fer. El Dr. em va explicar que el cervell inactiva el múscul perquè sap que no el pot fer servir i el que he de fer és primer, una ordre mental cap al múscul i desprès aixecar-lo. És tremend el que fa el cos humà. El segon exercici és més dolorós i angoixant perquè aixeco només un pam la cama. Notar un tope és una sensació que fa una mica d'angúnia perquè et fa ser conscient del recorregut que li queda a la cama per poder fer tot el gest i, a la vegada, el grau d'adherències i fibrosis que s'han fet i que, amb l'amic fisio, s'hauran d'anar trencant.
Va, tatxem:
1.-
2.-
3.-
4.- iniciar rehabilitació
5.- treure crosses
6.- començar exercicis a casa sense pes
7.- començar exercicis a casa amb pes
8.- rodillo
9.- acabar rehabilitació
10.- PEDALAR
11.- tornar a ser la Nikabike
Torno a tenir visita el proper dijous, a veure com em veu i si em deixa iniciar la rehabilitació.
Estic animada perquè ara només puc anar endavant i sé que tinc molta feina per fer però tot indica que la cosa va "viento en popa a toda vela". Com que sóc de les persones que penso que els esforços sempre tenen la seva recompensa, no escatimarem i estarem a l'alçada.
Bon pont i, qui pugui, que pedali.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.